El Camp de Túria

“Ja fa un temps que em vaig decidir a fer un poemari sobre la llengua. En primer lloc, i com en altres ocasions, vaig pensar en el títol de l’obra. Un títol que mostrara el meu amor, la passió que pose en la seua defensa, en el seu conreu, molt d’amor. Vaig començar a escriure’l pensant en els problemes que tenim els catalanoparlants, a banda del munt de menyspreus totals i continus que s’acumula al País Valencià. A mesura que anava creant un poema, em va sobreposar la idea de fer versos sobre gramàtica de la llengua, també d’homenatges a persones que, com m’ha ocorregut a mi, estimen el valencià i lluiten per ell. Mai els podrem agrair prou la seua militància lingüística. En resum, el llibre és un cant ple d’admiració per la nostra llengua. Fem-li molts besos.” JOSEPA MONTAGUD

Avui presentarà el seu llibre a l’Ateneu de Bétera, hi recitarà els versos homenatge a la llengua dels valencians, acompanyada de la viola de Roda d’en Brauli. Si no us ho voleu perdre, a partir deles 19.00 a la Plaça del Mercat, 5.

“Una besada a la llengua” és una publicació d’Onada edicions

Divendres, a Riba-roja, l’Institut d’estudis comarcals del Camp de Túria, d’un tret matarà dos pardals, que hom podria dir també gorrions, sense badar o escletxar-se. Són dues obres recents, l’una més que no l’altra, que no havien pogut arribar al públic en general per problemes de la pandèmia.

De l’un costat, el llibre d’història de la Vall d’Olocau, Marines i Gàtova, que valdria per explicar la història del país sencer. Obra testamental del mestre Ferran Zurriaga, que explica la història dels valencians de manera didàctica, clara, honesta i fidel sobretot als vençuts: perquè la història, ja m’ho perdonareu, en parlar dels valencians és una vida de vençuts, els uns damunt dels altres, drets o colgats. I si ningú us diu el contrari, menteix o en trau benefici, del cinisme i d’enganyar-vos.

D’una altra banda, l’Institut farà la primera presentació en públic del Número vuit de la revista Mirades, un especial sobre la por de la sostenibilitat. Amb aportacions de molt d’interés de Ricardo Almenar i Antoni Marzo, entre més experts. Amb el rodar de la cimera climàtica, i els lladregots que tenim al capdamunt dels estats, l’estafa és servida. Per això fóra d’interés que us aplegàreu a aconseguir aquest número extraordinari, que també fa dos especials sobre l’escola i els mestres (absteniu-vos els covards) i la memòria dels valencians.

Totes dues obres, si és que viviu i us sentiu del Camp de Túria, o potser que us en volgueu sentir algun colp, són imprescindibles de tenir a casa i llegir-les.

DIVENDRES 19 DE NOVEMBRE, 19.00 CENTRE SOCIAL, SALÓ D’ACTES RIBA-ROJA

Hom diu que les fires del llibre de les grans ciutats (València i Barcelona, per exemple) no conviden els autors de la perifèria: posem per cas autors de les comarques de Castelló, o de Girona… Fa uns dies, una taula d’escriptores posava el problema damunt la taula, una malaltia crònica de la incomunicació València-Barcelona que tothom s’enderia a mantenir: el govern espanyol, la policia, l’església, els mitjans… els editors, els llibreters, la mala premsa. No tindrem corredor mediterrani ni per deixar passar el vent, xa, mentre ens governen espanyols!

Una de les millors narracions sobre el conflicte que van provocar els feixistes espanyols contra la vida dels masos, contra la vida rural, contra la democràcia és “El guardià de les trufes” de l’escriptor de Vilafranca (l’Alt Maestrat i els Ports) Fèlix Edo. Però la qualitat literària d’aital novel·la no fou suficient com per presentar-la a les dues ciutast grans del país. A cap de les tres, si afegim Palma. Aqueisa pena que no és nova, valencians.

Ara, Fèlix Edo ha publicat una segona novel·la, Lluny de qualsevol altre lloc, en la qual recupera algunes de les pinzellades d’aquella exquisitesa, malgrat que el rovell és diferent, tan diferent o més. Només unes quantes engrunes, sobre els maquis. Però aleshores no hi havia ningú més: “hi havia molta por i una consciència clara que el destí dels valencians es trobava en mans forasteres.”

Aquesta nova novel·la és un homenatge a les no-ciutats valencianes, a allò que haguessen pogut ésser, en mans de l’honestedat i la decència. Però això és València, sinyors, en mans encara de la corrupció espanyola, borbònica i villareja!

—El país era un cànter. Un cànter vell i badat.

—En el passat, en aquest país hi havia molta electricitat en l’aire: tot era possible: la fraternitat, l’educació, viure en la cultura i la llengua pròpies. Però la guerra s’ho va emportar tot.

—Ara pocs la poden sentir, aquesta electricitat.

[…]

Però com dirigir-se a qualsevol altre lloc?

Amb l’escola, amb la literatura, amb una escola de lectura capaç de fer llegir els llibres del país al nostre jovent, si no és que l’atuïm de ximpleries i d’històries de segona fila. Si volem que mai els nostres siguen capaços de llegir els russos, o altres grans literatures universals, els haurem d’entrenar de bon principi, amb literatura d’alta volada: El guardià de les trufes l’és. “Lluny… encara necessitarà que els lectors, si mai els organitzadors de fires deixen que es presente en públic, diguen la seua. Sens dubte que n’hi ha rastres de gran literatura que toquen el voraviu de l’emoció, de la vida rural, del retorn, de la utopia fins i tot, de creure que els valencians som capaços de grans gestes, malgrat l’acarnissament, l’insult, la repressió que mai no s’atura.

FÈLIX EDO presentarà Lluny de qualsevol altre lloc a l’Ateneu de Bétera avui 22 d’octubre de 2021, 19.30h

El millor concert de música serà dissabte a l’Ateneu de Bétera.

Rafa Xambó acompanyat per un quintet davall un envetlat en un corral de resistència.

Per la cultura i per la música. Per la llengua. Concert i combat.

En una entrevista de Núria Cadenes a Vilaweb, sobre l’ultim disc que Xambó presentarà en directe: “És La dansa d’un temps nou, un treball heterogeni i consistent bastit contra les adversitats. Hi ha cançons pròpies i poemes musicats i versions de temes que ha anat fent seus igual com hi ha la deliberada unió de músics de generacions diferents. També les cançons són d’estils i d’orientacions diferents. I ell les posa en contacte a consciència. Per confegir el disc talment un manifest.”

Resistència, combat que demanava Camus, tocar la pera, dir les coses clares…

“Jo faig les maquetes a casa: agafe el mòbil i el pose a gravar; agafe la guitarra i em pose a tocar i a cantar. Eixe àudio, juntament amb la partitura i la lletra, l’envie a Àlvar Carpi, el guitarrista, i li dic: hi vull una guitarra elèctrica boja. Li ho envie a Salva Vázquez, el pianista, i li dic ací hi va un teclat tipus tal o tal altre. Cadascú treballa en sa casa. Ho grava i ho envia a l’estudi. I allà, amb Facundo Novo, el tècnic, ho estudiem i anem muntant les cançons, que vaja tot quadradet, posant-hi les capes de la ceba. El baixista (Chris Atwel) i el baterista (Ben Wirjo) sí que vingueren a l’estudi. També estic molt content de la participació de Peter Connolly i del meu fill Miquel, que és un excel·lent guitarrista flamenc i elèctric. En fi, que quan ja està tot vestidet, hi entre jo i cante. És fantàstic quan treballes amb músics professionals. Fantàstic.”

Més de cent no en cabran en aquell corral, així que caldrà venir enjorn, a pel disc i a per la música: en favor de la cultura que hagués pogut ser.

Un caminant anònim va explicant-nos una ciutat, els marges de la ciutat, fins i tot la ciutat que hagués pogut ser, si no hagués estat a mans de criminals, i d’una premsa que els llepava crims i festes.

«aquella plana d’aiguamolls va ser un paisatge de ribera  amb salzes, til·lers, xops, de densos canyars, d’esbarzers inexpugnables, d’alguna palmera de l’Índia…»

Si hom passeja la seua ciutat, una qualsevol, qualsevol ciutat valenciana, tants se val triar-la a l’atzar, trobarà un comú que les fa iguals: un patró arquitectònic pel mal gust. No sabem d’on han eixit els arquitectes valencians, si són de la mateixa escola, o si el mal gust era l’assignatura obligada que calia perquè els lliuraren la capacitat de decidir sobre les nostres ciutats emblema: no n’hi ha cap que se salve. I si bé els arquitectes no tindran tota la culpa, una part de la lletjor que lluïm la devem a un ofici que, en la seua majoria, ha bescanviat la bellesa o l’estètica o els modos, per un budell de ciutats sense personalitat ni decència. Afegiu urbanistes, polítics, empresaris, i tots els feixistes amos que els pagaven…

«hi ha indrets que tenen el do profètic de fer-nos veure el futur, com si tot el que ha de venir ja s’hagués esdevingut allí.»

—La vida pega moltes voltes, però és molt puta. A nosaltres ens ha tocat de patir.

[ací l’autor explicarà un fet real que es repeteix a totes les ciutats valencianes, a totes sense excepció: com els feixistes s’apoderaren d’una propietat familiar, en canvi de delatar o acusar algú de roig… Els lladres ja es van fer forts en aquell moment, que en el present continua, entre jutges, polítics, periodistes o còmplices que callen encara.]

Per exemple, molts dels que van ordenar el bombardeig de Castelló, València, Benassal o el Grau, encara conserven carrers dedicats a la seua memòria feixista i criminal. Almiralls, borbons, falangistes, monges, retors, bisbes…

«Es va sentir com a l’altre costat de l’espill. En terra de ningú, en el més paregut a ser lliure que permet la ciutat… Va córrer a través d’erms i de camps de carxofes i d’espinacs, fins a l’N-340… d’erms desolats, de fàbriques velles i de noves, de pinars esparsos, d’alqueries i xalets isolats… A l’estació del tren va asseure’s en un banc a recuperar l’alè, suat, amb el costellam pujant i baixant. Darrere d’un canyissar, va haver d’apartar la vegetació de ribera fins a arribar a una porció de terreny en forma de placeta: de la butxaca es va traure una navalla  i una bossa de plàstic bruta, arrugada. Les hortalisses s’arrapaven al terra i, quan va degollar la col amb la navalla, va veure com en supurava una aigua olorosa, carregada de mineral. Aleshores va sentir la sirena d’una ambulància.»

Després de “El guardià de les trufes”, un dells llibres més impactants sobre la postguerra a les comarques de Castelló, Lluny de qualsevol altre lloc convida a la utopia, a la denúncia, a saber dir prou de repressió. Contra una vida urbana de ximples, tantes altres vides que les elits voldrien mortes.

ATENEU DE BÉTERA, divendres 22 d’octubre, 19.30h

“Destino: progreso”

Una ciutat, una ciutat valenciana important. Però no feu el ruc, que no és valència, que podria ser però no l’és.

«A la franja sud s’estenen vells camps de tarongers que el formigó encara no ha trepitjat…»

Que no, que no l’és, València.

Un jove que camina endins, cap a l’urbs, com un Ulisses de Joyce que sembla, només ho sembla, que viatja —a peu— a la dula… Hom diria que perdut, extraviat del seu vitage particular.

«romanen dempeus velles alqueries deixades de banda»

Els valencians som mestres en abandonar alqueries, masos, construccions rurals, marges, bancals, catxirulos, casretes de pedra, corrals que van arrecerar pastors i vides senceres tan crues.

Si hom estudia com pensaven i pensen els liders i estrategs urbans les nostres ciutats, pareu compte dels últims vuitanta-cent anys ençà, per exemple, hom dubtaria de l’abolició de la pena de mort. Ves si la brutalitat ha sigut minsa.

Benvolgut lector,

diu Fèlix Edo, amb un colp d’ull còmplice, vet ací un homenatge a les no-ciutats valencianes, a les ciutats que hagueren pogut ser i no han sigut mai. Ací, al nostre territori, no han sigut per exemple Ais de Provença o Tolosa o Reims o Martigues… perquè els nostres sentinelles giraven la mirada en un altre costat, per no vigilar, justament, per deixar que tot de malparits furgaren en la destrossa, si a més, la llengua usada era la llengua dels criminals, la dels corruptes, hom entendrà millor què volem dir…

Però continue…

«Sobretot no has de tenir la vida que jo he tingut, una vida de treball dur, d’esllomar-me… Si estudies i aprens molt, podràs… el primer membre de la família que anirà a l’institut, a la universitat.»

Divendres, 22 d’octubre, 19.30h. ATENEU de Bétera. Presentació de l’última novel·la de l’escriptor Fèlix Edo, Lluny de qualsevol altre lloc. 

La nova normalitat, real o suposada, va fent brollar la música de nou a les places, als ateneus, en favor de la cultura, de la recuperació del país. Si hom voldrà formar els joves, els xiquets, fins i tot els llauradors, amb alternatives a la ximpleria i el ximbumxum, aquest serà un dels concert lliçó, sens dubte. Miquel Gil, que sempre és un segur, acompanyat per músics de molt nivell, i la cantaora Titana. Una sorpresa i un dels regals d’Aquest Mural Sonor que ha rellançat amb grapa i gosadia Acció Cultural pels seus 50 anys.

Mural Sonor ja ha fet diverses gires pel país, i dissabte en teniu una prova, una ocasió especial per escoltar la vessant de la música tradicional passada per un sedàs modern (!).

Segons que diu el bloc d’Acció: ARREL és el títol de l’àlbum dedicat a la música tradicional, un viatge per les comarques a través de cants i poemes, cosit per les veus de Miquel Gil i Noelia Llorens, Titana. Representants de generacions diferents, els dos connecten amb la passió i el coneixement erudit del cançoner tradicional. L’inquiet Miquel Gil ha adaptat músiques del repertori popular de cada comarca i ha fet noves composicions per a lletres originals, escrites a propòsit per aquest disc per més de vint noms de l’escena poètica en valencià. Llorens du el pes de la interpretació, acompanyant-se en cada tema de cantaors, cantaores i instrumentistes fonamentals del nostre territori.

El concerts de presentació d’Arrel tindrà lloc el pròxim 16 d’octubre a la Casa de Cultura de la Pobla de Vallbona, a les 19h. Les entrades tindran un preu de 5€, amb reserva prèvia.

L’INSTITUT D’ESTUDIS DEL CAMP DE TÚRIA I L’ATENEU DE BÉTERA organitzen una nova jornada sobre el vi, la terra i la comarca. Una jornada sobre el camp, els cellers, les Denominacions d’Origen i, sobretot, un debat sobre com caldria gestionar el territori valencià, a partir dels ensenyaments de Joan C. Martín, director d’Aula Vinícola. Aquesta vegada, l’excusa ha sigut el vi rosat, un vi especial que d’un temps ençà ha agafat presència i ha envaït les taules de les bones menges.

Sí, els rosats són tendència, marca, moda, però també són qualitat i un goig al paladar. ja deveu saber que el vi rosat es fa a partir del raïm negre, a partir d’un procés especial molt acurat.

En aquesta sessió del tast, l’Aula Vinícola ha convidat el president de la DO Catalunya, Xavier Pié, historiador, viticultor i productor a Vilabella (Tarragona), la seua feina de llaurador i la seva trajectòria en entitats de representació del sector agrari el fan un gran coneixedor del món agrari i, en especial, del món cooperatiu català. També és vicepresident de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) des de l’any 2014, on lidera el grup específic de Desenvolupament Rural.

L’Ateneu de Bétera i l’Institut d’estudis del Camp de Túria han convidat la Conselleria d’agricultura de la Generalitat Valenciana, la cooperativa de Bétera i la resta de cooperatives agràries de la comarca a debatre en directe sobre el camp i sobre el vi. 

Hom diria, si tingués l’esperit net i noble: les sis dones que tenen aquestes sis veus seran avui a Vilamarxant, en una punta de la comarca, per presentar un producte tan bell com harmoniós: tan necessari. La poesia, la música, la veu, l’arrel, la tradició, la modernitat, la lluita, el compromís social i cultural, el treball, la col·laboració d’un equip excels: sí, tot això a València, en aquest país de cagamandurris i submissions, que els valencians som capaços d’això i encara d’anar més lluny, però ens costa molt, però molt.

Els dies i les dones és el segon treball excels d’aquest equip de dones magnífic, després d’aquella joia de les Sis Veus pel poeta Estellés. No sabem com, però aquest miracle no és tan corrent. De normal, els humans som capaços de fer una obra excelsa, una de sola. Aquests dones ja n’han fetes dues, i aquesta segona obra la presentaran avui a Vilamarxant. No us ho perdeu.

És diumenge, plou, i semblaria que no ens crida eixir de casa. Moveu el cul, va, i arrimeu-vos a Vilamarxant, l’esperit i la cultura us agrairà l’esforç. A més, l’entrada és de franc, que ja ve regalada. Al Camp de Túria, ara mateix, el millor producte que veureu en molt de temps.

“Els dies i les dones” CASA DE L CULTURA, VILAMARXANT, 19.00H

Divendres 29 de març, 19.00. Almàssera Vella d’Olocau, el Camp de Túria. El mestre Ferran Zurriaga és a la taula entre els alcaldes i la presidenta de l’Institut d’estudis comarcals del Camp de Túria. El mestre ha fet vuitanta anys, i ara prepara, amb uns altres mestres del Moviment Cooperatiu del País Valencià, un estatge internacional del Moviment Freinet a Bureba, Espanya, o s’hi farà un reconeixement a l’escola del mestre, Antoni Benaiges, afusellat pels franquistes el 1936.

Som a la Vella Almàssera d’Olocau ara reconvertida en espai de cultura. Ens aplega el mestre i un llibre d’història, de moltes històries, dels tres pobles de la Vall. Que en realitat és una història de l’interior del país. Com ja apuntaven els mestres de l’escola Nova i de l’escola Moderna, i de l’escola Freinet, els mestres han d’escriure i comprometre’s socialment i amb l’entorn on viuen. Vicent Partal ho deia d’aqueixa manera:

«Ferran Zurriaga ha fet vuitanta anys, la major part dels quals exercint de mestre. És l’home que, enmig del pitjor franquisme, va saber vincular la innovació pedagògica amb la voluntat de fer un país nou i digne. La seua vida ha estat la d’un servidor públic modèlic que ha resistit sempre la temptació de la derrota.»

Al Camp de Túria han d’haver-hi, pel capbaix, més de 2.000 mestres que exerceixen o s’han retirat. Molts d’aquests mestres no coneixen Cousinet o Ferrière, ni Soler i Godes o Ferran Zurriaga. Potser que no coneixen ni l’escola on treballen. Aqueixa escola que ha de mantenir ferms els valors i els drets universals, sense defallir. Sense renúncies.

Si hom no veu més enllà del nas, com caram s’estimarà la història dels seus.

L’Edifici Multiusos de Llíria acollirà aquesta vesprada una conferència debat sobre un dels protagonistes clau del Camp de Túria els darrers cinquanta anys: el professor Josep Maria Jordan Galduf parlarà dels seus llibres, de la raó d’escriure, d’economia, de la bonhomia en favor d’una política humanista comprensiva, fins i tot dels anys d’Universitat i els anys de viure al poble. Una lliçó de vida.

A partir de les 18.30 hores, una veu experta per explicar el món i preguntar-nos com és que hem avançat tan poc, els homes, si fa cinquanta anys ja ens sabíem els reptes, els límits, què teníem i què necessitàvem. Dues vegades president de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, malgrat que s’ha retirat de la Universitat i d’alguna manera també de la vida pública, continua col·laborant de l’Institut i de l’escola d’Adults de Llíria, on imparteix uns cursos sobre història, economia, i canvis socials.

Una de les primeres obres que va publicar, El Camp de Túria, és el primer gran referent sobre la comarca, un estudi breu perquè els pobles agafaren consciència comarcal, col·lectiva, en detriment de la individualitat del pobles i els interessos particulars de partit o encara pitjors. Una joieta en favor de la comarca i els pobles.
En no perdre-vos el relat que ens farà, escoltant-lo o llegint-lo, guanyarem una lliçó segura de coneixement i de saviesa.

Aquesta Jornada té quatre objectius principals:
1) Mostrar els aspectes bàsics de la sostenibilitat de la comarca, i complir amb uns objectius mínims de Desenvolupament Sostenible.
2) Proposar solucions i vies de desenvolupament per a potenciar el valor cultural del territori com a factor de creixement.

3) Conèixer, analitzar i decidir plegats un model de Parc Natural que s’adeqüe al nostre territori i a la nostra gent.

4) Sensibilitzar-nos per un Món possible i necessari i coordinar accions entre Institucions i el teixit associatiu com a model d’actuació preferent per a dur a terme un programa integral sostenible al Camp de Túria.

PROGRAMA MATÍ
9.00 Inscripcions, recollida de material
9.30 Presentació de les Jornades a càrrec d’Antoni Marzo, Director General de Medi Natural i Avaluació ambiental; Alicia Tusón Sánchez, Alcaldessa de Serra i Rosa Dasí, Presidenta de l’Ideco
10.00 Ponència: Desenvolupament Sostenible al Camp de Túria. El Parc Natural de la Serra Calderona. Passat, present i futur, a càrrec de Policarp Garay, Cronista de Serra i President de l’Ateneu Cultural de tradicions i Estudis de Serra.
10.45 La Mobilitat a la Comarca, a càrrec de Rafa Solaz, representant de l’Ideco a la Comissió de Mobilitat de la Mancomunitat. Presenta la iniciativa Lola Celda, Presidenta de la Mancomunitat
11.15 Café
11.45 Parc Natural del Riu Túria. Projecte ECORIBA intervenció a càrrec d’Antoni José Morales. Experiències Verdes a Riba-roja. Presenta la iniciativa Miquel Castillo, regidor d’educació de l’Ajuntament de Riba-roja.
12.15 Projecte de reaprofitament de biomassa agrícola i forestal a l’ajuntament de Serra, a càrrec de Juanjo Mayans. Presenta Pilar Mocé, tècnic de l’ajuntament de Serra.
13.00 Col·loqui. Coordina Marga Mañez, Secretària de l’Ideco, representant de la Secció de Medi Ambient.

DINAR
14.15 Dinar. Restaurant El Descanso. Les reserves es faran abans de dijous 10 de gener de 2019. Menú 15€

idecocampdeturia@gmail.com

PROGRAMA VESPRADA
16.00 Iniciatives de desenvolupament rural dels projectes LEADER a la Comarca. Projectes, objectius, trajectòria i resultats. A càrrec d’Aitana Camps, Gerent del Grup d’Acció Local Túria-Calderona (projectes Leader). Presenta la iniciativa Raquel Alambiaga, representant de l’IDECO en els projectes Leader de la comarca.
16.45 Taula Rodona. Reptes i oportunitats. Alcaldes i Alcaldesses de la Comarca i representants de col·lectius locals. Coordina Frederic Ibàñez
18.00 Projecció de l’ audiovisual “25 anys de Travesses a la Serra”
18.30 CLOENDA

INSCRIPCIÓ.
idecocampdeturia@gmail.com

Com cada any, l’Ateneu de Bétera, el Camp de Túria, organitza una fira de llibres i de música durant les vacances de Nadal, del 22 de desembre al 5 de gener. Enguany, el programa és coordinat per l’Ateneu i l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, i convida autors de primera fila del país —Núria Cadenes, Carles Cano, Vicent Partal—, a més de músics, enòlegs, cinetífics o periodistes…
Carles Cano, un dels escriptors de literatura infantil de més renom, serà el 27 de desembre per signar llibres i animar la lectura de petits i grans. El 28 de desembre seran les dones de Les Sis veus que explicaran el nou projecte que just acaben de publicar, una altra joia musical i poètica… En començar l’any, el programa de la fira continuarà amb tallers de ciència, lectures poètiques i la presentació de les biografies de l’editorial Afers.

Si voleu veure tota la programació, consulteu-la a la pàgina web de l’Ateneu.

#AtB_firadellibres18

@campdeturia

La Societat Coral el Micalet acollirà avui, a partir de les 12.00h un dejuni solidari de 24 hores per reclamar la llibertat dels presos polítics, quatre dels quals són en vaga de fam ja fa molts dies. Mentre una part de la societat espanyola viu amb una certa naturalitat el Nadal, n’hi ha que el patiran un altre colp, des de la presó, per culpa de la burrera judicial espanyola i una política nefasta més pròpia de les dictadures plataneres. Un estat governat durant anys pel partit més corrupte d’Europa, i ara mateix a mans d’un altre partit que va ser capaç de crear un grup terrorista, no són cap exemple de democràcia ni de justícia, malgrat que vulguen disfressar la realitat.

La manca de llibertat atempta contra la Carta de Drets Humans de l’ONU. Quan Catalunya va decidir de convertir-se en República, Espanya va enviar tota la intel·ligència i la capacitat de negociació que atresorava: policia i gc. La justícia hereva del franquisme va fer la resta. A veure quan baixarà la pilota del terrat. Entre democràcia i franquisme, ja sabem qui estirarà més la corda. No, no, Europa no compta. Com ja va fer el 1939, i el 1945, Europa ha preferit de tancar els ulls.

L’Aplec del Camp de Túria ha organitzat un jorn antifeixista a Bétera, per denunciar la impunitat de l’atac patit durant la festa del VII Aplec del mes de setembre. La trobada serà dissabte 15 de desembre, per dir prou a les agressions feixistes.

La conxorxa de la dreta local amb l’extrema dreta de la ciutat va permetre l’insult, l’agressió i la violència organitzada del PP amb connivència amb Espanya2000 durant la celebració del VII Aplec, en concentrar-se sense permisos i arribar a amenaçar de mort els participants, amb la tolerància habitual dels cossos policials, tant els locals com els espanyols, davant el feixisme.

El jorn de dissabte començarà amb una concentració a la Plaça del Mercat de Bétera, a les 19.00h, i continuarà amb concerts, parlaments i un sopar popular. L’objectiu és recaptar fons per recuperar la despesa que va ocasionar l’atac ultra —recordeu que, a més a més d’amenaçar la gent perquè no assistira a l’Aplec, aquella nit es va assaltar el magatzem de l’organització i es va robar molt de material.

Entre més, hi actuarà Xavi Sarrià, Nuc i PDs Residents… Encara podeu organitzar-vos per venir a defensar la democràcia al Camp de Túria.