(La sèrie comença aquí) A finals de 1971 el grup King Crimsom va publicar el que seria el quart treball de la seva carrera discogràfica, iniciada el 1969 amb l’extraordinari “In the Court of the Crimson King”. Es tracta d’“Islands”, un disc curiosament poc conegut d’aquest gran grup que va ser parit pel duet Robert
No hi va haver cap mena de premeditació, ho puc jurar, però el dia 16 de juny de 2004 no només va ser el Bloomsday número 100; també va ser el dia que vaig publicar el primer text (vegeu-lo) en aquest Bloc. La primera totxana del mur, com si diguéssim. D’aleshores ençà el balanç de
El passat divendres, 22 de juny, es va descobrir una placa dedicada a Pompeu Fabra en l’indret del barri de la Salut, a Gràcia, on va néixer el 20 de febrer de 1868, fa cent cinquanta anys. Més concretament va ser a la façana del número 32 del carrer de la Mare de Déu de
Estimadíssima Mila, Als avis d’aquest conte que avui, festa de sant Joan, t’explicaré els agradava visitar de tant en tant exposicions de pintures o de fotografies. Com una que no feia gaire havien vist a La Pedrera dedicada a un gran fotògraf barceloní que es deia Xavier Miserachs. Davant d’un plafó d’aquella exposició que parlava del
(La sèrie comença aquí) A finals de maig de 1969 va aparèixer el primer disc de Cosby, Stills & Nash, un grup que estava destinat a passar a la història. Primerament amb els seus tres components inicials —David Crosby, Stephen Stills i Graham Nash— i poc després amb la incorporació de Neil Young, que va
En l’atapeït calendari de Dies Internacionals, Universals o Mundials d’Alguna Cosa que tenim al llarg de l’any avui li arriba el torn a la música. Pel que sembla es tracta d’un invent del ministre francès de Cultura Jack Lang que el 1982 es va empescar que fóra bo d’instaurar un dia en el qual, sota el
Des de fa uns quants mesos cada dilluns a les 8 del vespre l’A. i jo tenim una cita a la plaça de la Vila de Gràcia. Una cita compartida amb uns quants centenars de persones de bé convocades pel CDR, Òmnium i l’ANC del barri de Gràcia que s’apleguen de manera ordenada i pacífica per
Un recent viatge en autocar de tornada des d’Euskal Herria fins a casa m’ha permès una cosa que desitjava fer des de fa molt de temps i per a la qual em faltava només trobar el moment i l’oportunitat per posar-m’hi: preparar un inventari de les cançons de llargada inusual que en un moment o
Una setmana després d’un primer article meu (aquest) sobre la revista Ariel, la bona gent de Vilaweb m’ha publicat una continuació (vegeu-la aquí) que us reprodueixo aquí sota: El 24 de la revista Ariel: el número que no va existir (Article publicat a Vilaweb el dimarts 12 de juny de 2018) Seguint el noble costum
Us reprodueixo un parell d’articles publicats recentment al diari Ara. Un (aquest) del meu admirat Xavier Roig, vell conegut dels seguidors d’aquestes Totxanes, i un altre (aquest) del no menys admirat Salvador Cardús. Tant en u cas com en l’altre els destacats en vermell són meus. El pitjor dels perills: l’amnèsia tova (Article de
La setmana passada vaig publicar un article a Vilaweb (aquest) que parlava de la revista Ariel i de la seva curta –i heroica– història a finals dels anys 40. Us el reprodueixo a continuació: Històries d’Ariel, Revista de les Arts (1946-1951) (Article publicat a Vilaweb el dilluns 4 de juny de 2018) El febrer
Fa un parell de setmanes –el diumenge 20 de maig, més concretament– es va produir un fet que a mi em sembla important, però que potser no ho és tant ja que tinc la impressió que per a la majoria de la gent va passar força desapercebut: després de quasi vint-i-nou anys el Suplement de
Aquí teniu una tria de les definicions que ens han agradat més a l’A. i a mi entre les aparegudes els últims mesos als encreuats de La Vanguardia: el català del mestre Màrius Serra i el castellà del mestre Jordi Fortuny: * La marca de la inquisición: INTERROGANTE * Coli cucs dels més apreciats: SEDASSI (MS) * Su dureza es
Vaig descobrir la Premiata Forneria Marconi l’any 1973 gràcies a “Trotadiscos”, un programa musical de Ràdio Barcelona que l’A. i jo –acabats de casar i encara sense televisió ni fills– procuràvem no perdre’ns cap vespre. El dirigia, si no em falla la memòria, Àngel Casas i tenia un duet de presentadors-comentaristes de luxe: Rafael Túria