El Camp de Túria

Independència, llengua, escola i república

L’Institut farà l’assemblea anual dissabte a Bétera

0
Publicat el 10 de maig de 2018

La Junta de l’Institut d’estudis Comarcals del Camp de Túria convoca assemblea ordinària per al dissabte 12 de maig a les 17.00h, en primera convocatòria i a les 17.30 h en segona, a l’Ateneu de Bétera, plaça del Mercat, Núm. 5. L’ideco del Camp de Túria farà balanç de les activitats del 2017 i es presentaran els projectes i les activitats previstes per al 2018; si s’esacu, s’aprovaran els comptes. Segons Rosa Dasí, presidenta, cal marcar el full de ruta nou i es necessiten totes les mans possibles: “Som un Institut arrelat al territori. Defensem aquest
territori, la Comarca, i treballem plegats per a conèixer i protegir el seu patrimoni natural, cultural, lingüístic, natural històric i artístic, això és el que ens identifica com a comarca.”

—dinar de germanor al restaurant la Font, a Bétera, a les 14 h. Els interessats podeu enviar un correu a idecocampdeturia@gmail.com, per preveure la reserva

1939: dotze afusellats a Benaguasil

0
Publicat el 9 de maig de 2018

29 d’abril, les 12.00. Cementeri de Benaguasil: homenatge als dotze afusellats i soterrats en una fossa comuna fa 79 anys. Fins en aquest moment, ni un record, ni un gest, cap reconeixement.

La Comissió per a la Recuperació de la Memòria Democràtica de Benaguasil, va convocar el poble a un acte de dignitat i de record. Sona una processó de dolçainers. Es llig aquest text. També hi ha Juan i Alicia Molina, regidors de Ciutadans i del Partit Popular respectivament. Jesús Castillo llig un text de Josep Vicent Galiana. Entre més regidors i autoritats hi ha Laura Mitrugno, del PSPV-PSOE de Benaguasil, Josep Vicent Garcia, alcalde de la Pobla de Vallbona, Manuel Civera, alcalde de Llíria, Amparo Navarro, alcaldessa de Benissanó, Rafael Darijo, alcalde Benaixeve i Josep Navarro, president de la Cooperativa de Benaguasil.

Sona una orquestra de Cambra, amb el concertí Vicent Balaguer. El director, Francisco Navarro Lara, és nét d’un dels afusellats i soterrats en aquella fossa comuna. Adagio d’Albinoni. La remor del vent.

El mestre Francisco Navarro, amb els dos fills, diposita una corona de llorer al costat del nom dels dotze afusellats. El músic de Benaguasil Jaume Doménech interpreta el Cant dels Ocells. El mestre Lluís Andrés, toca El silenci, amb la trompeta. Es reparteixen clavells blancs, que es dipositen al peu de la corona de llorer, davant el nom dels dotze afusellats. Cloenda. Hem posat nom i cognoms als afusellats 79 anys després. Hi són presents tots els grups polítics de l’Ajuntament: PSPV, Ciutadans, Compromís i Partit Popular.

Intervé Carles Subiela en nom de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Democràtica de Benaguasil.

Molt bon dia, moltes gràcies,

Ens hem reunit en un acte de record a ciutadans que han estat en l’oblit 79 anys. Benaguasil, el 29 d’abril del 1939 va viure el dia més trist, tràgic i sagnant de la nostra història. Dotze ciutadans van perdre la vida, van ser afusellats i soterrats ací. Fins ara, mai se’ls ha dedicat un record i un tracte digne. Els pobles madurs han de saber mirar al passat per a conviure en el present des de la veritat i construir el futur amb garanties de respecte mutu.

No pretenem ofendre, sinó honrar tots els que van caure víctimes d’una violència que sempre ha sigut estèril. Ens cal valentia per mirar els fets del passat. Tots són els nostres caiguts, tots són els nostres màrtirs, tots. Els que hui recordem, també. Benaguasil va patir moments molt durs ens els anys 30-40. S’havia trencat un mínim consens de convivència, s’havia arribat a la conclusió que la divergència mereixia l’eliminació. L’any 2012 es va publicar un llibre sobre aquella època. No podem mirar aquells anys amb orgull, no podem sentir-nos contents del que va ocórrer. Ho hem de conèixer i reconèixer. Va ser el pitjor fracàs col·lectiu que hem tingut com a poble des de l’expulsió dels moriscos. A la repressió institucional i caciquil es va respondre amb la violència incendiària dels mesos d’agost a novembre del 36 i després es va abatre la represàlia del vencedor durant quatre dècades. El balanç de morts va ser esfereïdor.

Va passar, ho hem de conèixer i reconèixer. Ens hem citat per a recordar unes persones que tenien il·lusió de viure. Hui mereixen que els recordem de la millor manera.