(La sèrie comença aquí) Conversa 694, OC p. 697; 1 de novembre de 1925 És innegable que hi ha avui un bon nombre d’escriptors amatents a acollir les millores que van suggerint-se en l’obra de depuració del català. Així, hom constata corn ràpidament són adoptades la majoria de les reformes que van preparant-se: no és
Una inesperada proposta –sobre la qual entraré en detalls més endavant, passat l’estiu– m’ha tornat a posar en contacte amb l’obra de Josep M. Espinàs. Més concretament, amb un dels seus viatges a peu més especials: el que va fer al Berguedà la primera setmana d’agost de 1994. De tot allò ara fa vint-i-cinc anys
A propòsit de la manera com es va desenvolupar la sessió del dilluns passat a la plaça de la Vila de Gràcia en la qual, com tots els dilluns des de fa quasi dos anys, s’apleguen uns quants centenars de persones de bé per demanar la llibertat dels nostres presos i el retorn dels exiliats…
Seré breu i aniré per feina: encara que feu com jo -que només llegeixo premsa en català i, naturalment, no españolista (creieu-me: NO CAL conèixer totes les opinions; n’hi ha algunes que, per sabudes i patides, no ens calen)- fareu molt be de llegir “El director”, llibre escrit per l’antic responsable del diari “El Mundo”
El bon amic Jordi Palou, que té cura de la pàgina web de Joan F. Mira (aquesta) i ho sap gairebé tot sobre el mestre valencià, m’ha enviat un article publicat en el recull “Els sorolls humans” (Bromera, 1997) en el qual Mira reflexiona sobre l’arribada de l’home a la Lluna i les possibles esperances de
Aquesta és la meva manera de contribuir a la commemoració dels cinquanta anys de la primera expedició tripulada a la superfície de la Lluna. L’article (aquest) el va publicar Vilaweb el divendres passat i a continuació us el reprodueixo íntegrament: Aquell estiu al Mar de la Tranquil·litat (Article publicat a Vilaweb el divendres 19
Els seguidors d’aquestes Totxanes recordaran la sèrie de vuit apunts que entre el 15 de febrer (aquest) i el 15 d’abril d’enguany (aquest) he dedicat a la figura de Don Rafael d’Amat i de Cortada, el Baró de Maldà, arran de la coincidència, aquest 2019, de dues commemoracions relacionades amb ell: els dos-cents cinquanta anys
(La sèrie comença aquí) Conversa 685, OC p. 689; 31 de juliol de 1925 En llegir, en un diari d’avui, «l’arquebisbe de Sant Domènec», no hem caigut que es tractava de la república de Santo Domingo fins que, més endavant, el context ens ha assabentat que, amb aquella denominació, es designava aquesta república antillana. Per
Si no em falla la memòria, pels volts de Sant Jordi de 1969 -ara ha fet, doncs, cinquanta anys- vàrem començar a sentir per la ràdio el primer disc d’un trio de xicots residents a Canet de Mar que després de diversos intents amb altres denominacions van optar pel nom artístic que els va portar
Aquest diumenge en els diaris que jo llegeixo han aparegut dos articles que reflexionen sobre la situació actual del moviment independentista, sobretot després del destrempador episodi dels pactes posteriors a les eleccions municipals, que m’han semblat dignes de remarca. El primer (aquest) és la col·laboració setmanal de Toni Soler a la darrera plana del diari
El divendres passat es varen complir seixanta anys de la mort, als 65 anys, de Carles Riba. Una mort que va sacsejar la societat cultural de l’època perquè, en principi, la salut del poeta no feia pensar en un final tan inesperat. A tall de prova gairebé improvisada (és possible que escorcollant més a fons
(La sèrie comença aquí) Conversa 698, OC p. 699; 15 de setembre de 1925 Qué és el gerundi? Una forma verbal que termina en ant, ent o int i que, dins una proposició, serveix per a formar frases adverbials. Forma del gerundi. El gerundi termina, tal com hem dit, en ant, ent o int: el
Estimadíssima Mila: Avui t’explicaré una història familiar de quan el teu tiet Eloi tenia sis o set anys. Més o menys l’edat que tens tu en el moment que escric aquesta carta. Parlo, doncs, de 1984 o 1985. Un vespre vaig sentir per la ràdio els números de la combinació guanyadora de la rifa de
Avui, dimarts, fa exactament una setmana que deu mil catalans vàrem viatjar a Estrasburg amb l’objectiu de protestar davant la seu del Parlament Europeu per l’absència de tres dels nostres eurodiputats vetats pel govern d’españa. Sobre el desenvolupament d’aquella jornada i les conseqüències que la nostra presència tossuda i resistent tindrà de cara al futur tots els
Tot just acabava de penjar l’apunt d’abans d’ahir –aquest en el qual parlava de la progressiva desaparició dels referents religiosos en la nostra quotidianitat- que vaig trobar a L’Independent de Gràcia, el setmanari del meu barri que llegeixo cada divendres, un article de l’activista de la cultura popular Guillem Roma Batlle que em va semblar una