“Destino: progreso”
Una ciutat, una ciutat valenciana important. Però no feu el ruc, que no és valència, que podria ser però no l’és.
«A la franja sud s’estenen vells camps de tarongers que el formigó encara no ha trepitjat…»
Que no, que no l’és, València.
Un jove que camina endins, cap a l’urbs, com un Ulisses de Joyce que sembla, només ho sembla, que viatja —a peu— a la dula… Hom diria que perdut, extraviat del seu vitage particular.
«romanen dempeus velles alqueries deixades de banda»
Els valencians som mestres en abandonar alqueries, masos, construccions rurals, marges, bancals, catxirulos, casretes de pedra, corrals que van arrecerar pastors i vides senceres tan crues.
Si hom estudia com pensaven i pensen els liders i estrategs urbans les nostres ciutats, pareu compte dels últims vuitanta-cent anys ençà, per exemple, hom dubtaria de l’abolició de la pena de mort. Ves si la brutalitat ha sigut minsa.
Benvolgut lector,
diu Fèlix Edo, amb un colp d’ull còmplice, vet ací un homenatge a les no-ciutats valencianes, a les ciutats que hagueren pogut ser i no han sigut mai. Ací, al nostre territori, no han sigut per exemple Ais de Provença o Tolosa o Reims o Martigues… perquè els nostres sentinelles giraven la mirada en un altre costat, per no vigilar, justament, per deixar que tot de malparits furgaren en la destrossa, si a més, la llengua usada era la llengua dels criminals, la dels corruptes, hom entendrà millor què volem dir…
Però continue…
«Sobretot no has de tenir la vida que jo he tingut, una vida de treball dur, d’esllomar-me… Si estudies i aprens molt, podràs… el primer membre de la família que anirà a l’institut, a la universitat.»
Divendres, 22 d’octubre, 19.30h. ATENEU de Bétera. Presentació de l’última novel·la de l’escriptor Fèlix Edo, Lluny de qualsevol altre lloc.