A contra rellotge i a contrapeu. Llavis ressecs, l’aigua contaminada, el call obert, la pell engallinada. Córrer debades i a contrapèl amb els fonaments grollerament alçats. Escapar dels palaus de la misèria sense atendre les contrapetges. Camins entapissats d’espines, voreres plenes dels diners que ja no serveixen. De pressa, de pressa encara que sigui a contracor, escapar de les runes dels bancs i del fang de tots els excessos. Fugir fent veure que es fa esport mirant enrere. Dubtar entre la mar i els bassals, entre el mannà i la sembra del blat, entre la prudència i l’eufòria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!