Si fóra una oficina de violadors, encara
Els tribunals espanyols no paren, d’acaçar llengües, coneixement i fins i tot educació. Fins que aterren qualsevol dignitat, o dret humà, o un mínim d’aire de llibertat. D’això, de perseguir els drets dels valencians ( o de qualsevol que no siga espanyol) n’estan entrenats, contents, feliços de la feina que els eleva al cim més alt del feixisme. Pagats i cofois de traslladar les pitjors idees humanes fins enllà del segle XXI, amb el franquisme i l’empara que el protegeix, através de lleis, interpretacions, fiscals i juges, i mitjans, i policia i església i tota la caguera que ho acompanya.
Avui han torpedinat una oficineta de drets lingüístics que els valencians de bona fe havien obert per defensar les miquetes de la llengua que ens queda, ara mateix. Sí, els jutges espanyols no en tenen prou amb le reculada de l’ús de la llengua, no en tenen prou amb la prohibició de les televisions del nostre país, si parlen en català. No en tenen prou de prohibir la llengua als jutjats (si vols tenir cap possibilitat), no en tenen prou de la burla que en fan les casernes, l’església pedòfil valenciana, les farmàcies, o les plataformes i xarxes d’arreu… No en tenen prou i no en tindran mai prou, fins que no ens morim, agenollats i despullats, davant uns pius d’oci tan immensos.
Ara fins i tot, els mitjans públics espanyols ja destinen els recursos a burlar-sen, bo i sabent que aquells programes i els seus mitjans els paguem nosaltres, amb tats diners com ens roben, els filldeputa. Espanya, no ho oblidem, ens robarà sempre, i se’n burlarà. Amorrats com ens tenen, el psoe, podemos i més encara…
No hi ha cap remei contra aquest càncer que és espanya, cap més que la independència, i encara bo si es moren pel camí. Ells. O si van a cagar a la via. El paper de torcar-se el cul també el pagarem nosaltres, mentre no marxem de la sangonera i la sagnia.
Ves que era una oficineta de no res, MH i honorables que els heu aprovat els pressupostos: una cosa d’un armariet, una guitxeta, un llum i la fotocopiadora, per defensar-nos dels atacs brutals. Però no. Ni això. Amb espanya, els violadors, els agressors, els criminals, poden anar amb total llibertat pel món, agredint-nos i violant les dones, en canvi que els jutges els llepen les ferides i els defensen, perquè d’això és la guerra: ni drets, ni llibertats, ni llengua ni aigua. Als valencians, ni aigua. Ves el missatge dels criminals de la justícia espanyols.
I encara els aprovem els pressupostos, i els llepem el cul, i els portem el paraigua i parem les mans per si els agafa diarrera.
Una oficina de violadors hagués tingut més èxit, encara la permetria aquell percal de justícia. Però de drets, de llengua, de dignitat… Home, els valencians, el dimoni sou!! I ves que els jutges tindran nom, i llinatges, i família… i una diarrera feixista que els cau fonda, del forat del cul.
—A la merda! A la merda!