No recordo com va ser que a partir d’un moment determinat vaig adonar-me que Barcelona, la meva ciutat, era un meravellós museu a l’aire lliure. Només em calia passejar alçant la mirada per adonar-me de la gran quantitat de bellesa que tenim al nostre abast en molts dels edificis que ens envolten: esgrafiats, tribunes, baranes
Segur que recordeu que fins fa tres o quatre anys cap a mitja tarda del dia de Sant Jordi començaven a córrer per diaris i emissores les llistes dels llibres més venuts aquell mateix dia. Unes llistes bastant discutibles perquè s’elaboraven a base de mostreigs fets en un nombre molt reduït de llibreries i es
Com que a l’article de l’amic Lluís Simon se li entén perfectament tot, m’estalviaré presentacions i preàmbuls. El oodeu llegir en aquest enllaç o directament aquí sota: Justícia poètica Lluís Simon (L’Esportiu, 26 d’abril de 2018) “Poques coses cal afegir a tot el que va passar l’1 d’octubre a Catalunya. Si de cas, que el temps
Si no ens hagués deixat a finals de 2011, aquest dissabte Enric Barbat, un dels primers membres –el sisè, més concretament– d’“Els Setze Jutges” compliria 75 anys. Barbat no va ser una primera figura, però a mi sempre em va interessar la seva obra i en aquestes Totxanes n’he parlat en nombroses ocasions. Per això us recomano
He tornat a tenir una altra alegria –dues, per ser més exactes– després de llegir el número de L’Independent de Gràcia d’aquesta setmana. Per una banda m’assabento que Ona Llibres, la meva llibreria de capçalera, ha estat guardonada amb un dels premis Vila de Gràcia d’enguany en reconeixement del seu projecte comercial i de la seva
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i aquí la referència a Xarxa de Mots del fragment que he triat avui). I no perdeu de vista tampoc el projecte BloQG 100 (vegeu aquí) El quadern gris, Josep Pla (11 de maig de 1918) Penso –mentre passejo pels carrers– en les conversacions tingudes l’hivern passat a Barcelona
Un any més, abans que comenceu a clavar-li queixalada a aquest extens apunt val la pena que us recordi el que podríem denominar les regles del joc. Del meu joc. A tall d’avís previ us recordo que només parlo de llibres en català. Ja siguin escrits directament en la nostra llengua o traduccions d’autors d’altres llengües.
Tot i que la primera formulació del programa oficial de l’Any Fabra, presentat mesos enrere, no contemplava cap activitat a Gràcia, el barri –vila independent aleshores– on va nàixer el Mestre hi ha hagut una sèrie de pressions per part de les enitats gracienques perquè aquesta mancança fos resolta de forma satisfactòria. Finalment sembla que
(La sèrie comença aquí) Que el tabac seria, tard o d’hora, la causa de la mort de Terenci Moix era una cosa que dissortadament era sabuda des de feia bastant temps. Per això, a mitjans de 2002, segurament de resultes d’algun ingrés hospitalari d’urgència o d’un agreujament de l’enfisema pulmonar que tenia, el responsable de
Segons els professionals del ram, un dels gèneres periodístics més difícils –o, si més no, un dels més delicats– és el de les necrològiques. Un gènere que tots els que hem llegit la gran novel·la d’Antonio Tabucchi titulada “Afirma Pereira” tenim molt present perquè un dels personatges principals de la història es guanyava la vida escrivint necrològiques
La cosa és molt senzilla: em va arribar el nou llibre de Vicent Partal, el vaig llegir i em va semblar un treball magnífic. I, a més a més, molt engrescador. Tant, que no em va costar gaire posar-me a escriure un article tot exposant les meves impressions. L’article es va publicar primerament a Vilaweb
Gairebé tot el que estem vivint aquests darrers temps és tan increïble que si fa tres o quatre anys algú ens ho hagués vaticinat l’hauríem engegat per boig. Però, en fi, som al ball i ballarem. Ara el règim nacional-judicial español vol acarnissar-se també amb els Mossos d’Esquadra personificats en la figura del Major Josep
Aquest cap de setmana us he programat un gran videoclip d’una gran cançó. Em refereixo a “Farrera”, el tema que obre el disc “Farrera Can Sons D.O.” que el 2013 va editar Bikimel, una intèrpret summament interessant (el seu nom, per cert, és Vicky de Clascà) de la qual ja he parlat aquí en altres
(La sèrie comença aquí) Premis de la crítica a obres ja publicades La relació dels premis de la crítica -és a dir, els que distingeixen obres ja publicades- de 2017 comença a principis de febrer amb els premis Ciutat de Barcelona que varen distingir Carles Rebassa per “Eren ells” (literatura catalana) i Miquel Desclot per
(La sèrie comença aquí) Els premis a obra nova El repertori de premis literaris de l’any va començar, com ja es tradicional, la nit del 6 de gener amb el premi Josep Pla que va guanyar Xavier Theros amb “La fada negra”; el premi Anagrama de novel·la el va guanyar Tina Vallès amb “La memòria