Arxiu de la categoria: Dia a dia

Honradesa, fermesa, idees clares

Publicat el 4 de febrer de 2020 per jpip

Fa goig i omple d’orgull veure que hi ha gent que es dedica a la política i no lluita pas per una poltrona sinó per uns ideals, com per exemple la Mireia Boya, encara que alguns cínics se’n riguin. M’és ben igual que ho facin i per això recomano aquest video de la seva compareixença d’ahir a la comissió que investiga l’aplicació del 155. Les seves paraules valentes, fermes i honestes van ser ben aclaridores (en Partal li va dedicar un editorial i tot).

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb | Deixa un comentari

Salt – St Mateu – Sta Pellaia – Salt

Publicat el 3 de febrer de 2020 per jpip

Torno a les Gavarres i per anar-hi torno a sortir de Salt pel Passeig dels Països Catalans. Que estrany que se’m fa que les entitats ecologistes i veïnals no es fixin en aquesta avinguda tan ampla per rescatar-la dels cotxes i recuperar-la per a la gent. Els quatre carrils estan infrautilitzats la major part del dia i només s’omplen a les hores punta. Crec que s’ha de reivindicar que tota l’avinguda es talli al trànsit, com a mínim tot dissabte i tot diumenge. Paral·lelament, reivindicar una millora del transport públic i a la llarga tenir un tramvia que aprofiti part d’aquest espai.

Ah, i parlant de coses que ens puguin fer la vida més fàcil i agradable, l’estètica també és una part important del que vivim cada dia. Algú dels despatxos de Barcelona no podia haver dit als operaris de la companyia elèctrica que un pal de llum no lliga gaire amb una església romànica i fa mal als ulls? Uf, però ja m’estic repetint, que això ja ho vaig escriure fa poc.

Sort que en aquesta pedalada veig alguna cosa que m’anima: les pluges de les darreres setmanes han tornat l’aigua a l’Onyar i ara ja s’assembla més a un riu. Unes pluges que, per cert, no han anat gens bé al terra de la via verda. Segur que l’eficient maquinària de la Diputació ho arreglarà ben aviat!

I per acabar la jornada, una vista de les que sí que m’animen de debò (encara que la calija faci que la definició sigui molt pobra): el Canigó nevat vist des de la via verda abans d’entrar a Quart.

Salut!

 

Palamós – platja Castell

Publicat el 2 de febrer de 2020 per jpip

Sempre que faig aquesta caminada penso en un txec amic meu i la seva família. Sé que està enamorat tant del mar com del seu país i sol dir que si no fos d’on és voldria ser català perquè tant ells com nosaltres tenim països collonuts però nosaltres, a més, tenim mar i això és l’únic que li falta al seu.

També hi penso, i aquest és un altre tema, per l’episodi fosc de la seva lluita per mantenir un matrimoni que feia aigües i que va acabar d’enfonsar-se a la Costa Brava.

En qualsevol cas, aquesta ruta m’agrada perquè es troba a prop de casa (quan som a Palamós) i s’hi troben alguns dels encants que diuen que han fet internacional la Costa Brava. Aquesta vegada, però, em van cridar l’atenció altres detalls; per exemple, l’estat en què havia quedat l’escullera del port esportiu després del temporal de fa quinze dies, el Glòria.

Altres llocs també van quedar tocats, com per exemple la sorra que va desaparèixer de la platja de cala Margarida.

La mateixa platja de Castell també va patir; en una banda de la platja, el nivell de sorra ha baixat ben bé un metre i mig…

…i els escalons que abans del temporal ens duien a la sorra fan curt i caldrà fer-ne més o afegir sorra perquè la gent hi pugui arribar més còmodament.

O potser no cal fer-hi res. La natura, a part de sàvia, és molt més resilient que nosaltres i tot això que alguns qualifiquen de desastre no és pas més que una de les seves neteges de cutis. La natura canvia, és viva. Que en un indret hi hagi sorra o no només és important per qui hi va a prendre el sol, però a la natura tant li fa, això.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Aparcar vs accedir

Publicat el 1 de febrer de 2020 per jpip

Darrerament ha tornat a aparèixer un tema de conversa recurrent a la sala de profes: els problemes que el professorat que ve en cotxe té per aparcar el seu vehicle a prop de l’institut.

Em fa ràbia, és veritat, que a aquestes alçades encara hi hagi gent (ben formada!) que es queixi de manca de lloc per aparcar el cotxe per comptes de reivindicar que es pugui accedir fàcilment a la feina sense haver d’estar obligats a fer servir el cotxe!

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Noves eleccions

Publicat el 29 de gener de 2020 per jpip

Quines poques ganes de votar! I servirà per canviar alguna cosa? Ara ja em costa de creure en res que no sigui feina al carrer. Alguna altra cosa pot canviar res?

Però cal pensar-hi; potser val la pena participar-hi. Em sembla que és en David Caño que ens recorda que a la legislatura que la CUP va ser imprescindible hi va haver full de ruta clar i referèndum (1 octubre); després, amb l’aplicació del 155 i les eleccions imposades la gent que va anar a votar va decidir que la CUP deixés de ser decisiva. La resta ja és malauradament la misèria que coneixem tan bé: batalla partidista per l’hegemonia indepe.

De totes maneres, la CUP està desapareguda i no sé pas si ressuscitarà a temps perquè algú decideixi votar-la.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb | Deixa un comentari

I ara què?

Publicat el 28 de gener de 2020 per jpip

El penós espectacle d’ahir al Parlament ens ha deixat amb les piles més descarregades dels darrers anys, però entre nosaltres hi ha gent molt tossuda (més ben dit: perseverant) que continuem al carrer.

Però què podem fer ara?

Per una banda tenim la gent que diu que cal pactar. Tothom sap que Espanya no pactarà pas el nostre dret a l’autodeterminació; un nou estatut i gràcies (si és que). Quan això quedi clar als que encara diuen que cal pactar hauríem de veure si hi ha algun pla B a punt; si no, màscara fora: el que quedarà clar serà que això del pacte era una rendició a canvi d’anar fent sortir els presos, alguna competència autonòmica i una mica més (no gaire) de caixa.

Després tenim Europa. O no. Encara queda algú que pensi que Europa vindrà a rescatar-nos? Sí que cal «internacionalitzar» el conflicte, és a dir, fer saber tothom on som i què ens estan fent, però la primera línia de batalla és aquí, als nostres carrers. La gent que només parla de la internacionalització fa res aquí o la cosa va només de càlculs electorals i un intent de jugar al mateix que fan altres?

També hi ha qui es pensa que només cal publicar la declaració d’independència al DOGC i ja serem independents. Doncs no; sembla mentida que s’hagi d’explicar però cal fer unes quantes coses més a banda d’ocupar la impremta oficial.

Llavors, sabent que l’Estat no pactarà cap sortida democràtica, sabent que Europa no vindrà a salvar-nos i sabent que la cosa no va de pit i collons, què cardem?

Algú diu que si la posició majoritària dins l’independentisme és tal, cal que tots la seguim per així afavorir la unitat indepe. ¿Cal de debò que ens apuntem al postulat de qui tingui més vots? Ara mateix seria JxCat al Parlament i a la UE i ERC a Espanya. O val més promoure una estratègia dirigida a canviar la correlació de forces?

El que cal és desgastar l’Estat i al mateix temps enfortir-nos. AIxò no es fa pas en dos dies, és clar, però cal que Espanya trobi insostenible (políticament, socialment i econòmicament) l’ocupació del nostre país:

cal consum estratègic per enfortir el teixit productiu i comercial català i afeblir les grans empreses de l’IBEX35,

– cal mobilització perdurable de manera que sempre se’ns vegi al carrer, i fer-ho de manera intel·ligent per no cremar-nos de seguida i poder resistir,

– cal acció institucional (ajuntaments i Generalitat) per fer cada dia visible que l’Estat espanyol no és benvingut; cal crear una institucionalitat no vetable per l’Estat cada cop més representativa per poder capitalitzar socialment la contraposició d’un projecte d’alliberament (la República Catalana) a un règim monàrquic, autoritari i corrupte (l’Estat).

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Vergonya de Parlament

Publicat el 27 de gener de 2020 per jpip

Vergonya de l’espectacle final del show en el Parlament.

Vergonya perquè la majoria de diputats auto-anomenats independentistes ja no segueixen el mandat del seu electorat i estan cagats de por.

Vergonya d’aquesta gent que s’aferra al seu càrrec amb el discurs que “lluitar des de les institucions” serveix per alguna cosa encara que cada dia comprovem que ara mateix el Parlament no serveix per res.

Vergonya dels diputats de Cs i PP (i en bona mesura PSC) que volen convertir el Parlament en un reality show de Telecinco o una peixateria on qui més crida més peix ven. Com pot haver gent que voti aquests energumens i no se n’avergonyeixi?

Vergonya d’un president del Parlament sense autoritat ni valor per fer valer la dignitat i democràcia.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb | Deixa un comentari

Defensar la terra

Publicat el 26 de gener de 2020 per jpip

I ja per acabar de moment aquest episodi del Glòria, unes fotos de la convocatòria que el CDR Salt ha fet per intentar netejar la llera i la riba del riu de tota la porqueria que el temporal ha arrencat riu amunt i ha escampat riu avall.

Ens hi hem aplegat molta gent i s’han recollit moltes deixalles, sobretot plàstics, goma, porexpan i derivats diversos del petroli.

Un parell d’observacions: bona part del plàstic recollit prové de vivers situats a prop del riu. Gent que treballa amb plantes fa servir moltíssim de plàstic per testos, jardineres, safates de planter, etc. Moltíssim. Crec que haurien de fer examen de consciència i pensar si realment cal tant de plàstic (sobretot en una feina que està tan a prop de la natura).

Una altra reflexió totalment diferent. Aquesta acció del CDR ha estat un èxit  tant per la participació ciutadana com pel resultat aconseguit. Cada dimarts al vespre ens trobem en una concentració de suport als presos polítics i som quatre gats que si comparem amb les potser quatre-centes persones que han vingut avui ens haurien de fer pensar de canviar el caire de les nostres activitats. Defensar la terra no és només lluitar al carrer ni fer política.

Realment, el paisatge era desolador i hem recollit moltíssima brossa, i a més en un ambient alegre. Que poc que costen les coses quan s’és colla!

 

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

El riu és viu

Publicat el 25 de gener de 2020 per jpip

Aquests dies he estat fent fotos al riu. La gent que hi vivim a prop ja estem acostumats a veure’l canviar cada any, cada estació, cada mes, però aquesta vegada el canvi que ha experimentat en només una setmana ha estat brutal. A la zona de la Pilastra, per exemple, ha desaparegut el Parc d’Aigües Braves:

Tot i això, el que m’ha impactat més potser ha estat la manera com ha quedat la illa que hi ha just després de la resclosa d’en Joga:

 

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Ni R ni MD ni AVE: TGV

Publicat el 24 de gener de 2020 per jpip

Feia temps que no agafava el tren ràpid per anar a Barcelona. A vegades agafo l’Avant quan sé que hi ha retards en el tren convencional o tinc pressa per anar a algun lloc. Avui l’he agafat perquè les pluges dels darrers dies han deixat la meitat de la xarxa ferroviària inutilitzada o amb problemes seriosos de funcionament. La meitat de la xarxa vol dir la xarxa convencional, esclar, la que fa servir la gran majoria de passatgers: l’AVE funciona com el primer dia.

A la tornada m’ha tocat agafar un dels TGV que a vegades fa el servei entre Barcelona i la frontera. El TGV és el tren ràpid que va enlluernar els tècnics buròcrates espanyols que finalment van convèncer (temptar?) els polítics perquè el copiessin dels francesos; en teoria un servei més ben cuidat i agraït.

Avui, no sé si per culpa del funcionariat espanyol o del francès, o per culpa de la borrasca, o per què, la qüestió és que l’entrada al tren ha estat un caos i tothom s’ha assegut on ha pogut en una mena de campi qui pugui; res de bitllets numerats. Tampoc no ha passat ningú a revisar res, ni el servei de megafonia ha demanat disculpes. Aviat no hi haurà diferència entre aquest servei i el convencional.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb | Deixa un comentari

Cruïlla gironina

Publicat el 22 de gener de 2020 per jpip

Part del desànim d’un nombre important d’independentistes es deu a la bona feina que fan els serveis informatius de l’Estat espanyol, i aquí em refereixo tant a les agències oficials com als mitjans de comunicació privats. Tenim barrat l’accés a informació veraç i tenim pluja d’informació tergiversada i tendenciosa gràcies a una majoria de mitjans de comunicació. Jo no penso pas que els media hagin de ser neutrals, primera perquè no crec pas que sigui bo no prendre mai partit però també perquè crec que l’objectivitat total no és possible. En canvi, sí que crec que cal que siguin honestos perquè poden donar informació creïble sense caure ni en tòpics ni en trampes per fer veure que la realitat és el que volen que sigui i no pas com és. Podríem passar molta estona parlant d’això; jo només he començat aquest post per dir que passen moltes coses de les quals els mitjans no informen simplement perquè no entra en els seus esquemes mentals, en el seu concepte de realitat. Per exemple, la major part d’habitants de Girona no coneixen una cosa que passa cada dia a la seva ciutat entre vuit i nou del vespre.

Ahir al vespre, quan vam haver acabat la concentració de cada dimarts a la plaça Llibertat de Salt vaig pedalar tres quilòmetres fins a la cruïlla que hi ha entre el carrer Barcelona i el Passeig d’Olot / Emili Grahit. Ja hi havia gent:

Des del 16 de desembre de 2019, una colla de gent que ja participava a les concentracions setmanals de cada dilluns a la plaça del Vi va començar a reclamar amb més fermesa que es fes efectiva la proclamació de la República. Des de llavors, tallen el carrer una hora cada vespre. Quanta gent ho sap, això? A quants altres llocs es convoquen iniciatives semblants? Potser algú coneix els talls de la Meridiana, però menys saben això que passa a Girona i encara menys el que passa en altres indrets del país, siguin talls regulars o irregulars, o boicots o les accions que sigui per no normalitzar la situació actual. Nosaltres mateixos encara i des de fa més de dos anys ens trobem setmanalment cada dimarts al vespre; quanta gent de Salt ho sap?

Sobre aquests talls, alguns cínics diuen que és molt fàcil lluitar per la República de 8 a 9 del vespre mentre esperes que algú et faci el sopar a casa, però el que fa aquesta gent és expressar la seva disconformitat amb una situació clarament injusta que molts altres ciutadans sembla que han oblidat. O potser només esperen que comenci a bufar un vent que revifi les brases que aguanten cada dia a la Cruïlla Gironina.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Aigua i vent

Publicat el 21 de gener de 2020 per jpip

Doncs potser sí que aquest temporal farà mal. De moment, no havia vist mai que el Ter baixés tan ple com avui. Així és com baixa el riu a l’alçada del Pla dels Socs:

I el Pas d’en Prats està irreconeixible:

S’han suspès les classes del dia. Aquesta decisió deu ser difícil de prendre perquè el temps, malgrat totes les previsions que la meteorologia pugui fer, encara és una bèstia bastant misteriosa, obscura, de moment incomprensible, indesxifrable. Avui mateix, la cap d’estudis ha sortit per dir que se suspenien les classes perquè no hi havia llum a l’institut i la previsió era que continués plovent; encara no feia dos minuts que ho havia dit que la llum ha tornat i tot seguit ha deixat de ploure.

 

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Economia insolidària i sexista

Publicat el 20 de gener de 2020 per jpip

Quina merda.

Diu Oxfam que els vint-i-dos homes més rics del món acumulen més riquesa que totes les dones que viuen a l’Àfrica.

Resulta que 2.153 multimilionaris que hi ha al món tenen més diners que 4.600 milions de persones juntes. L’1% més ric té més del doble de recursos que 6.900 milions de pobres.

No només això. L’estudi denuncia que el 42% de les dones en edat de treballar ho fa en tasques no remunerades i calcula que el valor d’aquest treball no remunerat fet per dones és de 10.800 milions de dòlars anuals.

L’Estat modern va néixer precisament perquè la llei de la selva no fos la que regís les vides d’homes i dones sinó perquè els més forts o més afavorits per la sort o les herències ajudéssin els més febles o menys afortunats. Malauradament, l’estudi conclou que els governs cada cop fan pagar menys impostos a rics i a grans empreses: per comptes de treballar per la igualtat de drets i oportunitats, els estats afavoreixen els que ja viuen bé. Això queda encara més clar quan es veu que els governs infra financen els serveis públics i les infraestructures que podrien reduir la càrrega de feina de les dones. ‘Les dones estan sostenint l’economia de mercat amb mà d’obra barata i gratuïta i també estan ajudant l’Estat a l’hora de proporcionar l’atenció que hauria de proporcionar el sector públic’, conclou l’estudi.

Quanta merda.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari