Si els carrers de la ciutat que vessen gent diuen res, ningú no els entén, ni la resistència dels plataners a qui ha vençut l’al·lèrgia que provoca el seu pol·len i que mica en mica els va sacrificant, ni els grafits que sollen i emporquen façanes i racons encisadors. S’hi entremesclen, en els carrers, llengües passavolants i badoques arribades de per tot amb els silencis saturats dels veïns cada cop més aïllats, emmalaltits, i amb més dificultats a l’hora de definir la vida. Ningú no sap, tampoc, què se n’ha fet de la ciutat sense ventre i de la llengua que la va fer resplendir i ara convertida per decret del capital en màquina escurabutxaques –li ve gros ser casino de joc- i condemnada a l’oblit de la seva història i a la inexistència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!