Bloc de notes

Aquesta setmana he traspassat a Wikiloc unes quantes rutes que tenia a Endomondo. Resulta que Under Armour (que ara he sabut que és la propietària d’Endomondo) tanca aquesta aplicació i alguna altra i ho vol centralitzar tot en una nova app que la veritat és que no em diu res. Tampoc no m’atreu gens una multinacional com UA.

Tercer cop en poc temps que passo per aquestes carreteres, aquesta vegada sense la bici d’en JP i més tranquil. Com sempre, m’he anat aturant per poder fer alguna foto.

L’hivern va avançant i els bròquils, les coliflors, les bledes, les verdures que les dues jardineres de casa cuiden a l’hortet, van fent via. No entenc que no els hi sàpiga greu de menjar-s’ho després d’esmerçar-hi tant de carinyo. O potser m’equivoco i no és carinyo.

En Nus s’ha volgut afegir a les celebracions d’aquests dies i també ens ha portat un regal.

Si en Nus fos humà ens podríem preguntar si ha estat cosa de sadisme o d’irresponsabilitat però com que és un gat segur que només tenia ganes de jugar. O potser no pot evitar seguir el seu instint. La cosa és que ja ens en ha portat uns quants.

Nuvolada freda freda (segons en Molina):

Em fa pensar en “Interstellar” amb aquells núvols de pols gegantins que s’acosten amenaçadors.

Mentrestant, la collita de pebrots d’enguany ha fet un final ràpid: han acabat a taula abans d’hora per por de les gelades.

Avui m’ha sortit una altra ruta arran d’aigua. He sortit de casa amb la idea de fer una bona pedalada perquè volia arribar fins a Fontajau per travessar el Ter i anar per l’altra riba fins a la pedrera de Vilanna, però m’he anat entretenint i se m’ha fet tard. Potser hauria continuat endavant si no hagués estat per una punxada que m’ha fet perdre molt de temps davant del Pla dels Socs (en el corriol entre la fàbrica i el riu). Com que la fressa de la fàbrica m’impedia d’escoltar el xiulet de l’aire com s’escapa no he pogut trobar el forat i he anat caminant (de fet, passejant) fins que n’he estat prou lluny per poder trobar el forat i enganxar un pedaç al pneumàtic).

A aquestes alçades ja havia decidit de no anar fins a Vilanna i mirar de travessar el riu pel Pas d’en Prats, cosa que he fet amb una mica d’inconsciència per la meva part perquè tot i que pel riu baixava menys aigua que el mes passat, és veritat, no era pas tan poca com per fer una travessa tranquil·la i despreocupada.

Tot i això, he travessat com he pogut i després he anat tornant sense presses. Abans d’arribar al Pla dels Socs, però, un clau que algun malparit devia haver llençat al camí se m’ha clavat a la mateixa roda d’abans i m’ha regalat la segona punxada del dia.

He preferit acabar d’arribar a casa caminant amb la bici al costat.

No és pas la millor pel·lícula de tots els temps però ens ha donat l’oportunitat de sortir tots quatre i gaudir d’una tarda al cinema.

No sóc pas cap fan de les pelis de superherois i aquesta m’ha confirmat l’opinió que és un gènere on no solen abundar les bones pelis (tot i que estic disposat a rectificar perquè la veritat és que n’he vistes poques). Solen resultar, això sí. M’ha semblat que l’argument està poc treballat i és incoherent. Hi ha escenes espectaculars, com a totes les pelis del gènere, però hi ha molts minuts en què literalment no passa res; sembla que estiguin fent temps fins a la següent escena espaterrant. Els papers tampoc no demanen gaire registres diferents als actors i actrius i en conseqüència les actuacions passen sense pena ni glòria.

M’ha agradat que tots quatre sortíssim de casa i anéssim a fer alguna cosa junts. Hi ha hagut bon humor, ganes de passar-s’ho bé i bones cares.

Ahir vam començar una altra saga, la dels anells. Hi ha pel·lícules ben fetes que pots mirar al cap de 20 anys d’haver-se estrenat i encara sembla que les hagin acabat de fer; aquestes del “Senyor dels Anells” en són tres.

Les mirem en versió original encara que l’anglès dels personatges és una mica recargolat; afectat, potser. En Tolkien els feia parlar així de manera que fessin més l’efecte medievo-mítico-sagrat que, efectivament, resulta. Els llibres em van agradar molt i les pel·lícules són de les poques que no tan sols no m’han decebut respecte el llibre sinó que l’acompanyen molt bé. Les criatures que s’hi veuen són tal i com me les havia imaginat en llegir els llibres, i això ho trobo molt sorprenent; la sensació d’estar veient i escoltant els personatges que has llegit és sensacional.

Aquesta setmana han arribat els portàtils que el generós Departament d’Educació regala a cada docent i a cada alumne a partir de 3eso (a primer cicle hauran d’esperar).

S’acosta un altre confinament? Les dades diuen que cada cop estem pitjor.

Fa unes setmanes que he agafat el costum de llegir cada vespre (o nit, quan em fico al llit si no estic gaire cansat) algun relat d’en Julio Cortázar que trobo en una antologia. A més d’enganxar-me per l’originalitat de les històries, cadascuna té un punt de surrealisme o de màgia que m’ajuda a agafar la son tot rumiant-hi. Fins ara cap no m’ha deixat indiferent.

M’agradaria continuar a aquest ritme, no sé si serà possible.

Ja fa uns dies que he acabat Quality Land i no em puc estar de dir que és un dels llibres més divertits que han passat per les lleixes de casa i una de les millors sàtires que recordo haver llegit.

Com cada vegada que s’acosten eleccions em ve al cap el dilemma de participar-hi o no. De debò que serveix per alguna cosa? Cal participar si està organitzat per un sistema que no vull? Aquests partits a què juguen?

Aquest cop sembla que hi ha més de gent que s’ho rumia. En canvi, l’Andreu Barnils ho té clar.

Aquest matí he fet la mateixa ruta dues vegades! La primera perquè volia millorar una sortida de la setmana passada (anar de pont a pont -de Fontajau a Bonmatí- tan arran d’aigua com fos possible) i acostar-me encara més al riu, i la segona perquè quan he arribat a casa en P m’ha dit que li faria gràcia sortir a fer un volt en bici; com que no estava cansat i tenia ganes d’ensenyar-li camins que no coneix, hem repetit gairebé tot l’itinerari.

Ves per on que és tot just ara que es reconeix la feinada que la Marta va fer a la regidoria d’Entorn Natural. Llàstima que els premis se’ls enduguin uns altres.

Hem sortit tots dos més que res per fer un passeig i estirar les cames. Al final ens ha sortit un recorregut prou bonic des de Fontajau a Vilanna per totes dues ribes i tan arran d’aigua com hem pogut.

Un cop a casa, mirant el mapa, veig que ens hem saltat alguns corriols. No passa res, hi tornarem!

Avui he sortit per estirar les cames però també per fer algunes fotos que em faltaven per completar la ruta del 19 de setembre.

N’hi ha que es guanyen la vida despullant alzines sureres (no sé si se’n podria dir veggie striptease).

L’alzina i això, els únics peus de porcs que m’agraden. I només m’agrada veure’n les marques, res més.