(Vegeu aquí l’apunt anterior) Envoltant l’última rotonda del passeig de Joan de Borbó, el 20 de setembre era present, en el lloc principal que li corresponia, l’autor del monument que es recuperava: l’escultor Joaquin Ros Sabaté. Monument del Patí de Vela: data i signatura de l’artista Si aneu a la Viquipèdia (aquí) veureu que Joaquim
Dedico un apunt més a Jacint Verdaguer (vegeu aquí l’anterior) i als problemes a què va haver de fer front en la darrera etapa de la seva vida. Més concretament em centraré en “Flors del Calvari”, un dels seus últims llibres i reproduïré el resum que en fa Maria Àngels Verdaguer Pajerols, curadora del volum corresponent
Avui tinc una bona notícia. La combinació entre un feliç atzar i la intuïció del nostre veí Joan Estrada ens ha permès saber qui és l’autor de l’escultura que presideix el jardí que tenim a sota de casa i de la qual vaig parlar mesos enrere en aquest apunt escrit a propòsit de la publicació
Ara fa un any, tot rellegint “Gelós de vida”, el segon dietari de Celdoni Fonoll (ep, estigueu atents, perquè és cosa de pocs dies que l’editorial Cossetània publiqui una nova entrega -la quarta, titulada “Guanyarem la llum”– que cobreix el període 2017/2018). Rellegint Fonoll, dic, vaig descobrir (vegeu aquí) un poema que generalment s’atribueix a Bertolt Brech
La nit de l’Onze de Setembre d’enguany TV3 ens va oferir una agradable sorpresa: l’estrena de “L’enigma Verdaguer”, la pel·lícula de Lluís Maria Güell que explica a grans trets la vida de Jacint Verdaguer i molt especialment els últims anys, molt pol·lèmics a causa de la persecució que va patir per part de les jerarquies de la
Pel volts de Sant Jordi d’enguany la revista El Temps ens va demanar a uns quants crítics que seleccionéssim els que al nostre parer eren els cinc llibres catalans de prosa (no sé per què, però la poesia no entrava en l’experiment) publicats en els pocs anys que portem del segle XXI. La meva tria es
(La sèrie comença aquí) Conversa 620, OC p. 636; 9 de desembre de 1924 Ens cal fugir de la frase feta, no solament perquè l’abús de frases fetes ja sabem, per l’exemple d’un idioma veí, com encarcara i malmena una llengua, sinó perquè, en la nostra, gairebé totes són de procedència forastera. Nosaltres, però, no
L’any passat vaig publicar un apunt —aquest— en el que, entre altres coses, parlava d’‘El dinosaurio’, el famós micro-conte d’Augusto Monterroso. De passada també esmentava de memòria una història de només tres pàgines que molts anys abans havia trobat en un còmic de ‘Mister Natural’, el personatge creat pel mestre Richard Crumb, i que em
Una de les anècdotes que els mitjans de comunicació han destacat més aquest Onze de Setembre és el fet que quan el Molt Honorable Quim Torra, President de la Generalitat, va fer l’ofrena floral al monument a Rafael Casanova des d’un balcó de l’hotel NH Collection –situat al número 4 del carrer Bailén; és a dir, a
(La sèrie comença aquí) Conversa 527, OC p. 565; 1 de març de 1924 Qualsevol mot espanyol, amb qué la seva forma no el denunciï clarament corn a no català, té avui totes les probabilitats d’esmunyir-se en el nostre lèxic, de passar sense dificultat corn a perfectament català. Acabem de trobar en un text català
Quan el pare es va morir, el febrer de 2010, mon germà i jo vàrem haver de buidar en un parell de mesos el pis de lloguer on havia viscut des de 1954. Va ser un procés complicat i delicat sobre el qual vaig parlar-ne aquí, aquí i aquí (però si encara voleu més detalls en altres apunts fareu
El dimecres 9 de setembre de 1959 -demà farà seixanta anys– arribava al port de Barcelona després de vuit mesos de viatge des de Hong Kong el ‘Junco Rubia’. S’acabava, doncs, una aventura que va començar dotze mesos abans en una trobada al bar del desaparegut cinema Windsor entre José María Tey Planas, ‘Josechu’, capità de
Em consta que a casa nostra hi ha una pila de seguidors de ‘The Big Bang Theory’. També m’ha arribat notícia que després de dotze o tretze temporades en antena la sèrie ha emès el capítol final. Jo, que veig molt poca televisió, l’he seguida de manera intermitent -amb capítols repetits una vegada i una
Aniré per feina, que això s’explica sol i no cal perdre-hi temps en presentacions. Però si em permeteu un consell us diré que seguiu molt atentament la correspondència que hi ha entre el que en cada moment diu la lletra i la successió d’imatges -de vegades a velocitat vertiginosa- del clip. Una passada… “Juerga
(La sèrie comença aquí) Conversa 268, OC p. 378; 23 de novembre de 1922 Quan a la fi d’una ratlla cal dividir un mot i la divisió afecta un grup format per dues vocals separades per una s doble, fern anar la primera s amb la vocal precedent i la segona s amb la vocal