És dilluns i acaba el mes. La peresa empaita de valent i costa déu i ajut que les bieles de la pensa i de la voluntat engeguin ben llatines, sense que el frec de ròtules i articulacions desperti qui encara dorm. Duc el dilluns, per tant; molt de dilluns, val a dir. Com per recordar
En vida de Franco, sobretot al final de la seva vida, sovintejaren arreu les pintades a favor de tot allò que ell odiava. Qualsevol paret, basta o acurada, o façana eren susceptibles de ser grafiades. La majoria eren proclames innocents, escrites a l’atropellada i a brotxa -els esprais encara no eren corrents- que clamaven a
L’impresident Bauzá va signar divendres (almenys en l’edició digital) un article a El Mundo que titulà pomposament “El viaje de Baleares con Felipe VI”. Enigmàtic i juganer, l’impresident. Per esbrinar el perquè d’aquest títol, el lector haurà d’esperar al tercer paràgraf: es refereix al viatge que compartí l’impresident amb l’aleshores príncep d’Astúries i senyora a
Diu el nostre refranyer que «Dos reis a casa pobra, un hi sobra». Si la casa és paupèrrima, deuen sobrar tots dos. Ho dic perquè els súbdits espanyols, durant unes hores deixaren de tenir rei (o el tingueren abdicat) passades les quals en tingueren dos. Prop de quaranta anys de transició no han estat suficients
Mentre l’aparell de l’estat –aquesta força imponent que no és força ni imponent però que per tot es posa, com la boira- malda per salvar els mobles del rei abdicat, el Centre Econòmic i Social torna a insistir que malgrat el final hipotètic de la recessió econòmica, segueix creixent, imparable, l’empitjorament social i que s’estan
Després de la bona acollida que va tenir el cicle l’estiu del 2013 dedicat a Txèkhov, el “Jardí desolat” de Can Alcover torna a aixecar el teló aquest estiu tot intentant millorar l’experiència de l’edició passada. Enguany es retrà homenatge a William Shakespeare, a través d’una sèrie de dramatúrgies contemporànies basades en obres del dramaturg
Els resultats electorals de diumenge passat confirmen que els dos partits que voldrien turnar-se en el poder estatal n’han sortit ben escaldats. El Partit Popular, comparant aquestes eleccions amb les anteriors europees del 2009, ha perdut exactament 38.650 vots i el PSOE 40.217. La galtada, des de fora -des de les bardisses de l’observació desinteressada-
A Lisboa, a l’estadi da Luz, corre la pilota per fer gran qui sap qui i per un perquè poc consistent però que té embadalida una gentada. Madrid té assegurada una festassa i les autoritats capitalines omplen la llotja principal de l’estadi. Dos equips madrilenys a Lisboa per determinar quin és el millor d’Europa.
El Ministre d’Afers Exteriors del Regne d’Espanya, José Manuel García-Margallo Marfil, en un exercici de prestidigitació molt elaborat i qui sap amb quina càrrega simbòlica, va convertir una ànnera en granot causant viva admiració en aquells que assistiren al prodigi. És clar que la cosa no va anar ben bé així; que García-Margallo simplement
dBalears ha aconseguit “la llista” –des de fa mesos, per aquestes terres mallorquines, no n’hi ha d’altra- que molta gent volia veure i consultar, uns per pura tafaneria i altres per interès divers. “La llista”, és clar, és la dels comerços illencs que fan descomptes als militants del Partit Popular a través de la seva
En un judici que es fa a Palma per suposada venda d’estupefaents i narcotràfic, un dels acusats digué que ell no tenia res a veure amb els delictes que se li imputaven; que ell no fa més que criar galls de brega -en té uns 200- i que amb ells negocia, amb guanys gens menyspreables
A la clastra de la nissaga els colors hi fan parada quan es despert el bon temps. Avui hi hem dinat per primer pic enguany aprofitant que la primavera ha esclatat amb una força impecable. A l’ombra, tot i l’oratge, hi feia bo de veres i en la banda del sol hi rajaven les vitamines.
L’origen d’aquesta DECLARACIÓ sorgeix de l’experiència viscuda per les entitats signants i ressenyades al peu, on detectaren la demanda i la necessitat d’estabilitat per al sistema educatiu més enllà de l’alternança política. Mogudes per aquest interès comú, aquestes entitats varen obrir espais de diàleg i amb la finalitat de fer possible el projecte d’una educació
A Es Cubells, Eivissa, han cremat una vuitantena d’hectàrees posant en evidència la mancança greu de mitjans antiincendis. El president del Consell pitiús ha reconegut que necessiten mitjans aeris oblidant, però, fer referència als mitjans humans que han patit les tisorades bauzanenques. El ressò mediàtic de la Marxa per l’educació d’ahir encara perdura. Els
Tu me fas engrandir les ànsies de misteri,m’agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,m’atrau anar sense rumb, aquest no tocar en terradel qual ara ja en deim miquelangelejar. Així diu Miquel Àngel Riera a “El pis de la badia” (Columna, 1992), el darrer recull poètic que ens deixà. D’aquests versos, aquí i ara,