Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

21 d'agost de 2006
0 comentaris

Dol.

A les 6 i 20 minuts del matí del divendres 18 d’agost la meva mare va morir a l’Hospital Clínic de Barcelona. D’aquí a un mes hauria complert 82 anys.

Tot i que la seva salut s’havia deteriorat progressivament en les darreres setmanes la mort és una notícia que mai s’espera i que quan arriba et deixa amb una sensació d’impotència i d’estupor que et trasbalsa. Tant pel que se n’ha anat com pels que quedem. I, en el nostre cas, molt especialment per mon pare que es queda sol amb 86 anys i després de 57 anys de vida en comú. Els fills, sí, som un consol i un suport tot i que no resol la pena i la solitud de qui es queda sense la companya de tota la vida.

Sortosament la fase final va ser ràpida -dotze hores entre l’ingrés al Clínic i la defunció- i tot ens fa pensar que en cap moment va patir ni, segurament, va ser conscient del que era a punt d’esdevenir-se.

La mort de ma mare, en el rovell de l’ou del mes d’agost, ha polaritzat una setmana que per l’A. i per mi començava amb tres dies de festes a Bétera, al País Valencià. Tres dies de difícil oblit en magnífica i estimada companyia i sobre els quals no trigaré gaire a parlar amb detall. També ha coincidit amb una inoportuna avaria del meu PC que m’obliga a escriure això des d’un ordinador que no és el de casa. Demà sembla que tot tornarà  a la normalitat…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!