marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

20 de març de 2023
0 comentaris

DISIOR

Es despert molt inquiet quan estan a punt de tocar les sis del capvespre. S’ha adormit en acabar de veure una pel·lícula finlandesa tan freda com estranya, però imantant, de poca sang i molt de fetge, fosca, de les que t’incomoden per detallistes i cruels. Les flors no canten ni els cucs ploren quan arriba la nit, pensa desordenadament com si fos el corol·lari del probable malson que li ha provocat la pel·lícula. No pot ordenar les pensades i té el pressentiment que es veu abocat a una desgràcia que no hi ha manera d’evitar. De la butaca estant, mira tot el que l’envolta per comprovar que tot és al seu lloc i que no hi ha res que desdigui del panorama que té per seu en exclusiva i controlat fins al més insignificant dels detalls. I tot està en ordre però mai no havia vist la llum que escombra la sala. Massa clara per l’hora que és però només en el punt que ell ocupa, assegut a la butaca. Com si ell i la seva desesma fossin assenyalats per un punt de llum aclaridora; la resta de la sala, massa sutjosa, com si una pluja menuda de carbó l’impregnàs sense tocar en terra, sense crear bassols. Dubta si s’ha d’aixecar lentament per anar a veure la resta de la casa o si li convé més tornar a cloure els ulls i comptar fins a mil per donar temps al temps perquè retorni el seu present a la quotidianitat que li dona la vida que no vol cridar l’atenció de res ni de ningú. Però de cop s’adona que tampoc no sent res, que no sent la picada de mans que fa neguitosament  ni els segons del rellotge de carilló centenari. I quan el crit que tant li ha costat conferir és a punt de rompre el silenci tan ofegador, torna a dir-se com si fos una sentència desllorigadora que són les lluernes que marquen la sortida del laberint i els cargols que assenyalen el camí cap a Disior. I sense espai per posar a lloc la pensa atribolada sent Ray Charles que li canta a l’orella “Hit the road jack”. I on és Disior, es demana quan sent caure davant els peus un ganivet enorme.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.