La bona literatura dels Ports
L’Ateneu de Bétera presentarà dissabte “El guardià de les trufes” de l’escriptor de Vilafranca Fèlix Edo Tena. Quatre històries lligades a les quatres estacions de descripció del paisatge valencià amb una llengua acurada, culta, de bona literatura.
«El mas de Forès, rodejat en l’estiu només per un color, el groc del blat sec. Amb els casalicis i amb els corrals i amb l’era on es bat el gra. El mas i els seus dominis. Aprofitant cada pam de terra, bancals guanyats a la mateixa roca per fer un altre sac de pataques o un grapat d’ordi extra. S’escalonen en quilòmetres i quilòmetres de parets de pedra seca, murs de contenció que aguanten la terra, que converteixen la crosta en un enorme puzle i que envoltenel nucli, el nucli que és el mas. Els homes i les dones treballen els camps, barrets de palla molt amples i espatlles corbades sobre el sòl. Un parell de vaques remuguen al costat d’un bancal de blat.»
Dissabte, 30 de setembre de 2017. 19.30h ATENEU DE BÉTERA, plaça del Mercat Núm. 5. Amb Fèlix Edo i Josep Aparisi.
Bàndes i bàndols, les arrels del fenomen musical a Llíria, és un llibre d’Elvira Asensi que estudia l’origen de les bandes de música, la Primitiva i la Unió, una història que explica també una part important del País Valencià, dels pobles sobretot, del XIX i el XX a través de les bandes de música. Rivalitats, associacionisme, conxorxes, política, poder, un entorn social i cultural que canalitzava la vida rural, i massa vegades la poca identitat valenciana en favor d’ofrenes i glòries que mai eren compensades. A Llíria, el Camp de Túria, la història d’aquestes dues bandes grans, continua marcant la vida de molts joves. Sense les bandes, no s’entendria el segle XX a la comarca, i malgrat tot, el paper de la música ha vençut a la banda mateix. Ara, la riquesa cultural i musical és inqüestionable, i el llibre explica com i de quina manera molts pobles valencians van saber canalitzar tanta inquietud, neguit i rivalitat.
La Trobada de Folklore 2017 arriba a Bétera
L’