L‘endemà de la joia, amb l’emoció encara al pit, hem de tocar de peus a terra. Escoltem el que ens diu en Walt Whitman: … L’objectiu que va ser anunciat no pot ser renunciat! Han triomfat les lluites passades? Què ha tiomfat? Tu mateix? La teva nació? La Natura? Ara vull que m’entenguis -està previst
Vull sumar-me a aquesta festa reivindicativa del proper onze de setembre a través d’aquestes ratlles, ja que no puc fer-ho personalment. Vull agrair i felicitar a tots els que us aplegareu al cor de Barcelona pel vostre esforç, la vostra il•lusió i el vostre coratge. Vull manifestar la meua joia per la unitat popular ajuntant-se
Aquest estiu he gaudit d’alguns llibres força interessants, els quals pensava comentar ací en primer lloc; tanmateix vull citar d’avançada un altre que encara no he llegit: “La economía desenmascarada. Del poder y la codicia a la compasión y el bien común”, de Manfred Max-Neef i Philip Bartlett, economista ambientalista xilè el primer i físic experimental
Aquest darrer lustre, el de la crisi-estafa, ha estat un període força clarificador. Per a qui açò escriu i pense que per a tothom. Si en teníem qualque dubte per influx de la constant xerrameca oficial i dels seus acòlits, el fets —el capteniment inequívocament hipòcrita i corrupte de bona part dels anomenats poders públics—
Vivim a una societat on l’engany és moneda d’ús corrent. No és un tema nou, això: els que sempre han volgut tenir i mantenir el poder, ho han aconseguit amb la violència i/ o l’engany. Per això, la informació veraç i la formació que ens permet copsar el vertader sentit de les coses ens poden
Aquest comentari ve a tomb d’un tema que em porta de bòlit aquestes darreres setmanes al treball: les normes que s’han creat de fa anys, per tal que les empreses puguen demostrar als seus clients la seua competència o, fins i tot, excel·lència en qüestions com ara la seguretat alimentària, el respecte al medi ambient
Quan dic “psocialisme”, vull dir p(ara)socialisme o PSO(E)cialisme o PSoCialisme… Fals socialisme, en definitiva. Aquest comentari meu ve arran de l’entrevista a l’ex-conseller d’Economia de la Generalitat -d’amunt- pel PSC, Antoni Castells, i ara “flamant” investigador del grup EuropeG, publicada al darrer número de la revista El Temps. En Castells comença dient que cal bandejar
Volia compartir amb vosaltres les prediccions que els científics, en aquest cas astrònoms, ens fan per a aquest any que tot just hem començat, quant a l’excepcionalitat de l’observació a ulls nus d’aquestos cossos celestes. Si es compleixen les expectatives, podem fruir d’un vertader espectacle de la natura, visible fins i tot a plena llum
Rita Levi-Montalcini ens deixà ahir als 103 anys. Científica destacada (neuròloga investigadora i Premi Nobel de Medicina del 1986 pel descobriment del factor de creixement neuronal) i dona excepcional a la que he admirat. Li he llegit 2 llibres: “L’As a la màniga”, traduïda de l’original italià per Antoni Garcia i editada per Empúries en