Avui, 1 de desembre de 2014, se celebra el Dia mundial de la sida, una veritable plaga que ha destruït, fins ara, més de 25 milions de persones a tot el planeta. Una malaltia que encara és incurable i que segueix discriminant severament: mentre al món dit desenvolupat els malalts tenen a la seva disposició
L’Equip de Govern de l’Ajuntament de Bunyola, el meu poble, dies passats convidà a participar a la Fira de Santa Catalina (que se celebrà ahir i despús-ahir, dies 22 i 23 ) a través del programa d’actes: http://www.ajbunyola.net/documents/popup.pdf. M’ha sorprès molt que la convidada, com sol ser preceptiu en casos així, no la fes el
La clastra dels prodigis convidava a dinar-hi i no ho hem dubtat. La matriarca, vuitanta –vuit anys, quatre fills, quatre néts i quatre renéts, no ha perdut encara la traça a l’hora de fer el frit i n’ha fet un de tan suculent com sempre per a catorze llépols àvids de delicadeses. Vins del país,
Avui, al Teatre de Lloseta, s’hi ha celebrat la Jornada “Municipalisme i comunicació”, una iniciativa de l’Ajuntament d’aquesta Vila i de la seva regidora de Cultura Pepi González que cal qualificar de molt oportuna. Primerament, perquè la irrupció de les noves tecnologies i, en concret, de les noves xarxes socials, ha transformat de forma important
Els propers dissabte i diumenge, Sa Pobla acollirà la “XX trobada de xeremiers i fira de lutiers” que organitza l’Associació Cultural Albopàs, al front de la qual hi ha n’Antoni Torrens i Gost, estudiós imprescindible i incansable de la cultura d’arrel tradicional de Mallorca. I un dels nostres activistes lingüisticoculturals de referència, és clar. En
Ahir, 11 de novembre, Guillermo Fernández, membre del Servei d’Estudis de Càritas Espanyola, presentà a Can Alcover el “VII informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social a Espanya i a les Illes Balears 2014″. Des de la seva creació, l’any 1965, els successius Informes de la Fundació FOESSA han incidit sobre la importància de conèixer
Hom comença el dia pensant que encara és ahir, festivitat del seny i de la voluntat de ser, perquè no manifesta cap signe de ressaca ni d’afartament. El “Nou9ena” hauria de tenir segona festa i no sols per als principatins: la gent de la resta dels Països Catalans hem seguit molt de prop la festassa
Tot i la nuvolada, a Ciutat, almenys des d’on veig passar aquest segon diumenge de novembre, la llum clama. Som a dia 9, el més nou de tots; el 9 per excel·lència, per antonomàsia, locució adverbial que no m’agrada gens, però que avui pot córrer a l’ample perquè el jorn és gran. El Principat vota
En veure la foto de Jaume Matas sortint de la presó de Segovia com si fos un professor universitari reconcentrat en els seus estudis, amb un llibre gruixut i una carpeta sota el braç dret, mà esquerra dins la butxaca, tot d’una m’he demanat quin llibre devia ser aquell. I abans d’engrescar-me en possibles títols
En pocs dies de diferència, dues notícies amb mínima amplificació pel que tenen de calat, al meu entendre, han tornat a demostrar que el nostre país -comunitat autònoma per a la metròpoli- necessita com mai engegar una reinicialització democràtica; un reset, com dèiem en les primeres passes de la informàtica quan els sistemes operatius es
El visitant decideix prendre carreteres locals addictes als revolts i a la sinuositat sense destí determinat. Observa cada grup de cases que troba mentre transita a pas lent, com si fos bèstia de càrrega, amb la insistència de qui vol aprendre quelcom de manera immediata. L’empaita l’orinera i s’atura en un llogaret que ha estat
El visitant –que voldria poder ser el caminant de Hermann Hesse i no ho diu per por a ser tractat de petulant- arriba a la ciutat un temps ramadera i marinera reconvertida ara en centre d’oci, turisme de temporada i segona residència. Res de nou: quan no se sap què s’ha de fer amb les
La capital és impressionantment provinciana. Creu el viatger que els capitalins estan encantats de ser-ho. El banc simbolitzat per una flama en llàntia és omnipresent -i omnipotent- tant a la urbs principal com a tota la contrada muntanyenca. De fet, tota la capital sembla una oficina d’aquest banc, que per això comparteixen el nom. Les
Havent passat un pont, en una carretera comarcal, el visitant es topa de front amb un home jove, alt, fornit, amb pitet reflectant, barba de setmanes, escambuixat i mirada distreta. Tot d’una pensa que és un caminer perquè la via està en obres, però s’adona que va descalç. Tem el visitant que aquella aparició sota
En veient els passejants vells tractats a tant l’edat i com si fossin els éssers més limitats, sents com unes molles enormes et pessiguen la plorera. Vells que no estan pendents del GPS, com tu, i que demanen indicacions als veïns del lloc tot i que el to amb què ho fan superi en molt