(La sèrie comença aquí)
En llegir, en un diari d’avui, «l’arquebisbe de Sant Domènec», no hem caigut que es tractava de la república de Santo Domingo fins que, més endavant, el context ens ha assabentat que, amb aquella denominació, es designava aquesta república antillana. Per qué aquesta mania de traduir els noms geogràfics? Hem notat, però, que aquesta mania es limita als noms espanyols. A ningú no se li ocorrerà, per exemple, d’anomenar Sant Esteve la ciutat francesa de Saint Étienne o Riu Gener a la ciutat de Rio Janeiro; però, en canvi, ens sembla bé de traduir Santo Domingo per Sant Domènec o Buenos Aires per Bons Aires.
En el fons, això revela que la meitat del temps no fem altra cosa, quan escrivim, que traduir de l’espanyol; i, així, quan trobem un nom propi espanyol, som emportats a traduir-lo, no ens sabem estar de traduir-lo. No ens prenguem, doncs, aquest treball, que més aviat és una manifestació de provincianisme: el català no patirà gens perquè, en designar ciutats de nom espanyol, els deixem llur denominació espanyola, i acceptem Santo Domingo, San Francisco, etc., com acceptem Saint-Étienne, Annobom, Zuyder Zee, etc., etc.
————————————————————————————————–
MOLT IMPORTANT: En el Portal Pompeu Fabra (aquest) podreu accedir directament –en format pdf (aquí)– a totes les Converses filològiques tal com apareixen publicades a les Obres Completes.
—————————————————————————————————
(La següent Conversa la trobareu aquí)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!