En el passeig marítim de Palma tot és pressa i soroll, bicicletes que volen, patins que reclamen més cilindrada per poder anar més apressats, gent que corre degudament equipada per fer salut o exhibir-se. Què hi fan, castigant-se entre pols i avingudes aixecades i màquines estridents? 21 graus en ple migdia. I cotxes i camions
Que “la nacionalitat històrica que formen les illes de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera” (Art.1.1. de la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears) accepti amb una resignació sàdica la crisi d’habitatge que ens està corcant sense fer moure o remoure res aquí, allà
No sé perquè m’agrada saber, cada dia, a què o a qui es dedica el jorn a nivell casolà o mundial. És clar que l’eficàcia d’aquestes dedicatòries és molt discutible encara que n’hi hagi moltes que valen força la pena, com per exemple, el Dia del Transplantament, que se celebra avui només a l’Estat espanyol.
pell d’estrassa carn de vas ossos cantaires caps alliberats boca estampada mans immolades lluïssor de dents fulgència d’aire dits sense tacte ullals retuts llengües travades llibres esfullats lletres narcòtiques cors enrocats jardins en el carner
De sempre –fa quaranta anys?- s’ha vist dibuixant o pintant l’estació, el tren, les construccions annexes, les vies, la boca del primer túnel que des de fa més de cent anys signifiquen la vila. S’ho sap tot de memòria, no cal que hi vagi cavallet en mà per captar colors i matisos. Es coneix totes
Les destructores de paper no tenen res d’especial que enamori, són eines de mecanisme simple i disseny elemental, sobretot les domèstiques. I això no obstant, el meus dos preceptors la convertiren anit en una joguina divertida durant més de dues hores, temps durant el qual s’envolà prou la seva imaginació. Les tires dels folis que
A contra rellotge i a contrapeu. Llavis ressecs, l’aigua contaminada, el call obert, la pell engallinada. Córrer debades i a contrapèl amb els fonaments grollerament alçats. Escapar dels palaus de la misèria sense atendre les contrapetges. Camins entapissats d’espines, voreres plenes dels diners que ja no serveixen. De pressa, de pressa encara que sigui a
Ha posat al seu tocadiscs gairebé tan vell com ell -i que no pensa jubilar mai ni canviar per cap reproductor digital- la simfonia número 49, de Haydn, la coneguda per “La Passió”, i tanmateix li costa molt entrar-hi perquè n’Artemidor de Damasc li pren tota l’atenció. Fa un instant li ha telefonat l’amic que
Pensa que ha arribat al punt on el record esdevé somni i en el que la vida de les contrarietats desatén les ungles i les rapinyades. Queden lluny els dies que veia emergir dels ulls de la gent una solitud intractable que es perdia i es desorientava entre la desídia de tot i de tothom.
En el dia de la poesia –malhaja el dies que no ho són!- un poema d’Antònia Vicens del seu recull “Tots els cavalls”, LaBreu Edicions, 2017: De joveneta volia ser amazona la culpa un anunci de Martini en què una dona amb vestit de tul recorria la retxa infinita de la mar muntana en una
Es despert molt inquiet quan estan a punt de tocar les sis del capvespre. S’ha adormit en acabar de veure una pel·lícula finlandesa tan freda com estranya, però imantant, de poca sang i molt de fetge, fosca, de les que t’incomoden per detallistes i cruels. Les flors no canten ni els cucs ploren quan arriba
El cafè –costa dir-li bar- és gairebé centenari, ha canviat de mans unes quantes vegades durant aquest temps, però conserva la distribució original, gran part del primer mobiliari i l’olor indefinible que el fa únic, l’element que el distingeix i guarda la seva memòria incòlume. Resisteix –ningú no pot preveure fins quan- en un dels
Tenia els ulls secs, sense brillantor, quan li va dir que volia ser boxejador. I per un instant, quan li digué tot seguit que al cap i a la fi la boxa no era més que un ball amb cops, cregué que li feia una broma. Sí, a ell, al padrí, li hagués agradat que
L’impossible? Al fons a mà esquerra, com el camí de la mar que ens allibera de l’insomni o la possibilitat d’armar de valor el desig
Avui han començat a l’auditori del Parc Bit, de Palma, les jornades “La Xarxa d’Inserció Social de Mallorca. Sensellarisme i metodologies en escala, Housing i planificació centrada en la persona” que demà tindran continuïtat. S’adrecen preferentment als professionals de la pròpia Xarxa, als dels serveis d’allotjament i als professionals dels serveis socials i sanitaris. Un