Arxiu de la categoria: Dia a dia

Va de clíniques i hospitals (i pediatres)

M’expliquen que la pediatria pública de Salt està revoltada perquè els professionals que hi treballen se senten abandonats pel govern. Es veu que al CAP hi treballen només 6 pediatres tot i que hi ha 8 places (hi ha 2 baixes de fa temps que no es cobreixen) i d’aquí a poc una tercera professional haurà d’anar-se’n i tampoc no es veu que hagi de substituir-la ningú, de manera que cada vegada s’exigeix més feina als metges i metgesses que queden. Això va en detriment del temps dedicat a la formació d’aquests professionals (important en un camp que avança molt de pressa) i que tinc entès que hauria de ser d’un terç de la seva jornada. L’increment de feina tampoc no es compensa econòmicament amb retribucions proporcionals a aquest increment de la jornada laboral. A més a més, les vacances no es cobreixen per sistema. La població atesa veu que el temps dedicat a l’atenció disminueix i la qualitat assistencial va de baixa.

En parlem a IPS tot comentant les notícies que ens arriben respecte la nova ubicació del Trueta, que el govern ha de fer pública d’aquí a poques setmanes. En resum: els professionals que hi treballen i la comunitat mèdica i assistencial demanen un espai a Salt a prop de l’hospital Santa Caterina per construir un campus de salut com cal, però les elits gironines i el lobby farmacèutic (i el sindicat CCOO!) fans mans i mànigues perquè es quedi a prop d’on és ara, dins el municipi de Girona en el sector de Domeny.

Paral·lelament a això, llegeixo que la Clínica Girona preveu multiplicar per tres els equipaments en el nou espai que s’estan preparant als afores de Girona. Aquesta gran inversió només es pot entendre si saben de bona font que bona part dels recursos públics que es dediquen a Sanitat aniran cap a mans privades. També podria ser “tan sols” una aposta molt forta, però malauradament tot indica que el desmantellament de la sanitat pública avança i el proper pas podria ser traslladar el Trueta a una localització que ni professionals ni universitat ni pacients volen.

Tornem-hi

La inhabilitació del president Torra per part de la Junta Electoral ens ha donat encara una altra oportunitat de sortir al carrer i protestar.

El pacte d’Esquerra amb el PSOE, que sembla cantat, pot frustrar o desanimar el personal, però encara vaig veient gent amb cara de decisió, valentia i ganes de continuar.

Continuem.

Salt – Osor – Susqueda – Constantins – Salt

Em sembla que no havia passat mai tanta fred com avui, al menys anant en bici. Fa temps vaig patir un accident i em va quedar un dit de la mà més rebregat que els altres; avui em feia tant de mal que he hagut de parar una estona a la República d’Anglès per escalfar-me amb l’excusa que m’adormia i necessitava un cafè amb llet.

Tot i això, després la pedalada ha anat prou fluida i he acabat fent més de quilòmetres que els que havia pensat que faria quan sortia de casa. La pujada al coll de Nafré, Maifré o Manfré (encara no sé com és) ha estat prou ràpida i la veloç baixada fins a Susqueda i després el Pasteral m’han fet pujar els nivells d’adrenalina. Baixada veloç però també arriscada perquè la carretera estava molla (per la humitat) i plena de fulles traïdores.

Després m’he entretingut a St Julià del Llor amb l’esparver o aligot que últimament m’acompanya i vola al meu costat uns centenars de metres cada cop que passo pel seu territori. No sé si és la seva manera de saludar un visitant discret o si m’està avisant que no m’acosti a algun lloc determinat. M’agradaria saber de quina mena de rapinyaire es tracta. Voldria fer-li alguna foto per ensenyar-la a algú que hi entengui però les fotos amb la bici en marxa no em surten bé, i les úniques que he fet en què es veu l’individu en qüestió són de lluny i mal enfocades.

Una altra incògnita que em formigueja pel cervell és el nom d’un indret que, en realitat, potser no té nom. És com una balconada en el punt més alt de la pista que hi ha en el camí de Constantins, en el trencant que porta a can Cua, i des del qual es poden contemplar les aigües tranquil.les del Ter abans de passar per Bescanó.

PD: L’estiu 2020 hi he tornat i he marcat el recorregut. És aquest:

Jedis d’estar per casa

Ahir vam anar a veure l’última peli de la sèrie de Star Wars, que acaben d’estrenar. No m’ha semblat pas tan dolenta com m’havien dit i havia llegit. És veritat que es volen tancar molts de temes i potser es vol córrer molt, però penso que el dinamisme i la rapidesa amb què se succeeixen els esdeveniments donen resultat i en fan una bona pel·lícula d’acció. És veritat que no pas tot lliga completament, però si acceptem que no teníem pas la intenció de contemplar una obra mestra sinó simplement passar una bona estona, el resultat és més que correcte. Al cap i a la fi, de Willy Wilders o Stanley Kubricks no en surten pas cada dos per tres.

Salt – Les Serres – Pla de St Joan – St Gregori Vell – Salt

Segona ruta per penjar a wikiloc (*), aquesta vegada un pèl més llarga que la primera. He pujat a les Serres i anat a parar (de baixada) a prop de St Martí de Llémena. Aquí he començat la tornada cap al Pla de St Joan, Llorà i St Gregori, però tinc moltes ganes de seguir carretera amunt (cap a St Esteve de Llémena) per veure fins on es pot arribar. És una carretera que desconec. Serà un altre dia.

Per altra banda, hi ha alguna cosa en aquesta ruta que no lliga, que queda fora de lloc i canta, per dir-ho d’alguna manera. Tot és bucòlic, salvatge o natural, però hi ha un seguit de parcel·les arrecerades entorn un tram de la Llémena no gaire lluny del cementiri de St Gregori Vell que trenquen l’harmonia que veig a la resta. Afegeixo a la llista de tasques pendents esbrinar com s’ha generat aquest veïnat.

 

(*) esborrada, sobretot perquè el Ter ja no es pot travessar a Bescanó perquè la passera del costat de la granja de can Batllori ja no existeix (se la va emportar el temporal Glòria el gener de 2020)

Salt – Anglès – St Julià del Llor – Salt

Avui estic content perquè m’he estrenat a Wikiloc, que fa temps que faig servir però només per seguir rutes, mai per penjar-ne. Avui he penjat la primera en bici. Quan tingui temps miraré de penjar una mica més d’informació sobre aquesta ruta, i alguna foto.

PD 09.07.2020: he acabat esborrant i substituïnt aquesta ruta de Wikiloc perquè n’he penjada una altra que segueix un itinerari molt semblant però més ben descrit; aquest:

Ride with daddy

Aquests dies que els nens han estat per casa hem sortit a fer una de les passejades preferides dels diumenges de quan eren petits, fins a Bonmatí a prop del riu.

Quina ràbia que els itineraris cada vegada surtin pitjor en els mapes de google. O m’hi surten només a mi? Ni tan sols quan segueixo “la normativa vigent”! He d’espavilar-me a trobar una alternativa.

Per acabar el dia, aquesta tarda hem fet una visita a Via Lúdica per no perdre el costum de jugar a les llargues tardes d’hivern (quan no hi ha guitarres o guitarristes disponibles).

Salt-St. Julià del Llor-Mas Llunès-Aiguaviva-Salt

Ahir al matí vaig fer una bona escapada amb la bici. Cal fer espai per al menjar d’aquests dies!!!

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m50!1m12!1m3!1d94940.25925996687!2d2.639897201762164!3d41.959845865441174!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m35!3e1!4m5!1s0x12bae74e24130d35%3A0xee7ebf324c898bfc!2sPla%C3%A7a%20Sant%20Cugat%2C%2017190%20Salt%2C%20Girona!3m2!1d41.971949599999995!2d2.788116!4m5!1s0x12bad97d0d90408d%3A0x27e4ffff9af4503c!2sSant%20Juli%C3%A0%20del%20Llor%20Bonmat%C3%AD!3m2!1d41.9703892!2d2.6641081!4m5!1s0x12bad9ea5181ce0f%3A0x5974f7fc180b506c!2zQW5nbMOocw!3m2!1d41.956049799999995!2d2.6354211999999997!4m3!3m2!1d41.9385992!2d2.734404!4m5!1s0x12bae0a1fc2bf8c3%3A0x495e333772b81574!2sEl%20Mas%20Aliu!3m2!1d41.9461392!2d2.7835829!4m5!1s0x12bae74e24130d35%3A0xee7ebf324c898bfc!2sPla%C3%A7a%20Sant%20Cugat%2C%2017190%20Salt%2C%20Girona!3m2!1d41.971949599999995!2d2.788116!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1577297100110!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

I ara veig que aquesta vegada sí que Google Maps em deixa inserir el recorregut com cal. Deu ser que el Big Brother considera que no he fet res de mal fet amb la bici. Si cometés alguna il·legalitat ja no m’ho deixaria penjar.

Constància

Encara hi ha molta gent a la presó i a l’exili i com que els volem a casa avui, 24 de desembre, nit de Nadal, hem tornat a sortir al carrer com cada dimarts des del novembre de 2017.

Només amb constància serem lliures. També calen altres coses, d’acord, però cap d’elles no servirà de res sense la nostra constància.

Ventades arbricides

Avui tenia ganes de pedalar i quan he deixat el cotxe de lloguer he volgut tornar de l’aeroport a casa per Riudellots i Fornells. La sorpresa ha estat quan poc després del veïnat de Mas Serra he passat per sota la via del tren i m’he trobat el pas barrat:

Resulta que la forta ventada d’aquests dies que hem estat al Pirineu ha fet caure més d’un arbre, i no pas només al Pirineu. Però això no ha estat pas tot. He hagut de carregar la bici a pes per pujar dalt la via i poder continuar, però un cop a dalt m’he trobat que això de “més d’un arbre” anava de debò. Tot el tram que va des d’aproximadament Mas Goy fins a l’ermita de Sta Maria del Castell (però per l’altra costat de via, és a dir, entre la via del tren i l’Onyar), uns 500 metres, era impossible de seguir degut a la gran quantitat d’arbres caiguts. He fet alguna foto des de dalt la via:

Tants arbres en el mateix costat de via és estrany, i suposo que l’explicació és que els operaris de Renfe han arrossegat al camí tots els arbres que el vent havia fet caure damunt la via del tren. El resultat ha estat mig quilòmetre de camí barrat, que m’imagino que ben aviat algú obrirà al pas.

Més concretament, tot això ha estat al llarg d’un tram de via al voltant d’aquest senyal, que suposo que indica el quilometratge del ferrocarril.

Be snow

Aquest cap de setmana hem tornat a la neu. Potser ha estat la millor sortida a la natura que hem fet tots quatre; hem de tornar-hi!


Tant de bo l’engrescada serveixi per fer sortides a muntanya més sovint. El fet que mai no sortim tots quatre a fer caminades, travesses o tan sols sortides a passejar per muntanya és una espina que tinc clavada.

Consum estratègic

Una altra arbitrarietat de la colla de jutges autoanoments “Justícia espanyola” ha volgut matar la campanya Consum Estratègic de l’ANC al cap de sis mesos de néixer. Ja veurem com acaba perquè ara es presentaran recursos i tota la pesca, però aquesta sentència està dient que la campanya els fa mal.

Ens indiquen el camí a seguir: aquest, el d’atacar-los en tant que consumidors que som. Decidim amb coherència on gastem els nostres diners i ja tindrem mitja guerra guanyada.