Rosa Dasí: «necessitem una comarca més activa»
Rosa Dasí, Bétera, el Camp de Túria (1964). És llicenciada en història contemporània per la Universitat de València, coordinadora tècnica de la Universitat popular de Sagunt, amb més de1.300 alumnes. També coordina el projecte “dones i visibilització” de l’UJI. Es va especialitzar en la politització de la dona en la II República. És a l’Institut des de la seua fundació el 1989, on ja havia ocupat els càrrecs de secretària i vocal.
— És la primera dona presidenta d’aquest Institut, després de 27 anys. Té cap significat això?
És un fet important; les dones han estat presents a l’institut, però no sé si han sigut prou dins l’estructura organitzativa. Potser han defugit ocupar les presidències.
—Els instituts d’estudis omplin un buit cultural a les nostres comarques, en revitalitzar els estudis locals, fins i tot proven de dinamitzar la cohesió comarcal… Quin sentit tenen avui?
Tenen la feina de continuar els estudis de la comarca, i de fer comarca encara avui. Som un element vertebrador. Però també treballem aspectes com el patrimoni, sobretot el patrimoni mediambiental. Potser vivim un impàs, ha passat gairebé sempre. Per això necessitem major acció.
—Quin serà l’objectiu prioritari de l’institut d’estudis a dos anys vista?
Sensibilitzar. Fer veure que tenim una comarca poc definida, ací tenim un repte. Donar suport a altres grups organitzats, coordinar totes aquelles associacions que vulguen fer comarca. El repte és ampliar el marc de l’acció.
—Què afegirà la vostra presidència a l’Institut d’estudis?
Tinc il·lusió de fer un programa anual d’acció que puga obrir-se a més grups, que convide a col·laborar, que els nostres socis estiguen informats d’allò que fem, que s’hi involucren. Necessitem ser una comarca activa. I necessitem que l’institut deixe un segell, una marca d’allò que fa, cultural, social, política o econòmica. Volem ser una plataforma comarcal ben activa.
—Sou de família de llauradors, té sentit la defensa del camp des d’un institut d’estudis?
El camp és una activitat viva a la comarca, així que té sentit que l’institut hi participe. El camp reclama una nova estructura, i necessitem fer valdre l’economia dels nostres avantpassats i l’hem de revifar i donar suport. La coordinació amb el sector agrari no s’hauria de descartar.
—A la comarca hi ha cooperatives del camp amb una certa importància local, com es podrien beneficiar d’un institut d’estudis comarcals?
Hem de saber fer-mos escoltar. Les jornades d’estudi creen espais de debat que podrien convertir l’institut en un element d’ajut i de contribució a donar respostes als problemes del camp, per exemple, però també de l’escola, o de la cultura, o del jovent.
Encara som una comarca on el camp té vitalitat o, com ha passat amb la majoria d’instituts, el camp acabarà com un anacronisme?
No té per què. El sector és important, i el camp viu plataformes, consells agraris, bancs de terres, que han de demanar a les institucions que adquerisquen compromisos. L’institut hauria de donar suport a aquests moviments.
El Camp de Túria té un índex de llicenciats elevadíssim, com és que això té una incidència mínima en aquest i en altres instituts d’estudis?
—Vivim una etapa individualista, i és difícil arrancar el compromís de la gent. D’una gran part de la gent que no és militant de res. La qüestió quotidiana allunya el compromís, que és treball. Passa a tot el país, i també a la resta d’instituts. Cal treballar amb sensibilització per crear consciència.
Per què pensa que el jovent ha desestimat la participació en aquestes institucions comarcals?
—Els joves no acaben d’identificar-se en els instituts d’estudis. El cap i i els objectius els tenen en altres coses. Ens cal més debat de com integrar més gent en els estudis locals. Amb qui comptem i amb qui hauríem de comptar. Calen noves estratègies que facen atractiva la participació. Caldria col·laborar amb associacions de joves que també treballen el fet comarcal.
Quina relació manté l’institut que presideix amb la federació d’instituts del País Valencià?
—De moment tenim l’adhesió. La participació en un futur congrés. I animar la gent perquè presente treballs i comunicacions. És una forma de treballar pel país, i d’aportar a la comarca allò que fem a través d’una federació.
Per què els estudis reglats de l’escola o els instituts de secundària i batxiller trauen tan poc profit de la feina dels instituts d’estudis?
—Perquè viuen al marge de tot. Allò que suposa un treball fora de l’escola no ho contemplen com un fet educatiu. Malauradament, l’educació no es treballa de forma integral, sobretot a secundària.
Amb una majoria d’ajuntaments progressistes, de quina manera poden ajudar el seu projecte dins l’Institut?
—Només que feren suport a les iniciatives que proposem, farien un gran pas. Els ajuntaments ens haurien d’escoltar més. Som una veu que té credibilitat, però els ajuntaments no l’aprofiten. En general, mai no l’han aprofitada. Com si els férem por o no els interessés en absolut l’estudi que proposem.
Com pensa millorar el finançament de l’institut que presideix?
—El finançament és un tema complex, en els instituts. Depenem d’ajuts minsos; per això hem creat seccions locals, perquè els ajuntaments puguen ajudar-nos. Les institucions haurien d’implicar-se més en els estudis locals i comarcals.
Per què voldríeu que fos recordada la vostra feina a l’Institut?
—Com un moment viu d’activitat. De programació intensa, i sobretot per sumar-nos a col·lectius d’iniciatives semblants, per crear marcs d’acció comuns. Cal sumar iniciatives, aquest fóra el major repte en favor del Camp de Túria. Necessitem una comarca més completa, de major identitat. Fa vint-i-vuit anys que mantenim la il·lusió de la comarca. Avui amb més fermesa encara.
Picanya és ara una festa en favor de la música popular. Més de vint grups s’hi han volcat a participar de l’homenatge a Vicent Pastor. A més de la banda de música, colles muixerangueres, colles de tabals i dolçaines, grups de danses, dimonis, cantaors, tothom volia ser en favor d’un home referent dins la música tradicional, entre els valencians, capaç de cent projectes, de fer escola, de treballar perquè el país recuperés l’esperit perdut qui sap lo. Potser perquè en vida va ser una lliçó per tothom, tant d’entusiasme i tanta il·lusió. La plaça del País Valencià a Picanya serà la festa i serà el país durant unes hores, perquè Vicent era mereixedor d’aquest agraïment col·lectiu que tanta gent voldria compartir.
Hem explicat que el model Avançat (el model que recomanava Escola valenciana) ha sigut triat pel 54% de les escoles del Camp de Túria. Un model que garanteix, segons els experts lingüístics, que els xiquets eixiran dominant les tres llengües bàsiques que es treballen als centres.
En el mes de gener de 2017, la Conselleria d’Educació va publicar el nou decret plurilingüe, a partir del qual les escoles havien de triar un dels sis models proposats per ensenyar llengües. Malgrat les crítiques rebudes en un primer moment, la proposta del Govern valencià ha aconseguit d’animar l’escola a triar, majoritàriament, els models Avançats, que són els que garanteixen l’aprenentatge real d’almenys tres llengües: la pròpia del país, el valencià; l’obligada per la llei espanyola, el castellà; i l’anglés, indiscutiblement la llengua franca internacional. Si considerem que els models Avançats són equivalents als d’ensenyament en valencià, el curs 2017-2018 n’hi haurà un 20% més de centres que trien aquest model. Una xifra espectacular, en un sol any. Segons les dades publicades, el Camp de Túria també se situa en la franja majoritària dels models Avançats, si bé arriba pels pèls.
L’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, com bé sabeu, forma part de la FIECOV (Federació d’Instituts d’estudis Comarcals del País Valencià). Aquesta Institució, en coordinació amb el Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial, té previst de fer el III Congrés d’Estudis que enguany abordarà el Patrimoni Immaterial i les seues experiències en el territori valencià. El Congrés serà els dies 3 i 4 de novembre de 2017 a la facultat de Geografia i Història, Saló d’actes Joan Fuster.
T’aixeques del llit, de bon matí, i escoltes les notícies:
Els pobles avancen, malgrat que sembla que ho fan lentament. Avancen o s’enfonsen. Els pobles del Camp de Túria han organitzat un munt d’actes al voltant del vuit de març. Algunes d’aquestes activitats programades no deixen de ser tòpiques i banals. D’altres, en canvi, van explicant la situació real de les dones. N’hi ha també compromisos municipals per la igualtat. Minsos, escassos, insuficients. Però s’avança en la reivindicació per la igualtat. L’increment de dones assassinades en el 2017 (només som en març), no ajuda a l’esperança. Avui a moltes places i portes d’ajuntament s’hi ha aplegat la gent en una plantada internacional contra la violència de gènere. N’hi ha qui se’n riu, com n’hi ha que volen recuperar les terminologies franquistes de places i carrers al nostre país. Malgrat tot, la lluita feminista continua, com ho fa la lluita democràtica, perquè venim d’un pou molt fondo que encara lluu polítiques i missatges antidemocràtics.
