marginàlies

Tot i la nuvolada, a Ciutat, almenys des d’on veig passar aquest segon diumenge de novembre, la llum clama. Som a dia 9, el més nou de tots; el 9 per excel·lència, per antonomàsia, locució adverbial que no m’agrada gens, però que avui pot córrer a l’ample perquè el jorn és gran.

El Principat vota per tossuderia, convicció i radicalitat democràtica. Des de baix han aconseguit engrescar tothom en un projecte il·lusionador que ni tota la guerra bruta de l’estat ha desencantat. Ben armats de paciència, de pau i de coratge, els principatins són on volien arribar. És clar que en volien més, però la voracitat d’un estat en descomposició ha volgut imposar el seu desordre i ells, ferms i pacífics, han acceptat, així i tot, l’envit de rebaixar expectatives.

Qui posa emperons a aquesta fita tot excusant-se en legalismes i altres consideracions reglamentàries, mostra el llautó de la seva extrema fragilitat democràtica.

Llàstima que jo no pugui votar per poder botar després d’alegria. Així i tot, m’agradarà que voti –i boti- molta gent perquè per ventura aquesta il·lusió col·lectiva dels germans principatins prendrà a casa nostra i podrem convertir el nostre poble en país adret, dreturer, d’ànima forta.

Així, principatins, votau també per nosaltres, els dels altres Països Catalans.