El Camp de Túria

Independència, llengua, escola i república

Els valencians, quant de temps farem riure?

Els mateixos partits que aproven els pressupostos espanyols, que fa cent anys que castiguen els valencians, tornen a convocar una manifestació de queixa: ai, ai, em fa mal ací! ai ai, no tenim prou diners, que no, que no, ai ai…! I la pena i la queixa acontenta els panxacontents, els pessebristes simulen com de malament estem i, sobretot, els fidels dels partits espanyols, que són autèntics defensors d’una política covarda i agenollada: a la passejada lúdica de dissabte sembla que anirà fins i tot el psoe, podemos, els pollastrets i fins i tot les gallines lloques, tan ben parits tots per enganyar la democràcia i els diners: eviten de perseguir la corrupció dels borbons en canvi d’acaçar escriptors, músics, mestres o activistes. El psoe és l’anima cristiana de la processó, pobrets: atia el clavegueram i la inversió militar, l’abús contra la decència, que a espanya serveix per a mantenir els criminals, els franquistes, els jutges, els retors, els violadors, tot el calaix i el furgó modèlic, els santots… Però en canvi, a València, els mateixos que permeten a espanya el crim, van de víctimes, pobrets, eixiran al carrer, sí, però no demanaran sinó les molles, les engrunes; ni la crosta ni el pa sencer, no demanaran, perquè això fóra molestar l’amo, enfadar-lo, dir-li que volem una veu pròpia a Europa i al món… No, segons espanya, els valencians només podem aspirar a fer-hi de criats.

Els valencians, pobres, tampoc no tenen la culpa, de tenir uns governs corruptes i uns polítics mediocres, uns aprofitats dels valencians mateix, incapaços de guiar-los en favor dels drets, de la democràcia i de la llibertat. Després de tants anys i segles pegant-nos, castigant-nos, tenim la submissió tan apresa i tan ficada a dins que ja sabeu com costa de traure’ns el peu espanyol del coll, que ens amenacen per tot, i encara ens diuen que tenim la culpa. I ells, els espanyols, vivint del cuento i del nostre treball, si hom podria arribar a ser tan malparit i carregat de cinisme. I perquè ningú no se’n queixe o se n’isca del solc, ja tenen els jutges i la policia per fer-li pagar la gosadia. Casernes, esglésies, jutjats, esports, reiots, i fins i tot l’escola, són models de repressió contra qualsevol veu que vulga denunciar una realitat que depassa de sobres el pitjor dels malsons.

Combatre la injustícia, la merda d’uns tirans que volen continuar burlar-se’n dels valencians…

Mentrestant, com diuen el psoe i podemos,  traieu a passejar l’aviram, però a la nit no us oblideu de tornar-lo al corral, a fer bondat i pondre ous.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, política, per elcampdeturia | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent