El divendres 31 de gener de 1958 –avui fa exactament seixanta anys– un cantant de 30 anys nascut a Polignano a Mare, prop de Bari, que es deia Domenico Modugno guanyava la vuitena edició del Festival de Sanremo amb una cançó que va escriure amb la col·laboració, per a la lletra, del productor Franco Migliacci i que ja
La gent de Xarxa de Mots, a la bona feina de la qual he dedicat nombroses referències en aquestes Totxanes, em va enviar la setmana passada a través del seu servei Minimàlia –l’arxiu de pensaments breus i frases cèlebres que cada dia de dilluns a divendres fan arribar als seus seguidors– aquesta frase del poeta J.V. Foix (vegeu
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i aquí la referència a Xarxa de Mots del fragment que he triat avui). “El quadern gris”, Josep Pla (2 d’agost de 1918) Fa el temps d’estiu: gregalet al matí; xaloquet al migdia; garbí fluix a la tarda; terralet a la nit. De dies, canten les cigales; al vespre, els
(La sèrie comença aquí) LA PORTADA DEL TÚNEL: Hi ha qui jura haver vist una portada de La Codorniz en la que apareixia una locomotora a punt d’entrar en un túnel. Per fer evident la foscor de dintre del forat totes les pàgines del número eren impreses en negre i a la contraportada apareixia novament
Estic segur que el tema de l’apunt d’avui –i el que el seguirà– a bastants lectors els sonarà a xinès. O, pitjor, a batalleta d’avi nostàlgic. O a deliri de desenfeinat. No us dic que no tingueu raó, però deixeu-me continuar que tinc molta feina encara per fer i el rellotge corre… Durant la meva
Estimadíssima Mila, El que ara t’explicaré va passar per primera vegada a la tarda del 31 de desembre. Encara no fa un mes. Esperàvem la teva arribada després que, com cada any, la primera meitat de les vacances de Nadal les passessis al país dels teus avis bretons. La mare va trucar al timbre del carrer
Aprofitant que és dissabte i que comença el cap de setmana aprofitaré aquest espai per perpetrar un petit (i descarat) exercici de vanitat personal. La cosa, ja ho aviso, va de mots encreuats, una dèria que els seguidors d’aquestes Totxanes saben que tinc profundament arrelada des de fa molts anys. Vegeu, si no, aquí i
Us reprodueixo el magnífic discurs que en qualitat de president de la Mesa d’Edat del Parlament de Catalunya va llegir abans d’ahir –dimecres 17 de gener de 2018– el diputat Ernest Maragall. Una persona amb la qual he estat en moltes ocasions en clar desacord però que reconec, amb gran satisfacció, que amb aquestes paraules
Des de mitjans de novembre es pot visitar al carrer de les Carolines, molt a prop de la plaça Lesseps, la Casa Vicens, feta per Antoni Gaudí entre 1883 i 1885, (va ser el primer edifici que va construir). És una obra que, tot i estar inclosa en el catàleg del Patrimoni de la Humanitat
Durant uns quants anys de la seva vida ma mare va tenir molt clar quin era el seu paradís a la terra: Andorra. El primer viatge de què tinc memòria amb els pares a terres andorranes el situo pels volts de Nadal de 1966. M’ajuda a recordar-ho una dada molt concreta: hi vaig comprar “Blonde on
Avui el noi petit de casa, el Bon Noi, compleix quaranta anys. Cap a finals de 2005 vaig escriure aquí mateix un apunt (aquest) en el qual parlava dels nascuts sota el signe de Capricorn (bona gent) i, més concretament, de com és de meravellós tenir fills sense amagar que, alhora, la paternitat comporta la subscripció
La secció setmanal “Quadern d’economia”, de Francesc Cabana, és una de les més veteranes del diari El Punt Avui i una de les que sempre llegeixo perquè és un espai en el qual aprenc un munt de coses que en Cabana em sap explicar de manera entenedora. Aquesta setmana hem tingut un cas d’aquests que
No fa gaire vaig sentir pel carrer algú que xiulava una cançó que em va fer viatjar a finals dels anys seixanta i que he cantat –i xiulat– un munt de vegades. Dissortadament no vaig poder veure qui era el xiulador, però estic segur que era algú de la meva generació que, carrossa com jo,
Demà, dijous 11 de gener, a dos quarts de 8 del vespre els admiradors dels Beatles tenim una cita a la sala d’actes de la Casa Golferichs (vegeu aquí) per assistir a la presentació del llibre “18 horas de Beatlemanía en Barcelona” que ha elaborat Miguel J. Navarro (Montevideo, 1959), l’home que sense cap mena de dubte
Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven. Any 2017, segon semestre Si diuen que la mirada és l’espill de l’ànima, la veu ha de ser la música de l’esperit. Biel Mesquida (1947) La felicitat no consisteix a atènyer els objectius sinó a perseguir-los. Giuseppe Tomasi di Lampedusa (1896-1957) El fet