marginàlies

L’estiu vinent, entre els mesos de juliol i agost, farà cinquanta-dos anys que Miquel Àngel Riera escriví a Miamar, el seu recer ran de mar, la seva primera novel·la, la mítica “Fuita i martiri de sant Andreu Milà” que, en primera edició, es publicà dos anys després, fa cinquanta anys, a la també mítica col·lecció Raixa de l’Editorial Moll.

De la novel·la se n’han fet distintes edicions, a més de la primera de Moll, i en la segona, a Edicions 62 l’any 1981, es presentà només com “Andreu Milà”. El 1994 edicions Destino en fa una altra edició retornant al títol inicial, i enguany la Nova Editorial Moll la torna a recuperar per celebrar els cinquantè aniversari de la primera incorporant-hi de bell nou el pròleg de Josep M. Llompart i l’epíleg de Jaume Santandreu, amb un nou epíleg, que no s’inclogueren a les altres edicions.

Entrar en la vida, en els espais, en la solitud sense xarxa i en l’opressió angoixant d’Andreu Milà, és  trobar-te amb una expressió inconteniblement bella encara que t’hagis d’acarar a la duresa de tota mena de fuites, a la vida sense adjectius, a la inexpressió de tot el que importa per viure a plaer. Sí, retornar a El Pedregar és tornar al dolor “perquè l’home torna al seus llocs de dolor”, però amb la certesa que sempre hi trobaràs quelcom que digui sense estalviar-se cap paraula.  Al cap i a la fi tots aspiram a la salvació, tenint clar que “Salvar-se és, exactament, perllongar el ressò d’un ésser humà entre els humans, més enllà de la mort”.