marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
10 de novembre de 2014
0 comentaris
SEGONA FESTA DEL NOU9ENA
- Hom comença el dia pensant que encara és ahir, festivitat del seny i de la voluntat de ser, perquè no manifesta cap signe de ressaca ni d’afartament. El “Nou9ena” hauria de tenir segona festa i no sols per als principatins: la gent de la resta dels Països Catalans hem seguit molt de prop la festassa d’ahir i també, per molt que no transcendeixi ni s’amplifiqui, una immensa majoria d’espanyols que creuen en el valor suprem de la dignitat humana i dels pobles, i de tot el que d’elles se’n deriva, això és, la democràcia i l’apoderament de les nacions sense estat.
- De l’èxit sense pal·liatius de la mobilització-amb-vot d’ahir al Principat, en parlen prou les ires i les potadetes dels mitjans cavernícoles i de la faràndula política mesetària en menystenir i ofendre els que anaren a votar sense cap por, i això és allò que més els cou. El govern de l’estat i la seva poderosíssima claca mediàtica han intentat inocular la por als participants de totes les maneres possibles i la ciutadania principatina no s’ha deixat intimidar, i aquí rau la seva gran lliçó de civilitat; en això ha demostrar la seva maduresa com a poble.
- Al migdia d’ahir, el ministre de Justícia espanyola encara deia que en els pròxims dies Fiscalia valorarà l’existència de responsabilitats penals en la treta de les urnes, l’organització de la jornada participativa i les conseqüents votacions. I la ciutadania principatina seguí votant, desoint astracanades impròpies de ministre condret i d’un ram que no hauria de ser de fireta -com ara-, amb l’emoció i la il·lusió amb què es viuen les fites històriques. Exemplar! Cap provocació –i n’hi ha hagudes a balquena!- ha fet saltar ningú de l’educació extrema. Més exemplar encara! I mal de pair per als unionistes més extrems i exaltats.
- En aquesta segona festa del “Nou9ena” cal fruir i dibuixar somriures com més seductors millor. Hi ha molt a fer, cert, i els principatins i la resta ens hi hem de posar de seguida, però ara cal meravellar-nos dels panorames que la tenacitat col·lectiva ha obert i insistir que un poble unit, que sap allò que vol i ho persegueix tossudament i democràtica sense témer res, no té aturador.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!