marginàlies

Queda allò que llegeix, cada paraula una tessel·la al tel del pensament per formar el mosaic del que voldria sentir i amb quina intensitat. És sentint-se llibre que pot dir que es lliure, a la fi, i que no hi ha res impossible, que tots els desigs són a l’abast sense que calgui declarar cap guerra ni tacar-se de sang per fruir-los; que la tangibilitat no és més que una quimera envanida amb ganes de decretar realitats vàcues. Llegint mai no perd, s’alliçona com quan era catecumen, sempre guanya en excel·lència i no n’ha de passar comptes amb ningú. El temps, llegint, no l’acuita ni l’esparvera, el respecta, el deixa passar de llis per poder dir en veritat que llegir és la seva manera morta de ser viu, tot manllevant l’expressió a Miquel Àngel Riera.