Posant la taula per dinar de pollastre al forn, menja que agrada als meus preceptors, el menor m’ha dit que avui, a l’escola d’estiu, ha llegit un conte que li ha agradat molt. Anava d’unes gotes de pipí i un escamot de cagallons que es dedicaven a segrestar vàters. Cap com aquesta, li he dit
Observar de prop la reacció d’un infant que s’atansa molt als set anys en haver elaborat una idea que li sembla conforme -i gairebé brillant- sense additius ni crosses quan comences a adonar-te que la teva capacitat de generar pensaments amb certa solidesa flaqueja, és un goig i la comprovació que, en certs períodes -massa
El món i el seu entorn, i tota la vida i la devastació que genera, caben ben bé dins una vintena de passes quadrades, en els nostres dominis més immediats on no hi fa estada l’anonimat ni la impostura; on tot -o gairebé- s’entén i és mesurable llevat de les somniades i la vanitat de
Exposam les criatures, per activa o per passiva, per obra o per omissió, a tota mena de perills, els feim servir de conillets d’experiments i, a sobre, els tractam amb una superioritat tan esborronadora com estúpida ignorant que en vivor ens donen cent mil voltes. Irresponsablement els adulteram -tant en el sentit d’intoxicar com de
Avui horabaixa s’ha clausurat a Manacor el 14è Campus Rock – escola itinerant de Pop-Rock (https://campus-rock.com/) una iniciativa oberta a joves músics, a partir de 12 anys, de tots els instruments on es treballen distints estils en sessions en grup i en les que també es treballa la creativitat. Es recomana tenir almenys dos anys
El joc de l’oca, segons uns, l’inventaren els grecs durant el setge de Troia, entre els segles XIII i XII a.c. La primera resta arqueològica es trobà a Creta, el Disc de Phaistos, de l’any 2000 a.c. D’altres el vinculen al Camí de Sant Jaume francès perquè les 63 caselles del joc corresponen a les
Queda molt de temps la imatge de la garsa damunt l’esquena de l’ovella per molt que no sàpiga que n’he de fer, d’aquesta insistència que no inquieta, ans al contrari. En no ser que vulgui adir-se amb el blau fulgent del cel que ha netejat la serralada perquè es mostri encara més domèstica i acotxadora.
Una bona soca amb quatre branques gens fràgils i germinades, curullada per un verd generós que tant potser vegetal com d’encarnadura humana que batega sota un cel molt més que protector i afermada sobre la terra enverdida i entapissada de flors. Així veu la vida el meu preceptor menor i no ha dubtat gens a
Avui és el dijous llarder -o jarder- o gras, el darrer abans de l’inici de la quaresma, que començarà dimecres vinent. Dijous greixós, per tant, de segons quins excessos en la menja. No cal dir que avui comencen els dies de les disfresses. A moltes escoles els estudiants petits i grandolassos hi ha anat disfressats.
El meu preceptor menor té una tirada especial pel cosmos i tot el que s’hi relaciona i hi té a veure. Confirma que vol ser astronauta per poder trescar per l’espai i cercar i trobar el que encara no sabem, que és pràcticament tot. Coneix els planetes, és clar, i en trobar-se amb representacions de
El CEIP Migjorn, de Cas Concos, ha celebrat avui el Concert de Nadales en el que hi han participat tots els seus escolars. Nou nadales de tots els colors perquè tota la comunitat educativa s’hi sentís reflectida. Com han cantat el alumnes de tercer de primària: “Alguns celebrem Nadal / els jueus fan l’Hanukkà /
S’ha mort na Metla, la cussa border collie dels meus preceptors. Se n’ha anat fora patir ni fer patir. Fa unes setmanes va tenir una infecció seriosa però s’havia recuperat. Tenia dotze anys, així mateix, i heterocromia completa de l’iris -un ull cel i l’altre marró pujat-, fet que imprimia més atractiu a la seva
El meu preceptor menor avui fa sis anys i pensant-hi bé sembla que sempre ha estat aquí amb el gest a punt per indicar per on has de prendre si no vols sobresalts o encertant la paraula clau que obre el cofre del neguit, del dubte o del goig. Sis anys de saviesa plena, d’energia
El meu preceptor menor, ahir, en un viatge breu en cotxe, em demanà si li podia posar “Bohemian Rapsody”. Va veure la pel·lícula del mateix nom dirigida per Bryan Singer i en quedà encantadíssim; no es perdé detall i acabava de fer els cinc anys. Diu que és la seva cançó preferida i sap que
El meu preceptor major avui fa deu anys i no pensa entrar en discussió sobre si el temps que acumula és molt o poc; si passa mansuet o atropellat. A això ho deixa al criteri no sempre ben armat dels que voldrien que el temps també tingués cos i esperit, i veiés, en ells, els