El Camp de Túria

Picanya és ara una festa en favor de la música popular. Més de vint grups s’hi han volcat a participar de l’homenatge a Vicent Pastor. A més de la banda de música, colles muixerangueres, colles de tabals i dolçaines, grups de danses, dimonis, cantaors, tothom volia ser en favor d’un home referent dins la música tradicional, entre els valencians, capaç de cent projectes, de fer escola, de treballar perquè el país recuperés l’esperit perdut qui sap lo. Potser perquè en vida va ser una lliçó per tothom, tant d’entusiasme i tanta il·lusió. La plaça del País Valencià a Picanya serà la festa i serà el país durant unes hores, perquè Vicent era mereixedor d’aquest agraïment col·lectiu que tanta gent voldria compartir.

Més dades sobre la tria dels models lingüístics de les escoles poble a poble, que vam publicar ahir, amb dos errors. Penseu que n’hi ha centres privats que no estan obligats a seguir el decret de llengües de la conselleria, com n’hi pot haver que no han enviat correctament la tria del model, possiblement per qüestions tècniques. Continuem sense tenir la tria de Casinos, potser que els mestres eren a ca Apol·lònia o a ca Ximo compran torrons.

Va la segona tanda de dades:

Benaguasil, 50% d’avançat i d’intermedi

Sant Antoni de Benaixeve, 100% intermedi

Benissanó, 100% avançat

Bétera, 40% avançat (tot el públic), 60% d’intermedi (tot concertat)

l’Eliana, 60% avançat, 20% intermedi, 20% bàsic

Olocau-Gàtova, 100% avançat

Llíria, 50% d’avançat i 50% d’intermedi

Marines Nou, 100% intermedi

Nàquera, 100% avançat

la Pobla de Vallbona, 50% avançat, 40% intermedi, 10% bàsic

Riba-roja, 80% avançat, 20% intermedi

Serra, 100% intermedi

Vilamarxant, 66% avançat, 33% intermedi (l’1% restant per a l’agranador)

Més qüestions que ens podem demanar a partir de les dades:

Primera. El percentatge es calcula sobre el total d’escoles, no sobre el nombre d’alumnes, que seria una altra dada de molt d’interés. No la tenim.

Segona. N’hi ha escoles privades que no han donat dades. No estan obligades a donar-les. Compteu que no peguen en gaire valencianistes.

Tercera. Riba-roja és dels pobles més grans en nombre d’escoles (similar a Bétera, la Pobla, Llíria i l’Eliana) que fa una aposta més decidida per l’avançat.

Quarta. Del conjunt d’escoles consultades (39), només dues es queden en el nivell bàsic. Visca.

Cinquena.El Camp de Túria és l’espill del país. Una llàstima. L’Horta Nord i l’Horta Sud, que no són zones més valencianoparlants que nosaltres, aconsegueixen un nivell d’avançat molt major.

Sisena. El camp de Túria va viure un allau d’urbanitzacions que han aconseguit de fer escoles pròpies d’urbanització: això és, desarrelades de la identitat comarcal.

Setena. Amb tot, les dades són positives si considerem la quantitat d’escoles concertades de la comarca. Una majoria de públiques han apostat pel model avançat.

Vuitena. Les dades finals no es publicaran sinó més endavant, en el període d’admissió, aleshores acabarem de corregir la situació definitiva a la nostra comarca.

Hem explicat que el model Avançat (el model que recomanava Escola valenciana) ha sigut triat pel 54% de les escoles del Camp de Túria. Un model que garanteix, segons els experts lingüístics, que els xiquets eixiran dominant les tres llengües bàsiques que es treballen als centres.
El decret de la Conselleria d’Educació pretenia corregir el desequilibri de competència en l’aprenentatge del valencià en el conjunt de l’escola. Així com la manca de domini real de l’anglés, dèficit que arrosseguen els valencians sense voler-ho. Ja ho diu el decret, que la millora depén no només de l’escola, sinó del conjunt de la societat. Els valencians volen aprendre llengües o volen continuar analfabets? I pel que fa als usos, volen ser capaços de compensar la desigualtat lingüística o volen arrossegar ignorància durant anys i panys?
L’escola ha sabut donar un gran pas endavant, i ara necessita que els polítics, l’empresa privada, els mitjans, la societat civil, facen costat a aquesta desig d’aprendre. Ser a l’alçada del repte aconseguit, declarat a consciència, demanarà un esforç col·lectiu de tothom. Per bé que hi ha una minoria enrocada a malmetre el coneixement. Curiosament, lligada a un president del govern d’espanya analfabet lingüístic. Ells s’ho perden? Al Camp de Túria, i al País Valencià una majoria han triat aprendre i aprendre millor.

Pel que fa als pobles del Camp de Túria, avancem algunes dades:
les escoles de Nàquera i Olocau, per exemple, s’han llançat a l’Avançat. I una gran majoria de Riba-roja, també. A Bétera, l’escola pública tria unànime Avançat, en canvi la concertada, no. L’Eliana fa costat a l’Avançat, majoritàriament, Llíria fa un 50% d’Avançat i un 50 d’Intermedi i bàsic, com Benaguasil. Vilamarxant també empata en la tria… I la Pobla de Vallbona?, entre tant d’ensenyament religiós, l’Avançat fa figa, però n’hi ha zones del país, en canvi, que són les escoles confessionals les que han triat l’Avançat2, la proposta més arriscada de totes. Serra s’ha quedat lluny de la millor exigència, potser que el vent del Garbí o l’aigua de Barraix els ha afectat en excés. I Gàtova, Casinos, Benaixeve, Marines, Benissanó, que no comptem?
Ara demanarem què diuen els mestres i els directors d’escola…

En el mes de gener de 2017, la Conselleria d’Educació va publicar el nou decret plurilingüe, a partir del qual les escoles havien de triar un dels sis models proposats per ensenyar llengües. Malgrat les crítiques rebudes en un primer moment, la proposta del Govern valencià ha aconseguit d’animar l’escola a triar, majoritàriament, els models Avançats, que són els que garanteixen l’aprenentatge real d’almenys tres llengües: la pròpia del país, el valencià; l’obligada per la llei espanyola, el castellà; i l’anglés, indiscutiblement la llengua franca internacional. Si considerem que els models Avançats són equivalents als d’ensenyament en valencià, el curs 2017-2018 n’hi haurà un 20% més de centres que trien aquest model. Una xifra espectacular, en un sol any. Segons les dades publicades, el Camp de Túria també se situa en la franja majoritària dels models Avançats, si bé arriba pels pèls.

Model Avançat: 54%  /  Intermedi: 41%  /  Bàsic: 5%

Hi ha comarques que depassen el 80% del model Avançat, la Costera, la vall d’Albaida, la Safor, la Plana, la Marina, com n’hi ha del 100%, els Ports…, com n’hi ha zones on encara hi ha reticència contra la llengua, en realitat contra l’ensenyament multilingüe. En tenir més dades per pobles, afegirem més informació.

La valoració que n’ha fet Escola Valenciana és molt satisfactòria. Escola valenciana és un dels informants de major interés, ja que coneix a fons la realitat de l’escola dels valencians.

L’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, com bé sabeu, forma part de la FIECOV (Federació d’Instituts d’estudis Comarcals del País Valencià). Aquesta Institució, en coordinació amb el Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial, té previst de fer el  III Congrés d’Estudis  que enguany abordarà el Patrimoni Immaterial i les seues experiències en el territori valencià.  El Congrés serà els dies 3 i 4 de novembre de 2017 a la facultat de Geografia i Història, Saló d’actes Joan Fuster.

Des de l’IDECO Camp de Túria volem fer una crida  als socis a participar, no sols com a assistents, sinó també com a comunicadors (docents, investigadors, estudiants, personal tècnic, especialistes i públic en general) en donar veu al nostre Institut.  Us animem a presentar comunicacions al Congrés, per fer visibles els vostres estudis i investigacions i, d’aquesta manera, contribuir sòlidament a fer comarca.

Cordialment, Rosa Dasí

Samaruc_digital  explica en aquest article de Fernando Bellon, editor de la revista Agricultura per a inquiets, l’adaptació de la Cooperativa Sant Vicent de Benaguasil per donar resposta als reptes del camp, amb pràctiques menys intensives, més sostenibles i mínimament estudiades. Potser que siga un exemple per a d’altres cooperatives de la comarca…

Quan les enigmàtiques preferències dels mercats, l’abandonament de terra i l’embús en el relleu generacional amenacen d’arruïnar el camp valencià, calen solucions imaginatives i innovadores. És el que ha fet la Cooperativa Rural Sant Vicent Ferrer de Benaguasil. Ha elaborat un pla de canvi varietal (varietats de cítrics més comercials) i un contracte de cessió de parcel·les que posarà en mans de la cooperativa la gestió dels horts implicats. El model ja funicona, i ha despertat l’interès d’altres cooperatives de Camp de Túria, i també d’altres comarques. Els 600 socis de la cooperativa Sant Vicent Ferrer de Benaguasil reuneixen entre tres mil i quatre mil fanecaes, la majoria de cítrics, en diversos municipis del Camp de Túria, però també a Paterna i Xiva. El pla de la cooperativa de Benaguasil és una experiència pilot que es pot estendre a altres casos i altres comarques, i que busca assegurar la feina dels centenars de persones amb treball fix o temporal que viuen de la cooperativa. Una de les estratègies complementàries del pla és la introducció de pràctiques agràries més sostenibles, menys intensives en recursos naturals, i el desenvolupament del cultiu ecològic.

T’aixeques del llit, de bon matí, i escoltes les notícies:

La mort de dues dones a València i Gandia que van tenir lloc aquest dimarts són dos nous casos de violència masclista, segons les dades fetes públiques per la Delegació del Govern espanyol al País Valencià. Aquest dos crims eleven a 15 els assassinats masclistes en el que va d’any, segons les dades oficials, als quals caldria afegir el cas de Chapela, ja que tot apunta al fet que la dona va morir per un pla de l’home que va ocasionar una explosió amb bombones de butà quan tots dos es trobaven al domicili.

“Ja comencem molt malament el dia, eh?”, et dius a tu mateixa. Agafes el cotxe per anar a treballar i no vols posar la ràdio; vols dedicar eixe temps a pensar. Però què li passa a aquest món en què vivim? Entre un 10 i un 36 % de dones, segon El País, ha sigut objecte de violència física o sexual. En el països occidentals, encara que hi ha més consciència, no tot està fet ni molt menys: el divorci entre la legislació i la realitat es manté. És una evidència; no passaria tot açò, si no: en dos mesos 15 assassinats masclistes; no parlem de les denúncies invisibles, dels insults, de les agressions… Això encara no es fa visible en els mitjans de comunicació, de moment. Evidentment, queda molt per fer, als homes i a les dones d’aquest món, si volem construir un nou model de societat en el qual es desterre la violència masclista, la bretxa salarial, el sostre de cristall que existeix en les empreses i en les institucions, els micromasclismes, el llenguatge no inclusiu… I on és l’arrel del problema? Doncs en el fet que encara existeix un model social patriarcal que crea relacions de domini i desigualtat entre sexes. Per això eixim al carrer, per això anem a les concentracions. Aquestes formes de trobada ens empoderen, ens animen a fer una lluita col·lectiva, i això està molt bé. Però també és necessari incorporar en el dia a dia de les nostres vides, tant dels homes com de les dones, una forma de fer, una nova manera de funcionar i d’interioritzar aquest discurs, però no un dia, ni un mes ni un any. És un discurs que cal interioritzar al llarg de la vida, si no el canvi serà més lent i dramàtic. I cal un canvi ja, cal fer més passos i veure realment la societat en què vivim; només la podrem canviar quan en serem conscients. Cal trencar les relacions de poder històricament desiguals entre els homes i les dones, que ens encadenen i ens fan invisibles. És una qüestió de dignitat social, de justícia social, i això ho hem de fer plegats, homes i dones. Perquè, aquesta transformació no sols s’ha de produir en el nostre espai físic immediat, en el nostre poble, en el nostre país, sinó que ha de ser universal. El que li passa a una dona de Nigèria ens passa també a nosaltres. Hem de fer transportable el model de denúncia, i en aquest cas no hi ha fronteres: és un tema de gènere que afecta tots els països i totes les cultures.

Evidentment, nosaltres hem d’incorporar aquest missatge en el dia a dia, però els governs, que són qui ens representen, han d’assumir responsabilitats ineludibles: han de legislar correctament des de polítiques d’igualtat, pressupostar-les amb respecte i coneixement de causa i convertir-les en un eix transversal de les polítiques marc. No han d’escatimar perquè som la meitat de la població i mereixem respecte, reconeixement, visibilització. Per tot això necessitem que s’apliquen polítiques de sensibilització serioses que arriben a tots els sectors, polític, econòmic i social, amb transversalitat i no en forma de guetos. Nosaltres continuarem fent, no ens aturarem i sumarem les nostres forces per un nou model de societat igualitària més just; recuperarem la democràcia de gènere.

© Rosa Dasí, presidenta de l’Institut d’estudis comarcals del Camp de Túria

Els pobles avancen, malgrat que sembla que ho fan lentament. Avancen o s’enfonsen. Els pobles del Camp de Túria han organitzat un munt d’actes al voltant del vuit de març. Algunes d’aquestes activitats programades no deixen de ser tòpiques i banals. D’altres, en canvi, van explicant la situació real de les dones. N’hi ha també compromisos municipals per la igualtat. Minsos, escassos, insuficients. Però s’avança en la reivindicació per la igualtat. L’increment de dones assassinades en el 2017 (només som en març), no ajuda a l’esperança. Avui a moltes places i portes d’ajuntament s’hi ha aplegat la gent en una plantada internacional contra la violència de gènere. N’hi ha qui se’n riu, com n’hi ha que volen recuperar les terminologies franquistes de places i carrers al nostre país. Malgrat tot, la lluita feminista continua, com ho fa la lluita democràtica, perquè venim d’un pou molt fondo que encara lluu polítiques i missatges antidemocràtics.

Avui hi ha manifestació a València, organitzada pel col·lectiu feminista. Eixirà del Parterre a les 19.30h. A la Pobla de Vallbona, per exemple, teniu un debat sobre les dones pioneres en aquest poble. Diumenge, a les 19.00h teniu a Bétera una altra activitat en relació als programes locals sobre la dona: a partir de les 19.00h homenatge a Billie Holiday a càrrec d’Eva Romero i Ramon Cardo trio amb motiu de la Setmana de la Dona, a l’Auditori de la Casa de la Cultura.

L’última publicació de l’Institut d’Estudis Comarcals és un llibre a quatre mans que pretén interpretar el món a partir d’una mirada madura i una altra de més jove. Un repàs a temes cabdals de la vida, la identitat, la llengua, l’economia, l’educació, l’art, el cinema, la poesia, la mort… El catedràtic Josep Maria Jordán i el professor Santiago Vicente es responen unes quantes cartes a través de la xarxa sobre l’actualitat i el present que voldríem, sobre allò que podia ésser Europa, o el Camp de Túria, o l’escola, en canvi de realitats que no per esmicolades o punyents, deixen de tenir un sentit més visceral que no intel·lectual. Els referents literaris, la joventut, el temps, els alumnes, el país valencià… Una edició en col·laboració amb Consolat de Mar, la Universitat de València i l’Escola d’Adults de Llíria.

L’Institut d’Estudis del Camp de Túria s’afig als blocs de MésVilaweb. Estrenem bloc i nova Junta. Rosa Dasí (Bétera, 1964) és la nova presidenta. La Junta triada en l’última assemblea ordinària ja ha començat a elaborar el programa d’activitats del 2017. El repte és participar de la vertebració de la comarca, tornar l’ideco a la primera línia de l’activitat cultural —durant els anys noranta va ser un referent cultural i cívic al Camp de Túria—, millorar la comunicació entre els diversos agents comarcals, i potenciar l’estudi i la cooperació amb altres associacions. També volem obrir la participació al jovent, que és un dels propòsits de major dificultat.

Mentre adobem el bloc i preparem la nova web, l’adreça www.campdeturia.cat no serà activa. Per posar-vos en contacte amb l’Institut podeu fer ús del correu elcampdeturia.cat@gmail.com