marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

26 d'octubre de 2014
0 comentaris

LA SALADINA DE LA CIUTAT RECONVERTIDA

El visitant –que voldria poder ser el caminant de Hermann Hesse i no ho diu per por a ser tractat de petulant- arriba a la ciutat un temps ramadera i marinera reconvertida ara en centre d’oci, turisme de temporada i segona residència. Res de nou: quan no se sap què s’ha de fer amb les ciutats sense gràcia i futur incert, les fan centres turístics. La que rep amb poc entusiasme el visitant té a prop ciutats amb alta densitat de població i cap aquí vénen en cerca d’alè compassat els que s’ho poden permetre: alts executius de trusts dictadors tant de megariquesa com de pobresa caquèctica i resta de personal amb poder adquisitiu considerable. Indret de boires i sirenes, diuen, els francesos en guerra contra els espanyols calaren foc a la ciutat –no té centre històric, per tant- i la condemnaren a l’ocàs, segons indiquen els seus llibres d’història. La intensitat de la ramaderia amb el temps es convertí en residual i altres ports veïns amb molta més empenta i emprenedoria també contribuïren a baixar-li els fums de port castellà. Una explotació minera la tornà a treure de l’obscuritat provisionalment i abans de tornar a decaure, s’hi plantà un passeig marítim calcat a tots els passeigs marítims del món que abastam amb les mans, la mirada i la poca traça. Tanmateix la saladina ens converteix en molècules marines i el visitant accepta el sol migdienc de trenta graus mirant al mar que comença a impacientar-se. Dinarà a un restaurant especialitzat en peix –i en encarir l’oferta de la que se’n beneficia ben poc el pescador- i es tornarà a encabritar en veure que, just a la vora, hi dinarà un alt grau militar, segons sent a dir al mestre de sala que, al seu torn, indica al cambrer que l’ha de tractar amb tota deferència, que és un client excepcional que cal conservar. No l’hi han tractat a ell, amb la màxima deferència –probablement volia dir que tractàs el militar amb adulació, el mestre- i malgrat tot, el lluç amb alls ha estat exquisit.

LA NOTA I L’ENIGMA
28.07.2021 | 8.40
LA FREDOR DE LA CERTESA
13.11.2020 | 8.27
DÈDALS
25.05.2022 | 7.29

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.