acreix com la tempesta el desig de tornar a ser bigarniu per enfilar-me com l’heura fins al cap del llamp que ara s’afaiçona i forcar-lo perquè toqui de ple els paràsits de l’odi que, delerosos d’esquarterar la llibertat, frisen també de cegar la bellesa.
Hem begut oli, a ca nostra i per extensió a l’arxipèlag, em diuen alguns dels meus amics tot comentant els resultats de les eleccions de diumenge passat. I, certament, l’onada conservadora i d’extrema dreta –ultraextrema- posa en destret moltes de les passes –tentines, tot sigui dit- que s’han donat els darrers vuit anys a favor
Avui fa cent anys que va néixer Jaume Vidal Alcover. Adia edicions, de la Calonge mallorquina, s’ha cuidat prou, sortosament, d’atendre aquesta dada i en presenta la seva obra poètica, 1952-1991. Celebrem aquesta edició llegint i rellegint un poeta gens menor, tan inquiet com incòmode polemista, la poesia del qual va de la coneguda per
Avui el meu preceptor major visita per primera vegada el Camp Nou. Justament hi és en el darrer partit abans de la remodelació. Aquest Camp Nou té la meva edat. I hi som en el partit contra el Mallorca. Només de ser-hi, abans i tot del partit, no hi cabem de goig. Tot és emoció
reflexió 4 1 f. [LC] Acció de reflexionar. Obrar sense reflexió. 4 2 f. [LC] Pensament resultat de la reflexió. Aquesta reflexió em va fer desistir del meu propòsit. Un recull de reflexions. 4 3 f. [PS] [PE] Operació mitjançant la qual la ment fa atenció als propis actes i àdhuc al jo o subjecte que els sustenta. Talment diu el
Christopher Latham Sholes, editor de diaris i polític nord-americà, va ser l’inventor, l’any 1873, dels teclats de les màquines d’escriure –estris que ja no es fabriquen i que formen part de museus i estimboris- que es va anar imposant als altres i conegut per “qwerty”, mot format per les sis primeres tecles de la primera
Si els carrers de la ciutat que vessen gent diuen res, ningú no els entén, ni la resistència dels plataners a qui ha vençut l’al·lèrgia que provoca el seu pol·len i que mica en mica els va sacrificant, ni els grafits que sollen i emporquen façanes i racons encisadors. S’hi entremesclen, en els carrers, llengües
Un conegut que en sap la maina i que presumeix de no haver-se mamat mai el dit, em deia ahir sortint del supermercat –a la vila ja no queden botigues de queviures, ai las!- que no pateix gens per l’avenç trepidant de la intel·ligència artificial; que ara tothom en parla i parlen dels perills del
es desfan les lletres emprant la llengua del silenci i de l’aigua que prefereix callar per convertir-se en carn de claror en pell de signe
L’estiu vinent, entre els mesos de juliol i agost, farà cinquanta-dos anys que Miquel Àngel Riera escriví a Miamar, el seu recer ran de mar, la seva primera novel·la, la mítica “Fuita i martiri de sant Andreu Milà” que, en primera edició, es publicà dos anys després, fa cinquanta anys, a la també mítica col·lecció
Queda allò que llegeix, cada paraula una tessel·la al tel del pensament per formar el mosaic del que voldria sentir i amb quina intensitat. És sentint-se llibre que pot dir que es lliure, a la fi, i que no hi ha res impossible, que tots els desigs són a l’abast sense que calgui declarar cap
escriure amb els ulls en els traus oberts la set de la flama i amb els dits del silenci damunt la terra molla dels poemes morts que la fosca flameja
la delícia del fang la veu manyaga d’Ovidi l’olor del llorer que dansa l’aire fet pell de l’harmònica les escòries del temps el calvari del camí la mà que toca la mort
Mirant el nou esplet de llimones, admirat del verd vanitós que encaren i assaborint el primer cafè bullent del dia quan encara no són les set del matí i els moixos li reclamen el berenar, sense més ni pus, com si fos la fua que emprèn una bèstia que es desferma després d’intentar-ho llarga estona,
Avui fa 178 anys que va néixer Jacint Verdaguer, a qui ens cal recórrer sovint malgrat tots els malgrats, la peresa i els prejudicis: Tot ho he perdut, lo nom i la riquesa les corones de llor que he somniat: me diu germà la rònega pobresa, s’avergonyeix de mi la vanitat. Tirí per la finestra