Bloc de notes

Arxiu de la categoria: Dia a dia

Salt – Osor – St Julià del Llor – Salt (2)

0
Publicat el 27 de juny de 2021

Repetició d’aquest itinerari que a l’hivern vaig fer amb en P. Avui hi baixava molta més aigua i la veritat és que no veia clar de travessar el riu per la resclosa d’en Joga. Per sort, hi ha hagut un factor que m’ha animat a fer-ho: abans d’arribar al riu hem passat pel costat d’una furgoneta aparcada gairebé arran d’aigua amb dues noies que s’hi estaven a punt de banyar, una d’elles ja despullada de cintura per amunt, amb les mamelles a l’aire. Evidentment, jo que he passat tan decidit pel seu costat no em podia pas fer enrere quan he vist el cabal d’aigua, de manera que he fet el cor fort i per comptes de frenar per pensar-m’ho m’hi he ficat de dret!

He fet el primer tram pedalant, com sempre, i el segon a peu per la coronació, com gairebé sempre.

i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El món d’ahir

0
Publicat el 26 de juny de 2021

M’ha agradat molt, tant l’estil com el contingut. N’he trobat especialment interessant la segona meitat, quan parla de la posguerra (de la WWI) i el periode d’entreguerres amb l’ascens del nazisme (i el feixisme i el comunisme soviètic d’aleshores). Les tècniques dels nazis per fer-se amb el poder i sobretot l’estat d’ànim de la gent en començar totes dues guerres és molt alliçonador.

D’acord que està escrit per (i per tant és el punt de vista de) algú que no és representatiu de la majoria de la població, ni sòcioeconòmicament ni culturalment, però tot i això crec que fa una anàlisi que cal llegir. Zweig devia ser de tarannà depressiu i pessimista però les patacades de la vida, el desencís amb l’evolució de la política europea, l’ascens dels totalitarismes i la destrucció del que ell entenia per civilització van abocar-lo a la desesperació que el van fer acabar amb la seva pròpia vida. Aquest va ser el seu últim llibre, em penso.

Ara sí

0
Publicat el 21 de juny de 2021

Doncs resulta que ens han aprovat totes les sol·licituds per anar de colònies aquest estiu! La pega és que ja hem acabat el curs i ara serà un problema contactar amb les famílies. I tinc fòbia a la paperassa, sí.

Si tot va bé seran la setmana del 19 de juliol i a Planoles.

Estan dirigides a alumnes de centres de màxima complexitat, com han etiquetat el nostre i com han fet amb tots els públics de Salt, i algú podria haver pensat que si ja és difícil contactar amb les famílies durant el curs, encara ho és més fer-ho quan nois i noies ja no vénen a classe i han començat vacances.

Les ajudes vénen gràcies al Fons Social Europeu però el Ministerio no es cansa d’insistir que les comunicacions amb les famílies han de portar el seu logo. “Competències plenes en Educació”, diuen que diu l’Estatut. Ha!

i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Avui, fajitas i brownies

0
Publicat el 20 de juny de 2021

Faig la carn picada apart perquè la P també pugui gaudir amb les fajitas, que per a ella són sense carn. Ja sé que són fàcils de fer però m’agrada que cada vegada em surtin més bé, modèstia a part; una mica d’all picat, no tant de pebre, unes gotes de soja…

Al vespre, la MJ i l’E també s’han incorporat a l’equip de cuina i ens han fet brownies. Han quedat expressament molt flonjos perquè l’E els pugui menjar, que fa només dos dies que li han posat brackets i encara li fan nosa.

i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Aigua freda, cor calent

0
Publicat el 19 de juny de 2021

Una escapada al Pas d’en Prats per ficar els peus a l’aigua. La calor apreta i a més ens ho passem bé tot xipollejant com si fossim mainada o bé fent dics i rescloses estil “club de la marmota” com si fossim enginyers (de pa sucat amb oli). Ens hem distret fent una mena de tron amb rierencs que acabarem de completar un altre dia. Estem mirant de fer-ho realment bé de manera que no passi aigua entremig de les pedres; si el cabal baixa i l’agua s’hi estanca hi trobarem verdet? Bé, potser no tan ben fet… Si el riu baixa molt ple oferirà resistència i es col·lapsarà? Podria ser…

De fet, si hi queda verdet s’assemblarà més a un tron de debò, no? No porten vellut verd els trons?

Qui no té feina el gat pentina, però que divertit que és!

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Silenci administratiu

0
Publicat el 18 de juny de 2021

La setmana que ve comencen uns torns de colònies que s’han organitzat expressaments per a alumnes de centres que porten l’etiqueta “de màxima complexitat” com el nostre. Vam demanar que els nostres nois i noies de 2ESO hi puguéssin anar però a data d’avui, 18 de juny, encara no ens n’han dit res.

El problema és que les hores lectives d’aquest curs ja s’han acabat i l’alumnat ja no ve a l’institut a no ser que hagin de recuperar alguna matèria. A vegades sembla que l’Administració s’esforci a fer les coses més difícils; no serà pas fàcil contactar amb totes les famílies becades perquè signin autoritzacions, permisos i formularis.

Entenc que és una altra de les complicacions que ha comportat la pandèmia. M’imagino que al Dpt d’Educació no han gosat tirar endavant aquestes estades lingüístiques fins que no han estat mínimament segurs de poder fer trobades, sortides i excursions amb mainada procedents de moltes localitats diferents, i que això ha endarrerit tant la decisió que s’ha produït quan ja s’han acabat les hores lectives. Vull pensar això i que han fet el que han pogut.

i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Montfullà – Miquela i baixada

0
Publicat el 6 de juny de 2021

Avui sí que he pogut fer el recorregut tranquil·let sense les presses de l’altre dia. He fet algunes fotos i les he penjades a wikiloc amb algunes de les altres escapades que faig.

Aproximació des de casa en bici, que deixo lligada al bloc de bústies de Montfullà i camino cap a la riera de Muç per pujar a la Miquela. Segueixo més o menys la riera fins a can Turon i després pujo a can Vendrell. Després del mirador de cal Porxo arribo a la Miquela i mitja volta fins gairebé can Casalets.

Avui baixo pel costat del pobre Suro de la Berruga fins a can Manel i després can Rigau. Aquí em desvio a l’esquerra per veure la Torre Ferrana i m’endinso de seguida a la urbanització per sortir-ne per l’avinguda de Mas Pol, que és on he deixat la bici.

Ara que estem acabant el curs no tinc gaire temps d’entretenir-me a llegir ni escriure. Aviam si més endavant puc allargar aquest post. Tinc curiositat per buscar informació del Suro de la Berruga (“la Prenyada”) i la Torre Ferrana.

Segona dosi

0
Publicat el 5 de juny de 2021

Segona dosi de la vacuna de Pfizer. He hagut d’esperar una hora i quinze minuts perquè hi havia molta cua. Les 10 taules que hi havia, amb personal sanitari per punxar i d’administració per controlar qui es punxava, han estat insuficients, no sé si pels mals càlculs o simplement perquè el pressupost no dona per més.

He estat puntual i a l’hora que em tocava ja era al Palau de Fires, però en realitat m’ha anat d’un pèl perquè la veritat és que no recordava pas que avui m’havien de punxar. He tingut la sort de trobar-me una coneguda quan ja era més amunt de la Miquela; estavem xerrant tranquil·lament i quan hem començat a parlar de la vacuna (un tema recorrent, aquests mesos) li he dit tan panxo: “no, encara no m’han donat la segona dosi; no em toca fins el dia 5”. Encara no havia acabat de dir el número del dia que m’ha vingut una esgarrifança però encara he tingut la fredor de preguntar com aquell que res: “per cert, quin dia som avui?”.

Feia temps que no corria tant! Sort que havia de baixar i també per sort la bicicleta és el vehicle més ràpid per ciutat i per això he pogut ser a l’hora al lloc que em tocava. Total, per estar-m’hi més d’una hora esperant!

i etiquetada amb | Deixa un comentari

Renovables a qualsevol preu?

0
Publicat el 18 de maig de 2021

Ningú no m’ha demanat l’opinió però he llegit l’entrevista que en Barnils ha fet a un dels promotors del Parc Tramuntana i la veritat és que no em sembla pas tan malament. Crec que tenim poca energia renovable i que l’opció dels molins de vent al mig del mar, encara que es vegin una mica des de Roses i si és tal i com ho presenta aquest senyor, em sembla prou bé.

Ara bé, el que no m’agrada gens és que aquesta sigui l’única aposta del govern i deixi de banda la producció d’energia des de casa, per exemple amb plaques solars. El fet que aquesta iniciativa (de molins al mar) sigui tan costosa vol dir que la promotora només pugui ser una gran empresa. Què hi ha de descentralitzar la producció d’energia?

i etiquetada amb | Deixa un comentari

Home swap again?

0
Publicat el 17 de maig de 2021

Hem rebut una proposta per fer un altre intercanvi de casa, aquest cop també amb una família anglesa, però les circumstàncies actuals per la Covid-19 no permeten de fer-se gaires il·lusions.

Ara mateix les condicions del govern britànic ens ho posen pelut perquè ens trobem en un indret, l’Estat espanyol, que ells classifiquen de no gaire segur (“amber list”) i ens obligaríen a fer quarantena i unes quantes proves.

Aviam si la situació millora a les properes setmanes però l’aparició de la “variant índia” a Anglaterra fa pensar que si hi ha algun canvi potser serà a pitjor.

Salt – Vilanna – Salt (platges riba dreta)

0
Publicat el 15 de maig de 2021

Ara sí que ja dono per enllestida aquesta ruta. Ja hi he passat prou vegades i puc dir que la tinc ben apamada. Aviam si quan arribi l’estiu i el bon temps venim a alguna de les platgetes que hi he trobat.

A la tarda, per cert, anem a la del Pas d’en Prats. Altra gent també ha tingut la mateixa idea aquesta nit passada i per desgràcia no són tan cívics com voldríem: la bossa de la foto són les restes de la farra que hi devien celebrar.

Ja hem agafat el costum de venir al riu amb una bossa per recollir la merda que hi deixen alguns imbècils.

i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Tony Takitani

0
Publicat el 14 de maig de 2021

És el primer llibre d’en Murakami que llegeixo en castellà. Me’l va regalar la MJ per santjordi i l’he acabat aquesta tarda d’una tirada; és curtet i m’ha entrat molt bé, com tots els que he llegit d’en Murakami.

Explica la història d’un home que viu al marge de la gent, sense amics ni enemics, sense conflictes amb ningú, i també sense necessitats materials. Es guanya bé la vida amb una feina que li agrada i viu sense cap lligam emocional amb ningú tret del record del seu pare, que sembla que tampoc no li fa ni fred ni calor. Quan s’enamora per primera vegada d’una noia i poc després s’hi casa descobreix l’existència de la soledat, és a dir, s’adona de la buidor en què havia viscut sempre fins al moment de trobar aquesta noia.

Havent-se casat, en Tony és feliç amb la seva parella fins que ella mor accidentalment. Llavors és quan li passa factura el que ha après en conèixer la noia i se li fa evident que el fet que no s’hagués sentit lligat a ningú no volia pas dir que aquests lligams no existissin, que fos lliure, sinó simplement que havia ignorat tot el que l’unia a altres persones, a la resta del món, a la vida. Potser a l’amor.

No sé si el que ens volia dir en aquest llibre és que el fet que no siguem prou conscients que no estem sols no vol pas dir que no estiguem envoltats d’altres persones que d’alguna manera estan amb nosaltres. També podria ser una elegia a la ignorància que ens fa feliços. O que com més conscients som més malament ho tenim. Si és que ens volia dir alguna cosa.

“Una reflexió sobre el que ens uneix a la vida”, en diu la publicitat editorial.

i etiquetada amb , | Deixa un comentari