marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

21 de maig de 2023
0 comentaris

LLIURE, LLEGINT

Queda allò que llegeix, cada paraula una tessel·la al tel del pensament per formar el mosaic del que voldria sentir i amb quina intensitat. És sentint-se llibre que pot dir que es lliure, a la fi, i que no hi ha res impossible, que tots els desigs són a l’abast sense que calgui declarar cap guerra ni tacar-se de sang per fruir-los; que la tangibilitat no és més que una quimera envanida amb ganes de decretar realitats vàcues. Llegint mai no perd, s’alliçona com quan era catecumen, sempre guanya en excel·lència i no n’ha de passar comptes amb ningú. El temps, llegint, no l’acuita ni l’esparvera, el respecta, el deixa passar de llis per poder dir en veritat que llegir és la seva manera morta de ser viu, tot manllevant l’expressió a Miquel Àngel Riera.

TOT BRUTEJA
21.04.2016 | 5.58
EL BALL DE LA MEMÒRIA
12.12.2021 | 8.50

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.