Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

4 de setembre de 2022
0 comentaris

En temps de maror escoltem els poetes: Renàixer amb Estellés. Profund Estellés. #ProFundEstelles.

Avui, 4 de setembre celebrem el naixement de Vicent Andrés Estellés, el nostre gran poeta en llengua catalana, considerat el millor poeta valencià des d’Ausiàs March. Un poeta extraordinari, de repertori divers: popular i culte, de tenebres i meravelles, però sempre profund i visceral; lletraferit desmesurat, tant per la quantitat de poemes que ens ha regalat, com per la seua qualitat literària i la seua enorme vàlua històrica, etnogràfica i cívica. Com a nascut en un poble a tocar del seu a mitjans del segle passat, fill de llauradors, quan el llig quasi sempre hi trobe versos que m’emocionen, amb què ressone i me’l fan preferir com a poeta de capçalera.

El motiu de continuar ara una sèrie que vaig començar en 2017, dedicada als nostres poetes en un moment històric per al Principat —que hi albirava la seua llibertat, en aconseguir desempallegar-se de les urpes de l’imperialisme espanyol— ha estat atendre la crida pública de l’Associació Cultural Bassot per a donar suport a la creació d’una nova Fundació Estellés, a més d’un Centre d’Estudis dedicat a l’obra del poeta, davant la dissolució de l’anterior per part de l’Ajuntament de Burjassot. Ens hi demanen que celebrem la data omplint de versos les xarxes, i afegint el hashtag #ProFundEstelles. I tant!

En una tria apressada pensant en el mot “renàixer”, si més no en alguna de les seues diverses significances cíviques, amb la meua visió personal —una mirada pròpia que, com sabem, també construeix el sentit de qualsevol obra d’art— he collit un pomell de versos del poeta amb tan sols les primeres obres que n’he repassat. Hi pensava en la renaixença del nostre mestre poeta i dels seus profunds anhels compartits, però també de les nostres justes reivindicacions de dignitat i llibertat personal, social i nacional, ara que s’acosta la Diada de l’11 de setembre; perquè no hem d’oblidar que les millores socials importants sols han vingut a base de lluita pacífica al carrer i no pas mitjançant els partits polítics, que al capdavall son empreses interposades perquè no mane el poble. A renàixer amb Estellés!

CIUTAT A CAU D’ORELLA: ELEGIA
[…]
La Mort ens deixa volves
de cotó-en-pèl en cadascun sentit
i són llavors les dolces llunyanies,
fums imprecisos de tomellos,
els paisatges corferits de flautes,
gatzara de les veus dels nins jugant al bosc
que ens rebleixen el cor i les pupil·les…
El ruixim dreça els pits de les donzelles
i les fulles als arbres, on l’aire es va esgarrant
amb gemecs de naixença

I és
—ara sí!—
la Vida.

La Mort ens ha minvat sortosament.
I a la fi som lleugers. I més fàcils al vol.

DONZELL AMARG: LA TERRA EIXUTA

I
Un ponent amarg se me’n puja per les cames,
Quina aspror de dacsars pel juliol!
De l’amor al desig —de sol a sol.

Ja no sé si són ossos o són flames
el que la pell madura tan de blat.
Visc, o muir, en calç viva soterrat.

II
Tant, ja, la sal dels dubtes em rosega…
(I no corre gens d’aire en tant d’estiu!)
Al cor duc l’os del vers que no s’escriu.

Si la sal s’ha espargit, qui l’arreplega?
Oh collita cremada a poc a poc!
Sense aire, creix —creixent en fum— el foc.

III
Sota la terra de l’amor novella,
eren els ossos meus, o la raó
de tanta amor a punt, tanta saó.

Però, amb tanta fortor, tant es clivella…
Entre els solcs, esventrades les espigues,
ploren en va els sentits i les formigues.

IV
Aquest corcó del dubte dins el tronc…
Tant l’aire m’arrossega com em dreça.
Tant m’acumula el dubte com em vessa.

Tant l’esperit a imatge tinc del jonc,
batent-se amb l’aire, amb l’aire o el no-res,
que em vincla a terra al mínim do del bes.

V
La Mort que duc i em creix a les entranyes…
De vegades, la Mort venç a la Vida.
Oh Mort a poc a poc, sense ferida.

Duc la Mort com una aigua entre les canyes.
Tan alta puja la frescor, tan fina,
que més alta la vida s’endevina.

DONZELL AMARG: EL MARGE DE LA SÉQUIA: ELS DIES
Vindran els dies, purs
i nets, a nostres mans
esteses —tendres cans,
oh, dies!, rius de curs
lleuger—; seran, drets, murs
insalvables, cloent
tanta amor, on el vent
arribe, enterc, a penes,
finíssim. Per les venes,
fugirem llargament.

DONZELL AMARG: EL MARGE DE LA SÉQUIA: PEL MAIG I ELS MORTS JUSTAMENT IMPACIENTS

La Primavera cruix sota les lloses.
Oh, morts, oh morts amics, mortes amigues!
L’aire fa un bon assaig amb les espigues.
L’aire sap fer ben bé totes les coses.

Matinegen, per veure-us, cels i roses.
Aneu dient adéu a les formigues!
Després del maig, els ve un estiu de figues.
A l’aire els mocadors i les aloses!

Es bada el món amb tanta Primavera.
Oh, cel, oh crani colossal del món!
A la terra hi ha un goig del comiat.

Tantíssim cos, sota la terra espera!
Tantíssim cos que sap el com i l’on!…
Oh, terra, impacient virginitat!…

LA CLAU QUE OBRI TOTS ELS PANYS: LLIBRE D’EXILIS: 1
[…]
He perdut mitja vida aprenent certes coses
que cap servei no em fan. Ara sé. Per això
calle o bé dic a penes. Vaig. Vaig on dec anar,
on vaig exactament. He aprés moltes coses.
He aprés sobretot que vaig. Al dematí
em llavaré la cara i tancaré la porta
i tornaré al camí. Aleshores vosaltres
sereu als vostres llits amb les vostres mullers.
Jo ja sé. Jo no em puc deturar. Jo seré
al camí. No tinc casa. No tinc llit. No tinc pàtria.

LA CLAU QUE OBRI TOTS ELS PANYS: LLIBRE D’EXILIS: 3
[…]
Hauré d’esperar més; hauré d’esperar més,
i llavors jo seré això només: espera.
No tot s’haurà resolt: arribaré, aleshores,
només a la frontera. A la frontera hi ha
prades, hi ha rierols, i hi ha infants: ho sé bé.
Però hi haurà, aleshores, els tràmits, les instàncies,
els papers, els segells, les preguntes —encara,
i més segles encara. Lluny, esvelta i daurada,
verda i alta, la vall. Els arbres de la Pàtria.

Poemes i fragments seleccionats de Vicent Andrés Estellés, Obra Completa, I (Tres i Quatre, 2014), que inclou poemaris escrits entre 1952 i 1957.

#ProFundEstelles


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.