Bloc de notes

Arxiu de la categoria: muntanya

Be snow

0

Aquest cap de setmana hem tornat a la neu. Potser ha estat la millor sortida a la natura que hem fet tots quatre; hem de tornar-hi!


Tant de bo l’engrescada serveixi per fer sortides a muntanya més sovint. El fet que mai no sortim tots quatre a fer caminades, travesses o tan sols sortides a passejar per muntanya és una espina que tinc clavada.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Camprodon Valley

0

Per fi una sortida de cap de setmana que ha estat un èxit! Divendres vam llogar un cotxe i dissabte i diumenge hem estat per la Vall de Camprodon. De dia passejant entre Beget i Ull de Ter, i de nit amagats sota els llençols d’un hotelet de la vall.

M’ha fet molta il·llusió tornar a veure isards després de tant de temps de no veure’n cap. Tot pujant cap a Ull de Ter ja n’hem trobat pistes…

Però ha estat a la baixada quan hem interromput l’àpat d’un ramat que pasturava tranquil·lament. No ens han pas fet gaire cas i ells han continuat fent la seva mentre nosaltres hem estat una estona fent-los fotos (sense acostar-nos-hi gaire, també s’ha de dir).

Un parell d’excursions maques que ens han donat l’oportunitat de refer ponts trencats i de passada gaudir una natura que feia temps que ens esperava.

Aviam si un altre cap de setmana ben aviat hi podem tornar amb dos o idealment quatre dels nostres fills.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

1) Salt – Hondarribia

0

Bon invent, això del BlaBlaCar. Avui faig 640 quilòmetres d’una tirada gràcies  a la generositat de la Sílvia, una metgesa terrassenca que els dies feiners treballa a Bilbo i cada cap de setmana torna a casa (!). Avui som dilluns i em porta fins a Donosti, on agafo un tren que em porta a Irun.

D’Irun a Hondarribia és un passeig comparat amb els quilòmetres que m’esperen a partir de demà. Tinc llitera reservada al “Capitán Tximista”, un alberg ple de jovent mig amb ganes de gresca mig amb ganes de muntanya.

i etiquetada amb , | Deixa un comentari

05: Portbou – Llançà

0

El començament pel carrer Muntanya de Portbou és molt dret, i a més el terra polsós està atapeït de pedres i pedretes que dificulten la marxa. Les botes no s’arrapen al terra i esbufego bastant, però penso que sempre podria ser pitjor: sort que no he vingut amb la bici!

Tot pujant s’arriba a la carretera que cal agafar cap a la dreta i continuar caminant per l’asfalt fins al primer revolt cap a l’esquerra. Llavors, a mà dreta, comença el corriol, ben fresat, que porta al coll del Frare. Des del coll mateix no hi ha gaire vista però abans d’arribar-hi veus Portbou, i si tires un pèl endavant tens una perspectiva impressionant (potser depèn del dia) de Colera, Garbet, Llançà… És ben bé el final dels Pirineus i el mar és a tocar! Em va sortir una foto que m’agrada molt.

Al mateix coll hi ha una mena de cova excavada a la muntanya; en realitat és un búnquer que va fer l’Estat franquista per defensar-se del maquis i d’una possible invasió aliada en cas que els nazis perdéssin la guerra. Sí, els aliats van guanyar, però després van passar dels republicans que patien el totalitarisme feixista espanyol.

El camí planeja molt a partir del coll i va baixant lentament fins a Colera. Després, Garbet i Llançà.

El primer que es troba a Llançà (de fet, just abans de Llançà) és Cap de Ras (amb el búnquer més gran que he vist mai) i la platja de Grifeu.

A l’estació de Llançà m’he trobat un bar espanyol i torero.

Publicat dins de Dia a dia, Salses - Guardamar i etiquetada amb , | Deixa un comentari