Bloc de notes

Arxiu de la categoria: viatges i escapades

Raquetes

0

Avui és el dia que hem estat esperant i preparant: amb roba d’hivern nova de trinca, hem llogat un cotxe, hem llogat raquetes i ens hem escapat cap a Ulldeter. No hi hem trobat tanta neu com l’última vegada però més de la que ens pensàvem tenint en compte que les temperatures són altes i fa molts de dies que no neva.

Equipament per a la neu

0

Hem hagut de sortir a comprar una mica de roba d’hivern. Més que res, per estar a punt quan anem a la neu perquè tenim pensat de fer-ho aquesta setmana a Ulldeter.

Ah, i el meu regal de Reis: càpsules per omplir d’aire les càmeres de la bici en cas de rebentada. Tot i això, el mal funcionament del mòbil d’aquests dies m’està fent pensar que em caldrà un altre regal perquè aviat l’hauré de canviar. Potser la carta als reis serà massa llarga…

Neu

0

Escapada a Camprodon i Ulldeter per tocar neu. Hem caminat fins a dalt, al refugi, i hem recordat la nit que hi vam passar tots quatre, ara deu fer cap a dos anys.

Igual que llavors, hem trobat una natura pletòrica i exultant. Què ho deu fer que la neu sigui tan guaridora? Més encara en dies assolellats. Quan baixavem teníem els esperits més alegres i plens que a la pujada.

En canvi, els esperits d’aquests quatre ratolins que hem trobat congelats a la neu ja deuen ser al walhalla dels rosegadors.

Per cert, hi ha molta aigua corrent per sota la neu. Passarà per Salt si no cau a les trampes que li han parat a Sau, Susqueda o el Pasteral.

I al vespre, una bona passejada per Camprodon.

Platja i cotxe

0
Publicat el 29 d'agost de 2021

Al matí encara hem tingut temps per dir adéu a la platja de Zarautz i ens hi hem estat fins al migdia. Elles han baixat a la platja pel caminet que hi va des del càmping i jo he agafat el cotxe per deixar-lo aparcat tan a prop com he pogut i així no haver de tornar a pujar dalt del turó un cop banyats i assolellats.

A migdia hem tornat al cotxe i cap a Salt d’una tirada. Ahir ja ens vam acomiadar de la Koro i per tant avui no hem pas passat per Donosti. Tampoc no hem fet cap altra parada llarga; a l’anada haviem parat a Logronyo però el camí tampoc no és tan llarg i al cap d’unes set hores de sortir de Zarautz ja hem entrat a la plaça de la Vila, tot i que una mica groguis de tant de seure en un espai tancat com és el cotxe. Demà acabarem de despertar-nos.

Glamping a Zarautz

0
Publicat el 26 d'agost de 2021

Ja som al càmping de Zarautz! Bilbao ens ha agradat molt i pel camí cap aquí hem parat a Plentzia, Bakio, Bermeo i Gernika. Formidable! Aquesta part de la costa és impressionant:

En el càmping ens hem trobat el que havíem demanat: un bungalow de lona per comptes de fusta (en diuen fer glamping) amb una vista sensacional sobre la platja de Zarautz.

Bilbao i pobles Nervión avall

0
Publicat el 23 d'agost de 2021

S’hi està molt bé en aquest hotel, l’hem ben encertat! Les nenes tenen una habitació per a elles i així la MJ i jo podem estar tranquils a la nostra pròpia habitació. A més, es troba a prop del centre i podem anar caminant a tot arreu. Avui ens hem llevat tard però hem fet una bona passejada per acabar d’aprofitar el matí.

Em sembla que és demà que la MJ ha trobat hora per entrar al Guggenheim. Mentrestant, avui havent dinat hem agafat el tren per arribar fins al mar; ens ha agradat passejar per Portugalete. Per cert, que hi hem vist una pont molt interessant:

Diu que és el pont penjant amb transbordador més antic del món (del 1893) i la Unesco el va declarar Patrimoni de la Humanitat perquè es veu que és una de les obres de ferro més destacades de la Revolució Industrial, al menys en aquesta zona.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Nit d’estels

0
Publicat el 13 d'agost de 2021

En realitat, la nit d’estels va ser ahir, que per força (!) en vam veure molts, tot i que ha estat avui que havent sopat hem decidit de passar una estona sotjant el cel per mirar de trobar estels fugaços al cel de Betlan. Nit tranquil·la, aquesta darrera. Fresqueta al carrer i incertesa a l’habitació. Pau en procés.

Però la nit ha arribat després del matí i de la tarda. Al matí hem anat a explorar els naixements de la Garona i de la Noguera Pallaresa. Els rius no volen saber res de fronteres; nascuts a Occitània, un també hi mor després de travessar la línia entre el Regne d’Espanya i la República Francesa i fer cap a l’Atlàntic; l’altre entra a Catalunya per ajudar a omplir el Segre i l’Ebre i morir al Mediterrani. L’aigua de la Garona cap a ponent i la de la Noguera cap a llevant.

Uelhs deth Joeu i Aigualluts

0
Publicat el 12 d'agost de 2021

Hem sortit a estirar les cames però a poc a poc ens hem anat animant i el que havia de ser una passejada d’un parell d’horetes ha acabat sent una travessa fins al Forau d’Aiguallut (en català és en plural: Forat d’Aigualluts). La manca de planificació, el fet d’encantar-nos sovint, improvisar sobre la marxa i anar decidint cada poc temps si continuar o fer mitja volta, tot plegat, tot això ha fet que ens hi estéssim moltes hores i hem acabat esgotats, però ha valgut la pena!

La primera part és la passejada que de bon principi havíem decidit de fer per anar de l’aparcament als Uelhs deth Joeu i tot seguit al Refugi dera Artiga de Lin, però aquí hem dit el primer «per què no?» i hem començat a pujar pel barranc dera Ribèra i tot seguit hem acabat d’arribar al coll (Còth deth Hòro). Hem vist l’estany i hem dit «va, acabem d’arribar-hi». La cosa ja s’estava allargant però la glacera era tan maca que hem pensat que valia la pena acostar-s’hi. Després hem vist vaques als prats de baix i hem pensat que si elles en gaudien per què nosaltres no? Després… etc. Total, que hem acabat arribant al forat famós on desapareixen les aigües que baixen de l’Aneto, passen per sota terra i apareixen uns quilòmetres més avall a l’altre costat de la muntanya: els Ulls del Diable o Uelhs deth Joeu.

La tornada s’ha fet llarga, és veritat, però estàvem animats pel paisatge que vèiem i l’aventura d’arribar-hi. En realitat, l’aventura ha vingut després quan hem descobert que no podíem treure el cotxe de l’aparcament perquè (incomprensiblement!) tenen tancada una part de l’aparcament des de les 6 de la tarda fins l’endemà a les 9. Per què només una part (i justament la nostra)? Resulta que les visites als Uelhs són tantes que l’aparcament es veu desbordat cada dia. La direcció del parc va demanar a l’ajuntament més de terreny i l’ajuntament, després de negar-s’hi durant molt de tems, va cedir finalment i va permetre de fer servir una mica d’espai en un terreny seu a canvi que no estigués sempre obert sinó només durant el dia (per què? només ells ho deuen saber, si és que de debò hi ha alguna raó).

Al llarg de la nit hem vist força gent que pujava i baixava perquè l’aparcament es troba a certa distància del refugi, i hi havia excursionistes que hi anaven o en venien. A més, altra gent dormia a l’aparcament perquè és el lloc més elevat on es pot deixar un vehicle i l’endemà volien sortir ben d’hora per fer algun cim. Ara, gent que no podia sortir de l’aparcament, només nosaltres!

Pobles abandonats

0
Publicat el 11 d'agost de 2021

A l’oficina de turisme ens van recomanar de visitar algun dels dos pobles abandonats de la Vall i avui hem anat a St Joan de Toran. En diu la Viquipèdia:

…poc abans de l’arribada de les tropes franquistes a la Vall d’Aran (1938), la immensa majoria de la població va fugir de cop i volta a França (a menys d’un quilòmetre), bàsicament per por de represàlies. Aquest fet va provocar que el poble es quedés pràcticament abandonat fins que més recentment, als anys 80, les cases es van convertir en segones residències.

La visita al poble ha estat el començament d’una bona excursió per veure una cascada espectacular, el Saut deth Pish:

I la resta de la caminada -i tots aquests dies, en realitat- ha oxigenat tant els nostres pulmons com la relació entre tots dos, que darrerament passava per un mal moment. Que duri!

Home swap again?

0
Publicat el 17 de maig de 2021

Hem rebut una proposta per fer un altre intercanvi de casa, aquest cop també amb una família anglesa, però les circumstàncies actuals per la Covid-19 no permeten de fer-se gaires il·lusions.

Ara mateix les condicions del govern britànic ens ho posen pelut perquè ens trobem en un indret, l’Estat espanyol, que ells classifiquen de no gaire segur (“amber list”) i ens obligaríen a fer quarantena i unes quantes proves.

Aviam si la situació millora a les properes setmanes però l’aparició de la “variant índia” a Anglaterra fa pensar que si hi ha algun canvi potser serà a pitjor.

Cap al Montseny

0

Avui comencem tres dies que tots dos ens hem regalat al Montseny. Ella ja hi ha estat i em fa ilusió que m’ensenyi una mica aquests paratges que desconec gairebé completament.

Una primera parada és al costat de tres arbres impressionants que hi ha a can Casades, el centre d’informació de Santa Fe: tres sequoies gegants esplèndides que fan patxoca de debò. A més, les sequoies es troben acompanyades de faigs, freixes i til·lers del país, i a més a més hi hem vist uns quants cedres i un gran avet.

Després hem fet una petita volta al pantà de Santa Fe. M’ha sorprès veure tantes branques i tan poques fulles però esclar: és que som a l’hivern!

Al vespre, sorpresa: estavem baixant cap a St Celoni quan se’ns ha creuat una furgoneta que pujava en sentit contrari: en Pau!

Camins i corriols …nous?

0

He tornat a fer aquesta ruta sobretot per penjar-la una mica més bé al wikiloc i la veritat és que ja no recordava gaire aquests corriols i pistes de baixada: són fantàstics! M’ho he passat molt bé, sobretot per la pista fins a St Mateu de Montnegre i després encara més per les pistes i corriols que porten a Llambilles. Això de tenir tan mala memòria em fa gaudir cada recorregut el doble, perquè els disfruto quan els descobreixo i quan hi torno!

Per altra banda, ja hem descartat definitivament l’escapada a la Cerdanya que havíem sospesat de fer aquests dies de Fires; amb les noves mesures anti-covid que ha aprovat el govern espanyol hauria estat buscar-se masses complicacions.

Va d’iniciatives estroncades

0

Potser aquestes Fires haurem de renunciar a la Cerdanya. Teníem previst d’anar-hi dijous, divendres i dissabte d’aquesta setmana entrant (29, 30 i 31 d’octubre), però les restriccions horàries de mobilitat ens fan replantejar-ho perquè en P i l’A difícilment podran arribar abans de les 10 del vespre. Hem canviat les dates i ara preveiem d’anar-hi divendres 30, dissabte 31 i diumenge 1. Aviam.

Mentrestant, aquest vespre hem tornat a sortir uns companys per empaperar una mica les cartelleres municipals i alguna vitrina abandonada. És l’aniversari de la declaració d’independència i cal mantenir viva la memòria encara que els ànims estiguin baixos. O precisament perquè els ànims estan baixos.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , , , | Deixa un comentari

Guiris a Tolosa

0
Publicat el 7 d'agost de 2020

La primera activitat d’avui és un tour amb el bus turístic que ens permet de fer un primer cop d’ull i tenir una idea general de la ciutat; a més, a l’ombra i sense cansar-se. Ha estat una bona idea.

Ahir vam veure a internet que aquests dies hi ha una una exposició sobre alimentació que podria estar bé tant per a l’E com per als grans, i hi anem. En sortim assedegats i amb una mica de desesperació per trobar una cafeteria o terrassa fins que en trobem una per repostar, tot i que l’A i la P s’estimen més un Starbucks que hi ha a prop.

Amb el dipòsit ple, tornem a la càrrega per conèixer més bé la ciutat i ens passegem pels carrerons del centre fins que… trobem un altre Starbucks! Aquest cop ens hi aturem tots perquè el sol de migdia apreta de valent i no tenim ganes de perdre temps buscant un altre lloc que ens empari de la calor. A la passejada ens adonem que Tolosa també és una ciutat global, com la nostra Salt: una botiga italiana amb un rètol anglès en una ciutat francesa que ven roba fabricada a Àsia a compradors andorrans. Buf…!

A la tarda ens acostem tot passejant a la Prairie des Filtres, un parc vora el riu l’accés al qual les autoritats han tancat. Vull creure que és per controlar més bé possibles infeccions per coronavirus. Herba a l’ombra dels arbres, serveis de bar, restaurant, canviadors i lavabos…

Per tornar agafem el metro. M’ha sorprès que una ciutat del tamany de Tolosa en tingués i la veritat és que no el recordava de les altres vegades que havia estat aquí. He llegit que va entrar en funcionament el 1993.

Al vespre, un altre passeig vora el riu. Una mica temerari, la veritat, perquè hi havia molta gent, sobretot jovent, de gresca i sense guardar cap distància entre persones.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , , , | Deixa un comentari

Xarxes que controlen el món

0
Publicat el 3 d'agost de 2020

Aquest article m’ha fet venir ganes de llegir un llibre: La civilización de la memoria de pez (Alianza Editorial, 2020), subtitulat: Pequeño tratado sobre el mercado de la atención.

L’autor es diu Bruno Patino i diu que ha “deixat de creure en les virtuts d’una societat de la informació digital més lliure i igualitària”. Es veu que ha treballat a primera línia digital amb grans empreses del ram, plataformes digitals, etc., i diu que aquesta experiència professional l’ha fet arribar a la conclusió que ens han enganyat.

Segons ho explica en Xavier Montanyà a la seva ressenya, les grans plataformes digitals –Amazon, Apple, Google, Facebook– han creat un sistema econòmic de capitalisme digital depredador que actua sobre la nostra voluntat i el nostre cervell amb l’objectiu de retenir els individus a les xarxes com més temps millor només (o sobretot) per augmentar els ingressos de publicitat. El sistema que han ideat i construït a còpia d’estratègies que generen dependència i addicció ha enganxat molta gent a les xarxes.

Llàstima que el llibre no sigui en català però tot i així el buscaré. Potser el trobaré en francès, ara que estem a punt de passar uns dies a Tolosa de Llenguadoc.