La serra Calderona, 25 anys després
Tres dies d’un ponent inaguantable. Una serra eixuta, malgrat les pluges de l’hivern. I un bosc mediterrani propici. Pocs recursos, poc de valor del patrimoni natural, la guàrdia baixada de fa anys, centenars d’anys, i un finançament espanol que ens té a punta de pistola contra la paret: ni respireu, ens amenacen.
El govern del pp va governar més de vint anys i va deixar abandonats boscos i muntanyes. També va deixar el calaix buit, i el creminal Montoro diu que els valencians no mereixem sinó morir-nos. Entre més ajudes, no en rebem cap per protegir-nos ni de l’ombra que fan les mosques.
N’hi ha que diu que la superfície forestal del territori valencià ocupa el 60% del total. Que la inversió de 25 milions d’euros hauria de ser, com a mínim, de 150 milions per començar a gestionar alguna cosa.
En canvi d’això, un bomber militant del pp diu a les xarxes que al culpa és del govern ecologista de Compromís. Però de segur que aquests tampoc no saben conduir avionetes ni explicar-nos per TV què ens passa als valencians… Ah, que no tenim televisió per explicar el sidral de la Serra Calderona. Això que només han passat uns anys, de prohibicions de TV3 i tancament de TVV. Del terrible incendi de la serra de 1992 (10.000 hectàrees d’una tacada), n’han passat vint-i-cinc, d’anys. I potser no n’hem aprés gaire, de tot plegat.
Trist i lamentable, 25 anys després seguim igual i els demagogos que han estat callant volen trauré partit a les conseqüències dels seus vint anys de responsabilitat de govern. Trist destí del nostre poble si no són capaços de denunciar en veu alta aquesta situació.