Bloc de notes

Primer bus del dia cap a St Martí de Llémena. La fresca del matí m’agrada, i avui encara més perquè és senyal que estic anant d’excursió i no pas a treballar.

Des de la plana, St Roc i Rocacorba es veuen indrets llunyans i llegendaris, gairebé mí(s)tics.

I la plana, des de St Roc, es veu plàcida i bucòlica (tot i que ja sabem que queden pocs ramats i encara menys pastors poetes).

La pujada i baixada és més ràpida del que havia calculat i arribo a St Martí, després d’haver pujat a St Roc, dues hores abans que passi un bus per tornar-me cap a casa. Com que no m’agrada gaire esperar, em poso a fer autostop al mateix indret de la parada del bus.

Fa molt de temps que no ho provo, això de fer dit. Em recorda bones experiències de joventut. Avui passen pocs vehicles però tinc sort i el tercer cotxe ja s’atura i em deixa a Llorà. Dino molt bé a cal Ganso i havent dinat agafo el bus allà mateix per tornar cap a casa.

Doncs ja tenim a punt el piset de la Pz i les seves companyes! Avui que la MJ i jo hem pujat a Barcelona hi hem passat a deixar-li quatre andròmines i repassar un parell de contingències menors: penjar la cortina de la dutxa, que els havia saltat, i arreglar la tapa del vàter, que s’havia anat descargolant i ballava. Cosetes; ja ve just que elles se n’hagin adonat.

Hem sortit del pis cap al carrer Major de Sants per adonar-nos que estava tancat al trànsit de cotxes. Esclar: és la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura! Bon ambient, gent asseguda a terrasses que ocupen la calçada, mainada jugant al carrer, etc. És a dir, el que podria ser un carrer normal i corrent un dia de cada dia.

La bici no passava gaire de ser poca cosa més que un passatemps fins que a algú se li va acudir la multi-modalitat, que consisteix a poder desplaçar-se pel territori tot combinant diferents tipus de transport gràcies a unes estacions d’enllaç on és possible baixar d’un autobús per agafar un tren allà mateix, o aparcar la bici en un lloc segur al costat de la parada del tramvia. Això va multiplicar les possibilitats no només de la bici sinó de viatjar en general però en el nostre país encara anem endarrerits. Estem lluny de poder tenir estacions realment multi-modals per enllaçar fàcilment recorreguts en bici combinats amb bus o tren o qualsevol altre transport públic, de manera que de moment els meus modes de transport són l’anar a peu i en bici.

Agafo la bicicleta, doncs, i em ciclotransporto a Bescanó, just davant de les escoles. La idea és passejar i caminar per una colla d’indrets del poble veí i, a més, trobar la maleïda font d’en Fontbernat. Maleïda no per res, pobra font; només que les últimes vegades que l’he buscada sempre m’he perdut o se m’ha rebentat la roda de la bici o m’ha passat alguna desgràcia que m’ha impedit d’arribar-hi.

Avui, però, sí!

La MJ i jo tornem a Salt. Ella ha agafat l’autocar i jo la bici. Hem sortit de Palamós gairebé al mateix temps però ella s’ha hagut d’esperar molta estona perquè hi ha hagut problemes de trànsit i el seu bus (que fa tota la volta a les Gavarres i circula de Girona a la Bisbal, Palafrugell, Palamós, Llagostera i torna a Girona) ha arribat tard a recollir la gent de Palamós. El resultat és que hem arribat al mateix temps a Girona i just quan el bus de Salt acabava de sortir. Hem acabat d’arribar a casa a peu per no haver d’esperar 30 minuts més el bus que ens hauria portat a Salt.

Repassada de la premsa. He llegit que la Generalitat s’està plantejant de debò, diuen que ara sí, construir una línia de tren fins a la costa. La notícia és d’aquelles tan bones que fan de mal creure.

L’article m’ha fet arribar unes vibracions ben bones que he gaudit poca estona, per desgràcia. Concretament, fins que s’han vist eclipsades quan he sabut per un altre article que el lobby que volia urbanitzar el sector sud de Salt torna a la càrrega. En el seu moment no se’n van sortir però no pas perquè nosaltres guanyéssim cap batalla sinó simplement perquè Ikea va confirmar el que IPS havia estat dient des del començament: la multinacional sueca no havia tingut mai cap interès real a venir a Salt; simplement, el seu nom va ser utilitzat pels partidaris de requalificar i així poder edificar la zona sud amb l’excusa de crear llocs de treball (mals llocs de treball, esclar, de moltes hores i sou baix, però d’això en parlarem un altre dia).

I per cert, que els caigui la cara de vergonya quan recordin que no van tenir escrúpols i van acceptar al seu costat els feixistes de PxC. Després ens volen fer creure que són sincers quan diuen que no hem de blanquejar l’extrema dreta?

Segons diu el diari, es veu que en el ple de l’Ajuntament del mes de juny es vol modificar el PGOUM i resulta que l’estudi d’impacte ambiental el redacta, oh sorpresa, el mateix tècnic que està redactant el pla de gestió de les Deveses i el mateix que ha redactat l’estudi ambiental del nou pla de carreteres de la Diputació de Girona. Aquest senyor no considera que la modificació que es proposa del Pla General i que permetrà l’increment de la població del municipi “pugui comportar incidències negatives sobre els vectors ambientals”. Vaja, un increment de població innocu; no caldrà ni construir clavegueres per als milers de nous residents que vindran si s’edifica el sector sud.

I després, parlant una mica de tot, veig que aquests de Girona Tèxtil van de pelotazo en pelotazo i ara volen augmentar el sostre residencial. Aquesta va ser precisament la raó principal d’IPS per plantejar la consulta del sector sud, i quan al cap de poc es va aprovar l’actual PG no vam votar en contra sinó que ens vam abstenir no pas perquè estiguéssim d’acord amb el projecte sinó perquè vam acceptar que la gran majoria del poble havia votat mal que ens pesés per urbanitzar la zona sud. Aquí potser la vam cagar perquè si hi estàvem -hi estem- en contra havíem d’haver votat que no per comptes d’abstenir-nos (simplement per deixar-ho clar).

Fa cap a 5 anys vaig coincidir amb un enginyer que treballa per a Volkswagen a Alemanya i ja em va explicar que l’empresa s’estava preparant perquè al cap de 15 anys l’escenari seria el que aquest article diu que anirà tenint lloc aquest decenni i el proper, o sigui que lliga ben bé amb les prediccions.

Un article, per cert, que crec que val molt la pena a banda de les prediccions pel que fa a la mobilitat.

Avui he participat a la primera reunió del nou curs. L’estiu ha passat volant i ja em trobo en el que pot ser el meu últim curs a l’institut. No puc evitar la sensació d’estar fent cada petita cosa per última vegada.

Hi ha alguns companys que ja eren aquí el curs passat (l’Ariadna, la Joana, en Xavi) però la Blanca ha canviat de centre i la Raquel està de baixa; bona sort a totes dues! Han arribat l’Anna i la Rosa. Espero que continuï el bon amibient que vivíem l’any passat.

També avui, abans d’anar a dormir he llegit un article que dona la raó a tots aquells que fa temps ens oposàvem al desenvolupament de la xarxa de trens ràpids espanyola, tant pel malbaratament de recursos que suposa com per la ideologia centralista que posa de manifest.

Matí d’endreça, dedicat a posar ordre a casa, a tornar el cotxe llogat i a refer el cau un cop hem tornat del País Basc. Ja tornem a ser a casa.

Respecte el cotxe, resulta que a l’oficina he tornat a trobar la noia lituana que ja hi treballava quan vaig llogar el vehicle, només que aquesta vegada he sabut algunes coses més d’ella. Resulta que és lituana però de la minoria polonesa que viu en aquell país. No sé si amb la dominació russa de Lituània aquesta població polonesa era més o menys feliç que no pas ara que Lituània és un país independent, però la qüestió és que aquesta noia és molt refractària a qualsevol cosa que posi en dubte l’espanyolitat del país on treballa. I això que el seu cap, o el noi que sembla el seu cap (potser és només el seu company d’oficina), sembla que és de la ceba i li deu haver explicat com ho tenim aquí. O potser no li ho ha explicat. Ella parla cinc llengües però l’empresa que l’ha contractada no ha cregut que fos gaire important que no entengui l’idioma de la ciutat on treballa i és per això que vam xocar l’altra vegada. Avui no m’ha ni mirat.

Avui dissabte hem quedat a les 11 del matí davant del Pavelló Municipal d’Esports per fer una petita bicifestació en record d’una senyora que va ser atropellada mentre anava en bicicleta aquí a Salt. Hem deixat una bici blanca en record seu a l’avinguda de la Pau.

Mentre pedalava rumiava que està de moda, potser està bé, fer servir la paraula “violència” per tot d’accions que fins fa poc eren considerades poca cosa més que incòmodes o barroeres. També per abusos abominables. No sé si hauríem de fer servir alguna altra paraula (que desconec) per diferenciar l’acció pròpiament i físicament violenta de la coacció moral que sovint fiquem al mateix sac. Un marit que estomaca de manera salvatge la seva parella i un executiu d’empresa que coacciona un treballador o un conductor que fuig després d’haver atropellat un ciclista sóc accions detestables però que crec que no pertanyen pas a la mateixa categoria. Tanmateix, quan se’n parla a les notícies es diu que hi ha hagut “violència”; no sé si en altres llengües tenen mots diferents per referir-se a la violència física i la violència no física, o si tenen uns escala graduada de mots que indiquen o reflecteixen “violència”.

Tornant a la bicifestació, voldria aprofitar per fer proselitisme: vull escampar la idea de tancar el trànsit de Països Catalans, al menys en caps de setmana. Es podria començar fent-ho només diumenges al matí; són unes hores en què l’avinguda està pràcticament buida, i el fet de permetre que la gent hi fes algun partit de futbol o de bàsquet, que la mainada hi passegés lliurement en bicis o patinets, o inclús que s’hi fes algun mercat de segona mà, faria veure clarament l’espai tan desaprofitat que tenim a un pam de nas.

D’aquí a tancar-lo tot diumenge i després tot dissabte, creant al principi alguna incomoditat, tampoc no hauria de ser gaire complicat. Això permetria visualitzar l’espai encara més clarament i mentalitzar tothom que una avinguda tan ample no pot estar monopolitzada pels vehicles a motor. Llavors, fer-hi carrils bici, línia de tramvia, pistes de tennis o jardins hauria de ser decisió de la gent, i estaria bé que hi hagués un concurs d’idees en què tothom hi pugués dir la seva mentre s’anés pressionant l’ATM, l’Ajuntament de Girona i la Generalitat perquè anessin dissenyant un altre tipus de vial, és a dir, un altre tipus de mobilitat que permetés tant que la gent de fora pogués accedir al centre de Girona (que és el que la majoria de cotxes que passen per Països Catalans vol fer) com que les persones que vivim a mig camí no ens haguéssim d’empassar els fums ni patir els accidents ni aguantar les molèsties que tant de trànsit motoritzat ocasiona.

En qualsevol cas, molta gent va assistir a la manifestació tant a peu com en bicicleta, de manera que potser tampoc no va ser ben bé (o només) una «bicifestació». Ai, les paraules…

Estava pensant que ja fa masses dies que no parlo del Passeig dels Països Catalans quan un amic m’envia un seguit de piulades d’un tal Pau Ventura i Pericot (@VenturaPericot) que no conec i que diu coses prou interessants. Copio el seu fil gairebé literalment.

En aquests temps d’emergència, no només sanitària, sinó també climàtica, convé repensar la ciutat. Moltes grans ciutats del planeta ho estan fent… i per què les nostres no? Per què no podem estendre el model de les superilles adaptant-lo a les nostres ciutats i barris?

 Amb més verd, menys soroll i contaminació.

Per què no es poden formular projectes en positiu on hi guanyi tothom?

 Amb diàleg entre diversos actors: veïnat, entitats i tècnics.

  Amb un procés gradual que pugui convèncer però mai imposar.

A #Salt tenim el Barri Centre, amb densitats de població de fins a 750 habitatges/hectàrea (una bestialitat!). Tot dins una superfície de 21,1 ha. És a dir, amb una població de més de 17.000 persones. Amb una superfície destinada a:

Residencial: 13,08 ha (61,9%)

 

Equipaments: 0,56 ha (2,9%)

 

Parcs i places urbanes: 0,86 ha (4,1%)

 

Xarxa viària: 6,60 ha (31,2%)

*Aquest àmbit no és el límit administratiu recurrent del barri Centre sinó que abarca més superfície per aproximar-se a les 16 ha, superfície semblant a les #SuperillesBCN de 9 illes de l’Eixample.

Si repliquéssim el model, què es podria fer? Actualment l’espai públic està ocupat per un 32% de calçades i un 68% de voreres. Amb aquest petit exercici es podria passar a repartir-se l’espai públic amb un 92% de voreres i només un 8% de calçades.

Així doncs, es proposa que la #superillaSalt no es pugui travessar amb el vehicle privat i només veïns i veïnes hi puguin entrar per estacionar els vehicles als aparcaments privats. En qualsevol altre moment, tota l’amplada del carrer ha de ser per a les persones.

Les entrades a la #superillaSalt es podrien realitzar des de tres portes diferents, regulades mitjançant pilones retràctils o bé lectors de matrícules. Així mateix, les càrregues i descàrregues pels comerços s’haurien de realitzar en determinats horaris.

La velocitat màxima permesa dins de l’àmbit de la #superillaSalt no pot ser mai superior als 10 km/h. Aquestes mesures han d’anar acompanyades d’un augment de les freqüències del transport públic (el bus en aquest cas).

A més d’una dotació de xarxa ciclable decent, que es podria localitzar en un dels grans eixos de la vila, com el Pg Països Catalans aprofitant l’ampla de la via i reduint el pas d’automòbils a un carril per sentit. I per què no, amb un servei públic metropolità d’aquest mode de transport?

Aquest és un exercici que ha estat pensat i representat en un matí. Tant de bo es poguès implementar alguna cosa semblant al nostre poble.

L’Adrià em passa un enllaç sobre una altra iniciativa que vol promoure l’ús de la bici. Quan m’ho ha dit em pensava que era una mena de wikiloc (excursions i viatges, pensat sobretot per al temps lliure) però quan li he fet un cop d’ull he vist que la idea és una altra.

El web està promogut per una colla que es diuen CycloCat, i segons que diuen el que volen promoure és l’ús quotidià de la bicicleta, la bici com a mitjà de transport. Al seu web hi ha el mapa de què em parlava l’Adrià, que en realitat és un recull de vies adients perquè els ciclistes hi circulin. En realitat, la bicicleta pot passar per qualsevol lloc, ja ho sabem, però el que volen dir és que cerquen vies directes, amb poques rampes i amb poc de trànsit automobilístic.

Espero que qui ho porta tingui empenta per tirar-ho endavant. Per altra banda, que jo sàpiga, a “Mou-te en bici” ningú ha demanat ni preguntat res relacionat amb aquesta iniciativa. Si es vulgués fer un mapa ben fet i que fos útil als ciclistes urbans o quotidians, no s’hauria de buscar suport/consell/opinió a alguna de les associacions de ciclistes urbans que ja fem feina per a aquest col·lectiu? De totes maneres, good luck! Salut i pedals!

Per començar, en el futur utòpic que somio per al meu país i per al món no hi ha autopistes. Tanmateix, segons aquest article sí que n’hi haurà i, a més, “en un context global d’augment del trànsit i d’emergència climàtica” (que ja t’hi cagues si és així) la cosa anirà a més.

Un augment de la mobilitat sí que el veig, tot i que és una de les coses que crec que s’hauria d’evitar o al menys revisar però tot i això, encara que hi sigui, no hauria pas de comportar necessàriament un augment del trànsit si es potenciés de debò el transport públic.

Mentrestant, jo encara espero que a algú se li acudeixi (o em copiï) un futur carfree per al passeig dels Països Catalans: no tant d’espai per als cotxes i més de metres quadrats de verd, per a vianants, ciclistes i transport públic.

Entre ahir que vaig portar la família a Ikea i els dos viatges d’avui a Tossa m’ha quedat una mica de complex de taxista per haver conduït el cotxe amunt i avall. Són viatges diferents però tot seria més fàcil i no caldria llogar cap automòbil si existís una bona política de transport públic.

Per cert, que quan aquest vespre tornava de deixar el cotxe a Girona he caminat cap a casa tot al llarg del carrer Major i se m’ha acudit de fer un recompte de totes les persones que m’anava trobant en el meu costat de carrer, a la meva vorera. Han estat just cent persones, de les quals:

• 35 no portaven mascareta.
• 14 la portaven mal col·locada (sense tapar-se el nas, per exemple).
• 51 portaven mascareta com cal.

Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya, deien abans. Ara es tracta d’Ikea, que ha complert els pronòstics de la gent assenyada, no pas dels demagogs, i no ha vingut a instal·lar-se a Salt.

Fa temps que busquem un moble i com que per aquí no el trobem (o el trobem caríssim) hem optat per anar a ca l’Ikea. Hem anat al de Sabadell, que segons el Sr Google és el que queda més a prop de casa.

Ben poques coses són ben blanques o ben negres, i no pas tot el que ens ha portat la Covid-19 ha estat dolent. Una prova n’és aquesta notícia que es fa ressò de les seves conseqüències en les limitacions al trànsit aeri i la potenciació del servei per ferrocarril.