Autors de perifèria: masos contra ciutats
Hom diu que les fires del llibre de les grans ciutats (València i Barcelona, per exemple) no conviden els autors de la perifèria: posem per cas autors de les comarques de Castelló, o de Girona… Fa uns dies, una taula d’escriptores posava el problema damunt la taula, una malaltia crònica de la incomunicació València-Barcelona que tothom s’enderia a mantenir: el govern espanyol, la policia, l’església, els mitjans… els editors, els llibreters, la mala premsa. No tindrem corredor mediterrani ni per deixar passar el vent, xa, mentre ens governen espanyols!
Una de les millors narracions sobre el conflicte que van provocar els feixistes espanyols contra la vida dels masos, contra la vida rural, contra la democràcia és “El guardià de les trufes” de l’escriptor de Vilafranca (l’Alt Maestrat i els Ports) Fèlix Edo. Però la qualitat literària d’aital novel·la no fou suficient com per presentar-la a les dues ciutast grans del país. A cap de les tres, si afegim Palma. Aqueisa pena que no és nova, valencians.
Ara, Fèlix Edo ha publicat una segona novel·la, Lluny de qualsevol altre lloc, en la qual recupera algunes de les pinzellades d’aquella exquisitesa, malgrat que el rovell és diferent, tan diferent o més. Només unes quantes engrunes, sobre els maquis. Però aleshores no hi havia ningú més: “hi havia molta por i una consciència clara que el destí dels valencians es trobava en mans forasteres.”
Aquesta nova novel·la és un homenatge a les no-ciutats valencianes, a allò que haguessen pogut ésser, en mans de l’honestedat i la decència. Però això és València, sinyors, en mans encara de la corrupció espanyola, borbònica i villareja!
—El país era un cànter. Un cànter vell i badat.
—En el passat, en aquest país hi havia molta electricitat en l’aire: tot era possible: la fraternitat, l’educació, viure en la cultura i la llengua pròpies. Però la guerra s’ho va emportar tot.
—Ara pocs la poden sentir, aquesta electricitat.
[…]
Però com dirigir-se a qualsevol altre lloc?
Amb l’escola, amb la literatura, amb una escola de lectura capaç de fer llegir els llibres del país al nostre jovent, si no és que l’atuïm de ximpleries i d’històries de segona fila. Si volem que mai els nostres siguen capaços de llegir els russos, o altres grans literatures universals, els haurem d’entrenar de bon principi, amb literatura d’alta volada: El guardià de les trufes l’és. “Lluny… encara necessitarà que els lectors, si mai els organitzadors de fires deixen que es presente en públic, diguen la seua. Sens dubte que n’hi ha rastres de gran literatura que toquen el voraviu de l’emoció, de la vida rural, del retorn, de la utopia fins i tot, de creure que els valencians som capaços de grans gestes, malgrat l’acarnissament, l’insult, la repressió que mai no s’atura.
FÈLIX EDO presentarà Lluny de qualsevol altre lloc a l’Ateneu de Bétera avui 22 d’octubre de 2021, 19.30h