El Camp de Túria

Els tribunals espanyols no paren, d’acaçar llengües, coneixement i fins i tot educació. Fins que aterren qualsevol dignitat, o dret humà, o un mínim d’aire de llibertat. D’això, de perseguir els drets dels valencians ( o de qualsevol que no siga espanyol) n’estan entrenats, contents, feliços de la feina que els eleva al cim més alt del feixisme. Pagats i cofois de traslladar les pitjors idees humanes fins enllà del segle XXI, amb el franquisme i l’empara que el protegeix, através de lleis, interpretacions, fiscals i juges, i mitjans, i policia i església i tota la caguera que ho acompanya.

Avui han torpedinat una oficineta de drets lingüístics que els valencians de bona fe havien obert per defensar les miquetes de la llengua que ens queda, ara mateix. Sí, els jutges espanyols no en tenen prou amb le reculada de l’ús de la llengua, no en tenen prou amb la prohibició de les televisions del nostre país, si parlen en català. No en tenen prou de prohibir la llengua als jutjats (si vols tenir cap possibilitat), no en tenen prou de la burla que en fan les casernes, l’església pedòfil valenciana, les farmàcies, o les plataformes i xarxes d’arreu… No en tenen prou i no en tindran mai prou, fins que no ens morim, agenollats i despullats, davant uns pius d’oci tan immensos.

Ara fins i tot, els mitjans públics espanyols ja destinen els recursos a burlar-sen, bo i sabent que aquells programes i els seus mitjans els paguem nosaltres, amb tats diners com ens roben, els filldeputa. Espanya, no ho oblidem, ens robarà sempre, i se’n burlarà. Amorrats com ens tenen, el psoe, podemos i més encara…

No hi ha cap remei contra aquest càncer que és espanya, cap més que la independència, i encara bo si es moren pel camí. Ells. O si van a cagar a la via. El paper de torcar-se el cul també el pagarem nosaltres, mentre no marxem de la sangonera i la sagnia.

Ves que era una oficineta de no res, MH i honorables que els heu aprovat els pressupostos: una cosa d’un armariet, una guitxeta, un llum i la fotocopiadora, per defensar-nos dels atacs brutals. Però no. Ni això. Amb espanya, els violadors, els agressors, els criminals, poden anar amb total llibertat pel món, agredint-nos i violant les dones, en canvi que els jutges els llepen les ferides i els defensen, perquè d’això és la guerra: ni drets, ni llibertats, ni llengua ni aigua. Als valencians, ni aigua. Ves el missatge dels criminals de la justícia espanyols.

I encara els aprovem els pressupostos, i els llepem el cul, i els portem el paraigua i parem les mans per si els agafa diarrera.

Una oficina de violadors hagués tingut més èxit, encara la permetria aquell percal de justícia. Però de drets, de llengua, de dignitat… Home, els valencians, el dimoni sou!! I ves que els jutges tindran nom, i llinatges, i família… i una diarrera feixista que els cau fonda, del forat del cul.

—A la merda! A la merda!

De primer, la constitució de la Mesa per la república del país:

“Diumenge farà quinze dies, es va constituir al Mas del Conte (Rosselló), l’Assemblea de Representants del Consell per la República Catalana. [Llaor i glòria]

La reunió és va desenvolupar com una seda, amb bona harmonia, alt contingut polític i mostres d’entusiasme dels assistents, amb molt bona predisposició per a la feina i la lluita, i amb una mitjana d’edat que l’autor d’aquest apunt estima inferior als 50 anys (cerqueu la foto panoràmica adjunta). En representació dels valencians, el professor Josep Guia va fer una intervenció (cerqueu la foto) defensant que l’acció política interior del Consell es referirà al conjunt dels Països Catalans, és a dir, a la nació catalana completa. Ho va dir també d’acord amb Jaume Sastre, representant per les Illes, que hi era present. De fet, tots dos i Maria Costa, representant per la Catalunya Nord (elegida Vicepresidenta primera de la Mesa de l’Assemblea), ja s’havien fet de notar en els preliminars de l’Assemblea (segons que va aparèixer al Diari de Balears). La intervenció va anar seguida d’un gran aplaudiment i de l’acceptació explícita de Toni Comin, en nom del Govern (del govern a l’exili, naturalment).

El més important d’aquesta primera reunió de l’ASSEMBELA DE LA REPÚBLICA, ‘la cambra de l’independentisme català’, com en qualsevol parlament del món, ha estat l’elecció de la Mesa, amb un resultat exemplar, de diversitat de ‘Front Patriòtic’. N’hi ha que n’han fet notícia, i piulades:

https://twitter.com/JosepGuia/status/1460183167210561542

Per cert, que l’ASSEMBLEA ha fet públic també el seu compte oficial de Twitter: @ARepresentants

Si cap de vosaltres encara no s’ha inscrit al Consell per la República, feu-ho. A començament d’any vinent, hom farà una reunió presencial, convocant tots els inscrits del País Valencià, per tractar de temes d’actualitat política i, particularment, de la constitució de la Delegació del Consell al País Valencià i de la formació de Consells Locals.

Si sabeu també de cap inscrit al Consell que no haja rebut aquesta informació, serviu-vos-en, digueu-li que ens ho faça saber a: grupimpulsorpv@protonmail.com

Salut i República, signatura (València 19-11-21)

Ara, la formalització del riure…

[Uns dies abans d’una nova derrota al parlament de la catalunya provincial, en pactar els autonomistes amb els espanyols totes les renúncies protocolàries i l’acceptació per continuar robant-nos la dignitat, la democràcia i els diners.]

Autonomia de ginolls, pacte erc+comuns155 (Barcelona 23-11-21)

Els mateixos partits que aproven els pressupostos espanyols, que fa cent anys que castiguen els valencians, tornen a convocar una manifestació de queixa: ai, ai, em fa mal ací! ai ai, no tenim prou diners, que no, que no, ai ai…! I la pena i la queixa acontenta els panxacontents, els pessebristes simulen com de malament estem i, sobretot, els fidels dels partits espanyols, que són autèntics defensors d’una política covarda i agenollada: a la passejada lúdica de dissabte sembla que anirà fins i tot el psoe, podemos, els pollastrets i fins i tot les gallines lloques, tan ben parits tots per enganyar la democràcia i els diners: eviten de perseguir la corrupció dels borbons en canvi d’acaçar escriptors, músics, mestres o activistes. El psoe és l’anima cristiana de la processó, pobrets: atia el clavegueram i la inversió militar, l’abús contra la decència, que a espanya serveix per a mantenir els criminals, els franquistes, els jutges, els retors, els violadors, tot el calaix i el furgó modèlic, els santots… Però en canvi, a València, els mateixos que permeten a espanya el crim, van de víctimes, pobrets, eixiran al carrer, sí, però no demanaran sinó les molles, les engrunes; ni la crosta ni el pa sencer, no demanaran, perquè això fóra molestar l’amo, enfadar-lo, dir-li que volem una veu pròpia a Europa i al món… No, segons espanya, els valencians només podem aspirar a fer-hi de criats.

Els valencians, pobres, tampoc no tenen la culpa, de tenir uns governs corruptes i uns polítics mediocres, uns aprofitats dels valencians mateix, incapaços de guiar-los en favor dels drets, de la democràcia i de la llibertat. Després de tants anys i segles pegant-nos, castigant-nos, tenim la submissió tan apresa i tan ficada a dins que ja sabeu com costa de traure’ns el peu espanyol del coll, que ens amenacen per tot, i encara ens diuen que tenim la culpa. I ells, els espanyols, vivint del cuento i del nostre treball, si hom podria arribar a ser tan malparit i carregat de cinisme. I perquè ningú no se’n queixe o se n’isca del solc, ja tenen els jutges i la policia per fer-li pagar la gosadia. Casernes, esglésies, jutjats, esports, reiots, i fins i tot l’escola, són models de repressió contra qualsevol veu que vulga denunciar una realitat que depassa de sobres el pitjor dels malsons.

Combatre la injustícia, la merda d’uns tirans que volen continuar burlar-se’n dels valencians…

Mentrestant, com diuen el psoe i podemos,  traieu a passejar l’aviram, però a la nit no us oblideu de tornar-lo al corral, a fer bondat i pondre ous.

Divendres, a Riba-roja, l’Institut d’estudis comarcals del Camp de Túria, d’un tret matarà dos pardals, que hom podria dir també gorrions, sense badar o escletxar-se. Són dues obres recents, l’una més que no l’altra, que no havien pogut arribar al públic en general per problemes de la pandèmia.

De l’un costat, el llibre d’història de la Vall d’Olocau, Marines i Gàtova, que valdria per explicar la història del país sencer. Obra testamental del mestre Ferran Zurriaga, que explica la història dels valencians de manera didàctica, clara, honesta i fidel sobretot als vençuts: perquè la història, ja m’ho perdonareu, en parlar dels valencians és una vida de vençuts, els uns damunt dels altres, drets o colgats. I si ningú us diu el contrari, menteix o en trau benefici, del cinisme i d’enganyar-vos.

D’una altra banda, l’Institut farà la primera presentació en públic del Número vuit de la revista Mirades, un especial sobre la por de la sostenibilitat. Amb aportacions de molt d’interés de Ricardo Almenar i Antoni Marzo, entre més experts. Amb el rodar de la cimera climàtica, i els lladregots que tenim al capdamunt dels estats, l’estafa és servida. Per això fóra d’interés que us aplegàreu a aconseguir aquest número extraordinari, que també fa dos especials sobre l’escola i els mestres (absteniu-vos els covards) i la memòria dels valencians.

Totes dues obres, si és que viviu i us sentiu del Camp de Túria, o potser que us en volgueu sentir algun colp, són imprescindibles de tenir a casa i llegir-les.

DIVENDRES 19 DE NOVEMBRE, 19.00 CENTRE SOCIAL, SALÓ D’ACTES RIBA-ROJA