Continuant amb el to musical dels darrers dies en aquest Bloc no voldria deixar de banda el que al meu parer és un dels millors treballs discogràfics catalans de l’any: “Taxi”, d’Antònia Font. Després de tres discos en els que ja s’apuntaven molt bones maneres -especialment l’anterior, “Alegria”, de 2002- el quintet mallorquí ha fet un disc esplèndid i madur amb les seves habituals referències a astronautes, robots i extraterrestres. (n’hi ha més)
El producte “Taxi”, molt ben editat i produït, ens arriba amb tres vessants: un llibret interior amb textos que van més enllà de la simple reproducció de les lletres de les cançons, un DVD amb la pel·lícula “Acronia i col·lapse del Dr. Polanski” i el CD amb disset cançons entre les quals destaquen 7 o 8 perles. Una mitjana notablement superior al que s’edita habitualment aquí i arreu.
El meu consell pels qui vulguin entrar en aquest univers que Antònia Font ens presenta a “Taxi” és començar pel CD, gaudir-lo amb calma, assaborint la peculiar veu del cantant Pau Debon i el tractament que el grup ha donat a la instrumentació: s’hi troben sorpreses. Les perles del disc són “Vitamina sol” (tall 2), un valset delicat i encomanadís; “Armando Rampas” (tall 3), una atmosfera perfectament expressada; “Extraterrestres” (tall 6), un tema amb aroma d’èxit des de la primera audició; “Robot” (tall 7), ras i curt: una cançó perfecta, digna de figurar en qualsevol antologia; “Portaavions” (tall 9), un mig temps que creix i creix a cada nova audició; “Loco” i “Holidays” (talls 11 i 12), una sana barreja de música tropical i conya mallorquina; “Astronauta rimador” (tall 14) un rap d’alta volada…
Com que no tot han de ser alegries val a dir que el tall que clou el disc, una versió del “I just called to say I love you” de l’Stevie Wonder, és totalment prescindible.
Una vegada s’ha sentit el disc unes quantes vegades és el moment d’entrar en els textos de Joan Miquel Oliver, guitarrista i compositor del grup. I només al final -és a dir- quan ja ens hem familiaritzat prou amb el microcosmos que Antònia Font ha dibuixat a “Taxi” és quan recomano veure el DVD ja que és el corol·lari adequat a tot el que hem sentit i llegit abans.
Vaja… que em sento bé cada vegada que les cançons de “Taxi” sonen a prop meu. Oi que m’explico?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!