El Camp de Túria

Independència, llengua, escola i república

Ser Valencià, segons Ricard Pérez Casado

0
Publicat el 12 de maig de 2017

Ricard Pérez Casado, un il·lustre ex-alcalde de València, ha escrit el llibre “Ser valencians”. El presentarà al seu poble, Nàquera, acompanyat de l’editora, Àfrica Ràmirez, del poeta major Alexandre Navarro, i de la regidora de cultura, M-Àngeles Navarro.

El llibre no és un dolç, perquè ser valencià no ho és, i menys encara quan has tingut responsabilitat política d’una gran ciutat, València, i potser perquè ser valencià i ser alcalde només ho poden ser unes quantes persones en cada poble. Altrament, escoltar un home com Pérez Casado, que ve de moltes batalles i encara més aventures, i escoltar-lo acompanyat d’un gran poeta i una editora valenta, és un regal. No és un dolç, però sí que és un regal. Aquesta vesprada Nàquera acull un dels actes principals del cap de setmana. No serà l’únic, però sí dels que mereix la pena.

Biblioteca municipal de Nàquera, 19.00h. Hui divendres.

Dissabte serà la Trobada del Camp de Túria

0
Publicat el 11 de maig de 2017
A partir de les cinc de la vesprada de dissabte, Llíria acollirà la Trobada d’escoles en valencià de la comarca. Concentració, cercavila, tallers, actuacions, concerts… Una festassa per l’escola i per la llengua. Ací teniu el programa detallat perquè no us perdeu res.
17:00 h. Arribada i concentració de les escoles al punt de partida (Mulló del Pla de l’Arc).
 17:15 h. Cercavila per l’itinerari establert, amb la participació del Grup de danses i rondalla “El tossal” i la Colla de dolçainers i tabaleters del Camp de Túria.
 17:30 h. Benvinguda als Centres Educatius participants a la plaça Major.
18:00 a 20:00 h. Tallers.
17:30 h. Visita guiada per la Llíria medieval. Es podrà reservar plaça a la porta de l’oficina de turisme (Ca la Vila) de 17.00 a 17.30 h. La visita tindrà una durada aproximada de dues hores.
19:30 h. Interpretació de la cançó de la trobada “Llíria, simfonia de cultures”.
 20:00 h. Actuació del Grup de danses i rondalla “El tossal” amb la interpretació col·lectiva de la jota de Llíria. Globotada de cloenda de tallers, en acabar les actuacions.
 20:45 h. Sopar a la plaça Major.
 22:30 h. Concert de la Gira d’Escola Valenciana. Actuacions d’Herba Negra i Sva-Ters a la plaça Major.

El nou escenari europeu

0
Publicat el 9 de maig de 2017

En el dia d’Europa, publiquem un article que el professor Josep Maria Jordan Galduf (Llíria, 1950) ha escrit per a la revista Saó del mes de maig: Europa, l’escenari que ens dibuixa el professor Jordan Galduf…

 

“La recent celebració a Roma del 60 aniversari dels Tractats constitutius de l’actual Unió Europea (UE) fou l’ocasió perquè els mandataris de vint-i-set estats membres (tots excepte el Regne Unit) reafirmaren la gran importància del projecte comunitari i subscrigueren el compromís de continuar avançant en la gestió compartida dels problemes comuns. És clar que hi ha vida més enllà del Brexit.

La Declaració de Roma va esmentar l’especial preocupació de la UE sobre la política migratòria, la lluita contra el terrorisme, el creixement econòmic, la generació d’ocupació (amb especial referència a la joventut), la cohesió social (enfront dels fenòmens de la pobresa i de les desigualtats) i l’acció unitària en l’escena internacional (per tal de tenir una veu forta en un món cada vegada més multipolar). Però, com organitzar-se millor enfront d’aquests reptes?

La Comissió Europea ha elaborat un Llibre Blanc en què dissenya cinc possibles escenaris sobre el futur de la UE. Un document per fomentar un debat informat entre les distintes instàncies de poder públic (europees, nacionals i regionals) i de la societat civil a fi de prendre les decisions més pertinents del camí que cal seguir. Cinc escenaris que, en realitat, es poden resumir en tres:

-Anar enrere en matèria d’integració europea, integració que es concentraria en el mercat únic i en un menor nombre de polítiques i accions en comú.

-Anar endavant tots alhora i fer molt més conjuntament en el camí envers una federació o unió política.

-Impulsar una UE de distintes velocitats, de manera que els països que vulguen compartir més àmbits d’acció en comú ho puguen fer sense ser frenats pels altres.

Aquesta tercera opció és la més realista. I també la més pertinent, perquè els països de l’euro completen una autèntica unió econòmica i monetària. Això és imperatiu a hores d’ara, tal com ens ha ensenyat la gran recessió patida recentment. És clar que els països de l’euro hem avançat els darrers anys en una major coordinació de les polítiques econòmiques, però cal anar més lluny.

De moment, la coordinació de les polítiques econòmiques ha resultat molt positiva per a cada país, no sols amb vista a la necessitat d’aconseguir una major estabilitat del cicle econòmic, sinó també per a promoure un major progrés econòmic a llarg termini, tot impulsant reformes i bones pràctiques en distints àmbits (com ara la sostenibilitat, la innovació i la convergència socioeconòmica).

En aquest context, cal subratllar que la política regional és un dels principals instruments de l’acció estructural de la UE, i això resulta de gran interés per al País Valencià, que figura en el lloc 184 del rànquing de 263 regions europees, segons un índex de competitivitat regional que combina onze aspectes econòmics i socials. Així, la renda per càpita valenciana se situa en el 79% de la mitjana de la UE, i tenim puntuacions prou dolentes, entre altres matèries, en infrastructures, innovació i sofisticació empresarial. A la fi, la Generalitat Valenciana pot comptar amb el suport de la política regional comunitària per avançar en el desenvolupament integral i sostenible del nostre territori.

Josep Maria Jordan, catedràtic d’economia aplicada, Universitat de València

Publicat al Núm. 426 de la revista SAÓ

L’ideco presentarà divendres el programa d’activitats

0
Publicat el 8 de maig de 2017

L’institut d’estudis comarcals del Camp de Túria presentarà divendres, 12 de maig, a l’Ateneu de Bétera, la programació d’activitats de primavera-estiu.
El mateix divendres, obrirà el programa l’escriptora Raquel Ricart, amb una conferència sobre dones escriptores, protagonistes. La xerrada s’emmarcarà dins un programa de visibilitat de les dones al Camp de Túria, que iniciem amb “Dona i literatura”.
Trobareu més informació en la pàgina de l’Ateneu. A continuació el programa “dona i visibilitat” tractarà els temes d’educació i sanitat.

El 3 de juny es farà una visita guiada al Castell de Riba-roja, que forma part del programa Conéixer els béns culturals de la Comarca, a les 10:00h, en col·laboració amb el departament de Turisme i Patrimoni de l’Ajuntament. Hi ha programades exposicions, cicles de presentació de llibres, una Jornada sobre Sostenibilitat, la Travessa a la serra Calderona, un cicle de Memòria Històrica homenatge a les mestres republicanes depurades durant els franquisme…, i més activitats i accions, en adhesió a causes iniciades per altres entitats comarcals.
Recordem als socis que cal actualitzar la informació de les vostres dades, adreces, correus electrònics, telèfons… Es per això que agrairem que ens envieu un correu electrònic a  mmanez2@gmail.com.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El lliurament del Sambori obri les Trobades del Camp de Túria

0
Publicat el 6 de maig de 2017
Avui, dins el programa de la Trobada d’Escoles en Valencià al Camp de Túria es farà el lliurament del 19é Premi Sambori de Literatura. Hi actuarà el Grup de Danses i Rondalla “El Tossal” de Llíria i la Colla de dolçainers i tabaleters del Camp de Túria. Però també:
-Ana Santiago, de l’IES Laurona de Llíria, acompanyada a la guitarra per Juan Amador.

-la Batucada de l’alumnat de 1r, 2n i 3r de primària del CEIP Sant Miquel de Llíria, dirigida per Jose Ibáñez i Sergio Izquiero.
-Els alumnes de Dansa Contemporània de l’Escola de Dansa de Llíria, dirigides per Estefania Narbon.
-Interpretació de la cançó “Llíria, simfonia de cultures”.
-Es lliuraran també els premis del Concurs del Cartell anunciador de la Trobada.

On: Teatre de la Banda Primitiva de Llíria.
Quan: Dissabte 6 de maig a les 19.00 hores
.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Escola Valenciana denuncia el greuge que patim al País Valencià

0
Publicat el 4 de maig de 2017

El País Valencià és el més perjudicat dels pressupostos del PP per al 2017/2018

I en van cent, 100 anys de càstig contra es valencians. I ves que C’s (ciutadans???) i PNB (bascos???) diuen que són uns pressupostos que estan molt bé, que hauríem d’estar contents. Això ho diu gent que no és valenciana. Però són gent que, en no ser valenciana, hauria de reclamar una distribució més equilibrada, i justa. De no ser que es declare directament antivalenciana. Però com n’hi ha gent per tot, potser és que ells tenen un tros de pastís diferent, més convenient per ells. Però aleshores, si el repartiment no ens interessa, per què hi participem?

El comunicat d’escola Valenciana no enganya. Saben que una part molt afectada d’aquest pressupost tan pobre serà l’escola. Sobretot l’escola dels valencians. Us deixem la carta del portaveu d’Escola Valenciana, Àngel Martí:

  • L’entitat cívica exigeix que el govern encapçalat per Mariano Rajoy compense en 2017 tots els anys d’infrafinançament i espoli contra el País Valencià.

Durant la mobilització popular que commemora el 310 aniversari de la desfeta d’Almansa, el portaveu d’Escola Valenciana, Àngel Martí, ha expressat que «el tracte injust del finançament del sistema econòmic estatal ens deixa en una situació molt incòmoda i discriminatòria respecte d’altres comunitats autònomes, que reben una inversió superior per habitant. És inconcebible que el País Valencià reba 286 euros menys per habitant que Castella i Lleó i una inversió de 123 euros inferior que La Rioja, la tercera regió amb menys densitat de població de l’Estat espanyol, precedida únicament per Ceuta i Melilla.»

Les xifres no enganyen: el País Valencià rep del Govern de Rajoy 1.350 milions d’euros per any. Això suposa una inversió anual de 119 euros per habitant. «Aquestes dades són alarmants vistes en perspectiva i comparades amb la inversió mitjana estatal, que se situa en els 185 euros per habitant. Cada valenciana i cada valencià rep 65 euros menys que la mitjana estatal, cosa que fa agreujar les desigualtats econòmiques entre regions i es tradueix, de forma directa, en una manca d’infraestructures i serveis», en paraules del representant d’Escola Valenciana.

La fira del llibre de València és un indicador de democràcia

0
Publicat el 2 de maig de 2017

“L’índex de lectura d’un país determina la seua salut democràtica.”

Això són paraules d’un president dels Estats Units d’Amèrica, un de renom. No feu el fava que, Trump, de llibres, és un trumpellot de deu. Però investigueu qui podia dir una frase d’aqueix calibre…

Els valencians tenim un índex lector baix, comparat amb la mitjana europea. I molt baix si la mitjana es compara amb els països nòrdics. Ara que en Marzà viatja a Finlàndia per aprendre’n, potser que ens aportarà més dades. Els finlandesos són uns lectors de lo alto, cosa que no té res a veure amb el fred o el desgel. Té a veure amb la importància que el país i els responsables, també la societat civil, donen a la lectura. Ací no donem gaire importància a la lectura, la veritat, i si en donem, hem començat tard per obtenir grans resultats a curt termini. Caldrà paciència i continuar treballant-hi, però sense defallir.

L’organització de la Fira del llibre de València avui ha presentat el primer balanç d’enguany. Van tancar portes ahir, però avui tenim una valoració positiva de vendes, del contingut del programa, molt actiu, i de l’afluència de públic, que feia d’espectador i feia de comprador. Els valencians ens hem gastat un milió d’euros, en catorze dies de fira. Si els números no enganyen (Montoro fóra una bona excusa per fer-hi trampa), no són els 21 milions que fan a Catalunya en un sol dia de Sant Jordi, però ja és encetar un camí de providència en favor de la lectura.

Ara bé, quants llibres d’aquest milió d’euros, corresponen a llibres escrits en català? Ens temem que una proporció molt baixa comparada als llibres comprats en espanyol. Sobretot perquè una majoria de parades només oferia llibres en aquesta llengua, i parades que en tenien, en català, els tenien tan amagats que calia preguntar si en tenien cap. Encara cal molta pedagogia i treure’ns el fantasma que el català no és negoci a València. En condicions normals, normaletes, d’igualtat entre ambdues llengües, en el programa i en els aparadors d’oferta al públic, potser els resultats serien diferents. Almenys serien més equilibrats i favorables a la literatura en català que es fa a València.

Tota pedra fa paret, i caldrà felicitar els organitzadors. Animar-los perquè l’any que ve els valencians pugem a primera pel que fa a tenir les mateixes oportunitats, espais, casetes, aparadors, publicitat…