No he parlat gaire de ma mare durant aquests dos anys que porto escrivint en aquest Bloc però, en tot cas, les dues ocasions en què ha aparegut han estat notòries ja que van motivar uns quants correus de lectors en els que m’expressaven la seva sorpresa i admiració pel que hi explicava. Curiosament són dos apunts cronològicament seguits.
A les 6 i 20 minuts del matí del divendres 18 d’agost la meva mare va morir a l’Hospital Clínic de Barcelona. D’aquí a un mes hauria complert 82 anys. Tot i que la seva salut s’havia deteriorat progressivament en les darreres setmanes la mort és una notícia que mai s’espera i que quan arriba
És la protagonista de la fotografia d’aquí al costat. Avui en fa 82 i dinem en un restaurant per celebrar-ho. L’acompanyen la filla, el fill, les respectives parelles i una bona representació dels néts. Som al cor de Gràcia -el seu barri- en un restaurant bastant nou que fa menús degustació. Està contenta. Cofoia és, potser, la
La companya J.E. m’envia un correu en el que em comenta la seva sorpresa quan va llegir en la “totxana” d’ahir la frase “avui no estic de filis”. Amb la seva habitual energia em diu: “Em pensava que era un d’aquests jocs de paraules als qual ets tan aficionat i resulta que no, que estar de filis apareix en el diccionari!”