Bloc de notes

Arxiu de la categoria: aigua

Salt – Vilanna – Salt (platges riba dreta)

0
Publicat el 15 de maig de 2021

Ara sí que ja dono per enllestida aquesta ruta. Ja hi he passat prou vegades i puc dir que la tinc ben apamada. Aviam si quan arribi l’estiu i el bon temps venim a alguna de les platgetes que hi he trobat.

A la tarda, per cert, anem a la del Pas d’en Prats. Altra gent també ha tingut la mateixa idea aquesta nit passada i per desgràcia no són tan cívics com voldríem: la bossa de la foto són les restes de la farra que hi devien celebrar.

Ja hem agafat el costum de venir al riu amb una bossa per recollir la merda que hi deixen alguns imbècils.

i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Camps de colors llampants

0
Publicat el 8 d'abril de 2021

Cada primavera es veu més de colza pels camps; no recordo pas haver-ne vist tanta temps enrere (vull dir anys). Aquesta tarda m’he fixat en el color groc que s’escampa pel camp de la Creu, al darrere d’Espai Gironès. El groc és un dels colors que distingeixo bé i no sé si és per aquesta raó o alguna altra que no puc evitar de quedar-me extasiat tot contemplant la grogor que inunda els camps en aquesta època de l’any.

Aquesta tarda, quan hem sortit a passejar amb la MJ, hem pogut copsar el contrast entre el verd dels farratges i el groc de la colza. Quan el verd és ben verd, quan l’herba no està barrejada amb flors o mates o arbustos d’altres colors o altres tonalitats, el puc veure ben clarament. Avui, amb una separació tan diàfana, tots dos colors separats pel rec, un a cada costat, ha sigut com veure el paisatge tallat com si fos un pastís gegant partit en dues meitats per un flequer imponent.

No hi ha pas gaires pastissos de menta i vainilla. Podria ser de raïms i crema. O una mousse de te matxa i llimona?

Les defenses del marquès

0

Avui les he vistes! N’havia sentit a parlar i també n’havia llegit alguna cosa però no ha estat fins avui que he anat a veure-les.

Segons la descripció de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l’obra…

…demostra l’intent del Marquès de Camps de protegir les seves terres de les vingudes del riu. Carles de Camps i d’Olzinelles, segon marquès de Camps, era enginyer forestal i coneixia les tècniques hidràuliques de prevenció i defensa en front de les avingudes del riu. L’objectiu de la construcció d’aquesta obra era la defensa dels seus camps de conreu i les seves plantacions forestals.

Es tracta d’una obra hidràulica del segle XX formada per un conjunt de gabions de malla metàl·lica de doble torsió omplertes amb rierencs. Es troba al marge dret del riu Ter, a l’inici de les Deveses del Marquès i al límit de la terrassa fluvial.

Salt – Mas Llunès – Anglès – Salt again

0
Publicat el 7 de març de 2021

Torno a fer aquesta ruta perquè m’agrada i a més aprofitaré per fer algunes fotos per afegir a les que ja tinc penjades.

I sí, altre cop torno a pensar que algun dia em posaré a estudiar o investigar de debò per deixar per escrit alguna mena de llistat més o menys exhaustiu del que homes i dones hem fet per aprofitar els cabals d’aigua que ens hem trobat, sobretot al Pla de Salt.

i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Arran d’aigua (2)

0

Aquest matí he fet la mateixa ruta dues vegades! La primera perquè volia millorar una sortida de la setmana passada (anar de pont a pont -de Fontajau a Bonmatí- tan arran d’aigua com fos possible) i acostar-me encara més al riu, i la segona perquè quan he arribat a casa en P m’ha dit que li faria gràcia sortir a fer un volt en bici; com que no estava cansat i tenia ganes d’ensenyar-li camins que no coneix, hem repetit gairebé tot l’itinerari.

Salt – St Pere Sestronques – Salt

0

Avui he sortit a repetir la pedalada del 8 de febrer. No pas exactament pel mateix itinerari però molt semblant. He tornat amb temps d’acompanyar les dones de casa a fer una passejada vora el riu.

L’ermita de St Pere Sestronques em té una mica intrigat perquè no n’havia sentit a parlar mai (!) fins que com aquell que diu vaig ensopegar-hi fa pocs mesos. Es veu que té un origen preromànic tot i que l’edifici actual és del segle X o XI i va ser restaurat a la dècada de 1990. En cercaré més detalls.

Salt – Osor – St Julià del Llor – Salt

0

Una bona escapada amb en P. Hem sortit de Salt per la via verda fins a Anglès i d’aquí cap a Osor per carretera. Després hem baixat fins que hem estat altre cop a Anglès i l’he portat a St Julià del Llor a veure el pont perquè he pensat que després de tants anys ja no se’n recordaria.

Efectivament, no se’n recordava i li ha agradat, però encara li ha agradat més el que hem fet a continuació: travessar el Ter per la resclosa d’en Joga després d’anar riu avall cap a Constantins.

PD 28/06/2021: al juny he repetit aquesta sortida. Passava més aigua per la resclosa d’en Joga però menys per la resclosa del Comte (com s’entén?).

Banyada al riu

0

Altre cop ens hem banyat al riu tot i que la intenció no era ben bé aquesta sinó tan sols una ruta tranquil·la per passejar i potser descobrir nous racons a la riba.

Primer ens hem remullat quan hem travessat el Ter a la resclosa d’en Joga. Encara hi passa força aigua i hem pogut travessar perquè el Glòria va fer acumular moltes pedres i sorra al costat per on ve l’aigua, que fan com d’escaló que permet caminar tot al llarg de la part alta (no sé si se’n pot ir la coronació) tot agafant la bicicleta sense perill de relliscar.

Després, banyada com cal a la illa de la Pilastra. L’illa està bastant canviada de com la coneixíem i una mica masegada per les rodes dels camions i excavadores que l’ACA hi ha fet anar per «fer endreça». No estic segur que aquesta «endreça» calgui però sigui com sigui ha quedat una altra illa, també bonica i també viscuda: hem vist molts ocells i molts peixos que refan la seva vida després del trasbals d’aquest començament d’any.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Salt – Osor – Susqueda – Constantins – Salt revisited

0

He tornat altre cop a aquesta ruta però amb alguna variant per fer-la més divertida; ho he aprofitat per actualitzar la ressenya en el wikiloc. Al final no ha sortit pas tan diferent però una mica passada per aigua sí. Cap problema; diu que cada dia hauríem de provar de fer alguna cosa que ens faci por, no? Travessar el Ter a la Pilastra no em feia pas por, allò que se’n diu por, però sí que abans d’arribar-hi sentia una mica d’inquietud per si el riu baixava molt ple. Tot i això, estava disposat a passar de riba a riba a menys que hi hagués un corrent fort. Quan hi he arribat i he vist el riu, però, el cabal s’escolava més aviat tranquil i poc carregat i només m’he mullat fins a les cuixes. 😅

Tornem al riu

0
Publicat el 6 de maig de 2020

Aquest matí hem sortit a passejar cap al riu i ens hem trobat que l’aigua ha anat modelant tot un altre paisatge a resultes del Glòria. El Ter conserva tot el seu encant però no és pas el mateix riu.

Ens ha sorprès agradablement veure-hi tants ocells; es nota que la primavera va fent la seva feina malgrat vents i tempestes. Això sí: el Glòria va arrossegar tot d’andròmines i galindaines i trastos poc desitjables que s’haurien d’anar a retirar. Nosaltres n’hem arreplegat uns quants i els hem deixat al costat del camí perquè se’ls endugui la brigada municipal quan faci la ronda.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , , , | Deixa un comentari

Bona notícia

0
Publicat el 16 d'abril de 2020

Aquests temps foscos de confinament, recentralització i mals averanys econòmics i per a la llibertat també tenen llumenetes, com recull aquesta notícia tan bona per a la biodiversitat, pel Ter i per Salt, fruit (entre altres) dels treballs iniciats a la passada legislatura per la nostra súper-regidora d’Entorn Natural (gràcies, Marta!).

Aigua corrent

0
Publicat el 3 d'abril de 2020

Sabem que fa dos anys hi havia unes 500 famílies ocupes a Salt, és a dir, famílies que vivien on vivien sense cap contracte legal. El nombre no deu ser pas gaire diferent del que hi ha ara perquè la situació econòmica no ha canviat pas gaire i les polítiques socials tampoc.

Amb la crisi del coronavirus, a aquestes famílies se’ls afegeix un altre problema perquè des que hi ha confinament és més difícil sortir al carrer a buscar aigua. Sí, aigua. Si no tens contracte de lloguer o propietat tampoc no pots tenir contracte d’abastiment d’aigua potable, de manera que o bé punxes l’aigua d’algú altre o bé vas a la font pública més propera i n’agafes. Segons diuen les autoritats sanitàries, mantenir bones condicions de salubritat i higiene és important per superar aquesta crisi; com es pot fer això sense aigua?

Hi ha ajuntaments que estan instal·lant “comptadors solidaris” per pal·liar aquesta situació però a Salt encara no es fa res, que jo sàpiga. Sí que sé que el regidor encarregat de policia municipal ha assegurat que no es multarà ningú per sortir de casa a la font, però només això i encara de paraula, res per escrit.

Per altra banda, l’estat d’alarma actual només permet sortir de casa per anar a comprar aliments, però què passa amb la gent que té un hortet precisament per treure’n una mica de menjar? No parlem pas simplement d’hortet com entreteniment, sinó font d’abastiment per a famílies que no tenen assegurat cobrar res a final de mes. Molts van plantar precisament per tenir menjar i ara no es permet anar-lo a cuidar i recollir; el menjar es farà malbé mentre la família passa gana? Deixen anar al súper però no pas a l’hort? No té pas gaire sentit.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Nova illa

0
Publicat el 1 de març de 2020

D’acord, no és ben bé nova, però avui hem sortit a fer un passeig per l’illa de la Pilastra i ens ha costat de reconèixer-la. El riu és viu, ja ho sabem, i al llarg de la seva vida el Ter les ha vistes i pintades de tots colors, ha canviat molt i també ha fet canviar el seu entorn, tant el paisatge natural com l’humà. L’evolució i progrés de Salt, per exemple, com molts altres pobles de la riba, han anat lligats a l’aigua del riu.

Ja fa anys que el riu no crea illes noves, ni nous aiguamolls o meandres (si no se n’anés l’aigua que se’n va a Barcelona potser se’n tornarien a formar) però sigui com sigui avui hem anat a conèixer un espai nou, doncs, que té el nom de l’illa que ocupava el mateix espai però que no és ben bé la mateixa cosa. Al costat del bosc d’àlbers, freixes i verns que hi coneixíem i que a molts indrets tocava el riu hem trobat una platja farcida de rierencs, branques i troncs. I residus, també s’ha de dir.

Com que estan fent obres a la sèquia i han tallat l’aigua del bracet de riu que l’alimenta, aquestes setmanes és relativament fàcil saltar a l’illa i admirar un paisatge nou. A més dels canvis diem-ne naturals encara hi ha moltes restes de l’enginy que els humans hem fet servir per intentar superar, o al menys conviure, amb el riu. Aquest canaló gegant és un dels que aguantaven el passallís situat fins al mes passat al costat de la granja de l’entrada de Bescanó. N’hem vist quatre més llera amunt o llera avall.

És curiós de veure que mentre en alguns llocs l’aigua s’ha endut tot el que ha trobat, en altres llocs de la riba ha afegit material al que ja hi havia i el perfil de la ribera s’ha enlairat.

I és que la quantitat d’aigua que va baixar és difícil de concebre. A l’última foto que penjo es pot comparar el nivell actual de l’aigua amb el de fa un mes: s’hi veuen algunes de les fulles i branquetes que encara queden penjades als arbres i van ser arrossegades per l’aigua .

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari