El Camp de Túria

A dos dies de començar a la plaça del Mercat de Bétera el Folkestiu, enguany amb un programa intens, de tres dies en favor de la cultura tradicional, a través de la música, el cant, la dansa i l’artesania.

En col·laboració amb l’Ajuntament, l’Ateneu treu el cristo gros a tocar de l’església: els dimonis de Massalfassar, Urbàlia Rurana, Kepa Junkera i Sorginak, Canta canalla, a més d’un Envit de versadors que farà el reconeixement a dolçainers i cantaors: APA, Marisé, Isabel de Quart, Xavier Benedito o Josemi Sánchez. Compteu també que hi haurà grups de danses, muixerangues, balls de plaça i una fira d’artesans. El FOLKESTIU2018 trau l’Ateneu a la plaça sense por de badar-l… La festa i la cutlura popular sembla servida per al cap de setmana del 19-20 i 21 de juliol.

#folkestiu2018 Més informació a la web de l’Ateneu de Bétera

Per obrir la festassa dels tres dies de folk, dijous s’inaugurarà a la Sala d’exposicions de l’Ajuntament Vell “El castell: tradició i identitat”

El grup de danses tradicional Alimara, un dels gran referents culturals del País pel que fa a la música i el ball popular. Ara presentarà un nou espectacle: el Ball de Torrent. Serà a l’Eliana dissabte, 14 de juliol a la plaça del País Valencià, pels volts de les onze de la nit. L’entrada és lliure.

Però què és el ball de Torrent: una mena de comèdia ballada, cantada, parlada on la ironia, la burla, la riota, la rialla són ingredients principals a partir d’uns versets que ridiculitzen el poder, sobretot el poder (el borbó, l’espanyol, l’autonòmic, el provincial, el local…) però també el viure valencià, el viure local, provincial i internacional, el camp, la família, els homes, les dones, l’educació, la festa, res no s’escapa d’aquesta comèdia bufa ballada, parlada, recitada, cantada. Perquè tot plegat, això acabrà com un ball de Torrent. Sort que som a l’estiu.

Si el poble juga a la llibertat: què diu la pàgina del grup sobre l’espectacle? “el protagonista absolut del “Ball de Torrent” ès el poble, els personatges mès populars de la col-lectivitat: una gallinera fa de virreina, el virrei ès un sabater, un llaurador serà l’alcalde i fins i tot el rector pot ser representant pel femeter del poble. `’acì la disfressa, la simulaciò, l’engany, la burla i la subversiò. Ningù no ès allò que sembla ser: l’home no sempre ho ès, el ric molt menys per unes hores: el poble “juga” a la llibertat.”

ALIMARA, l’Eliana, dissabte 14 de juliol de 2018. 23.00h

Si encara premien els franquistes. Si encara campen en llibertat. Si encara els perdonen pets i bufes. Si encara posen carrers. Si encara els tribunals i les jutges prohibeixen de treure’ls carrers. Si encara passa tot això, com caram i quan començarà la democràcia?

El 14 de juliol, l’Ateneu de Bétera, l’Institut d’estudis comarcals i l’Associació Stanbrook presentaran a Bétera el llibre i el documental sobre el Camp de Concentració de Portaceli. Un altre dels grans oblits conscients de la història dels valencians. Oblidat i amagat a consciència, encara, perquè és impossible d’accedir a la documentació, a mans de militars i tribunals d’Ordre, impossible de saber, de conèixer les barbariats, les violacions, l’agressió contra un temps del qual encara fa mal de parlar: la dictadura s’allarga com un elàstic, el que vol, i el feixisme senyoreja ara mateix, amb virulència. Els valencians ho sabem, ho patim, ho deixem anar, perquè polítics estrets i prims tenen por i caguen cames avall, com gairebé caga tothom.

El 14 de juliol l’Associació Stanbrook presentarà a l’Ateneu de Bétera una part d’aquella història oblidada. Com van passar milers de presoners republicans pel terme de Bétera cap a Portaceli? Amb el trenet fins al poble i després a peu cap a la serra?, de nits? Quants milers van morir a tocar del poble?, On els soterraven?, qui ho feia?, de nits?

Un documental imprescindible per parlar d’allò que no podem encara, perquè n’hi ha que ho han decidit, que més li val que no mogueu res, si no voleu moure res.