marginàlies

Un conegut que en sap la maina i que presumeix de no haver-se mamat mai el dit, em deia ahir sortint del supermercat –a la vila ja no queden botigues de queviures, ai las!- que no pateix gens per l’avenç trepidant de la intel·ligència artificial; que ara tothom en parla i parlen dels perills del seu ús, de la necessitat urgentíssima del seu control i tota la pesca, diu, perquè comença a ser un negoci molt i molt gros. I quan els capitalistots que controlen i ho manen tot -són paraules seves- ensumen la sang del negoci, s’hi aboquen carronyairement sense deixar res per verd.

I immediatament, gairebé sense posar punt al seu discurs abrandat, em diu que pensi bé en un dels grans beneficis de la implantació massiva de la intel·ligència artificial: que podrà substituir intel·ligències naturals que no donen gens de si, que en haver saludat, si ho fan ni que sigui amb un gruny, ja ho fan fet tot.

I per il·lustrar aquesta reflexió inicialment tronada, em fa parar esment a les manifestacions públiques de molts candidats a les properes eleccions locals, autonòmiques i estatals. Agafats i agafades tots a l’engròs, fer plorera és el mínim i menys dolorós del que et pot provocar, diu el conegut obrint desmesuradament els ulls perquè la claror en torrent li eviti els estralls de l’espant.

I sobretot, afegeix aixecant el dit índex de la mà esquerra òbviament, els integrants de les llistes de la dreta més extrema, que no són més que baules patètiques manipulades d’una cadena de transmissió acrítica de pensaments manifestament malvats o d’ideologies que odien la diversitat i, per això, no deixen de fer apologia de l’odi assenyalant qui mereix el seu foc exterminador.

Saps el mal, has tret comptes mai de la malvestat anorreadora que pot provocar una persona curta de tou amb poder? Creu aquesta, de mi: més val tractar amb una cervellera dolenta que amb una curtor amb iniciativa.

I de cop es pega amb la mà dreta plana al front tot maleint l’oblit de comprar bledes per fer el bacallà al forn. Ho veus, em diu, si en lloc de cap tingués un robot no m’enrabiaria tant com ara.