(La sèrie comença aquí) (L’anterior apunt el teniu aquí) El 18 de gener de 2013 l’escriptor Enrique de Hériz va publicar aquest article a El Periódico: “Pamplinas” Conozco a unos cuantos buenos escritores que están sin escribir. Cuando les preguntas, todos tienen razones supuestamente pasajeras: los hijos; las mil cosas que hay que hacer para ganarse
Els amics i coneguts saben la meva dèria pels papers antics. Per això he aconseguit que quan han de fer endreça en algun armari o calaixera abans de llençar cap document pensin en mi i m’ho facin saber per si puc aprofitar alguna cosa. És el cas del meu estimat X. M. que mesos enrere em
(La sèrie comença aquí) (L’anterior apunt el teniu aquí) “Els motius? El primer era aclarir-me jo mateix, saber on m’havia ficat”, em diu. I aquí és on entra en escena Fèlix Riera, que durant uns quants anys va ser el director editorial del Grup 62 on ell publicava: “Una persona que sempre ha cregut en mi”. Una
(Aquest article va ser publicat el 12 de febrer de 2020 a Vilaweb. Podeu llegir-lo, doncs, també aquí) Suposo que això que ara diré no sonarà gaire acadèmic, però aquesta mostra sobre Lluís Llach que des del desembre passat fins al 26 d’abril vinent es pot veure a Arts Santa Mònica, al capdavall de la
Vegeu aquí l’apunt que obre la sèrie amb les explicacions prèvies que la justifiquen. SALVEM ELS MOTS (5) Paga, que és gata Pàmpols (per orelles) Parlar per boca de rap Passa que t’he vist Pegar-se un bac Pelacanyes Pelleringa Pengim penjam Perdre bous i esquelles Pesar figues Pet: infla, desinfla, peta, put… i fuig! Pinxo
Ara fa cosa d’un any em va arribar notícia que la plataforma Verkami de micromecenatge oferia la possibilitat d’ajudar a fer realitat un treball d’investigació del periodista Rafa Burgos (Santa Coloma de Gramenet, 1972) en forma de llibre en el qual es feia una descripció gairebé edifici per edifici del passeig de Gràcia. Un treball exhaustiu
(La sèrie comença aquí) (L’anterior apunt el teniu aquí) L’escriptor com a atleta. L’explosió d’energia dels cent metres, la condensació màxima de l’esforç en una mica més de deu segons. O el puny d’un dansaire Cassius Clay com un fibló al rostre del contrincant. El conte; és a dir, la cursa de velocitat, l’impacte. Una mica més
Potser a algú li sobtarà que em despengi ara amb un apunt dedicat al món del bàsquet. Un esport que, com saben els seguidors habituals d’aquestes Totxanes, el trobo bastant insuportable amb aquells partits que mai s’acaben i que, malgrat les incidències de joc que puguin passar entremig, els dos equips sempre arriben als tres
Vegeu aquí l’apunt que obre la sèrie amb les explicacions prèvies que la justifiquen. SALVEM ELS MOTS (4) Galifardeu Gatzara Granota (roba de feina) Grinyolar Hereu escampa Hi ha roba estesa Hoste i peix menut, al tercer dia put Ja la ballem La llengua no té ossos, però en trenca de molt grossos La primera
Un breu apunt per recordar que avui, dissabte, es compleixen vint-i-cinc anys de la mort del cantautor Guillem d’Efak (vegeu aquí el que hi diu la Viquipèdia). En D’Efak era un gran personatge que potser no va ser comprès del tot pels qui el vàrem conèixer. Badàvem, segurament. O possiblement tot plegat passava massa aviat.
Fa uns dies Vilaweb va publicar un article meu sobre la mítica sala Bocaccio i uns quants afers que hi estan relacionats. El podeu llegir en l’esmentat portal fent clic aquí, però si us voleu estalviar despesa de ratolí us el reprodueixo íntegre aquí sota. Bocaccio, anys setanta: quan passava tot (Article publicat a Vilaweb
2020. Efemèrides, aniversaris i commemoracions (Article publicat a la revista Serra d’Or 721, de gener de 2020) Tot i que el Mil·lenari montserratí és encara a cinc anys de distància aquest 2020 que acabem d’estrenar ens posa en camí de l’aniversari de Montserrat l’any 1025 quan Oliba, abat de Santa Maria de Ripoll i bisbe
(La sèrie comença aquí) Eduard Márquez és un comunicador molt potent. Diria més, encara: és un gran seductor. La seva veu profunda, més pròpia d’un actor o d’un professional del doblatge, la manera com llegeix un text o el gest atent i receptiu davant l’interlocutor són símptomes evidents d’aquesta capacitat comunicativa, d’aquesta voluntat de seducció no
Vegeu aquí l’apunt que obre la sèrie amb les explicacions prèvies que la justifiquen. SALVEM ELS MOTS (3) El més calent és a l’aigüera El secret de l’ametller, que el sap un de cada carrer Els amics donen fatics Embolica que fa fort Enganyifa Engospar Enjòlit Entremaliat Envitricoll Escarnir Escrivent Esgarrifós Esglai Esmolet (Ser un…)
(La sèrie comença aquí) Mira que en fa d’anys que em dedico a recopilar esqueles peculiars, però em sembla que no exagero gens si dic que aquesta de la reusenca senyora Banús és, de llarg, la més estrambòtica de la col·lecció. Tant, que no vaig dubtar gens a fer-li una fotografia i penjar-la a Twitter amb