El divendres 31 de gener de 1958 –avui fa exactament seixanta anys– un cantant de 30 anys nascut a Polignano a Mare, prop de Bari, que es deia Domenico Modugno guanyava la vuitena edició del Festival de Sanremo amb una cançó que va escriure amb la col·laboració, per a la lletra, del productor Franco Migliacci i que ja forma part de la història sentimental d’unes quantes generacions.
La cançó es va presentar amb el títol de “Nel blu dipinto di blu” i com a complement portava un mot –el verb “Volare”— que és el que finalment la gent va adoptar. Si més no, per aquestes contrades.
Potser eren altres temps, però el cert és que “Volare” va nèixer amb bon peu perquè el 12 de març de 1958, tot just un mes i mig després de l’èxit a Sanremo, va representar, interpretada pel mateix Modugno, a Itàlia a la tercera edició del Festival d’Eurovisió i va quedar en tercer lloc.
Aquesta va ser la interpretació:
Pocs mesos després, continuant amb la bona fortuna de la cançó Domenico Modugno i “Volare” varen fer el salt per la porta gran als Estats Units: el show d’Ed Sullivan:
Aquí sota us poso la lletra de la cançó. Una lletra sobre la qual no em resisteixo d’explicar-vos una batalleta personal relacionada amb la llengua italiana que trobareu detallada (*) al final de l’apunt.
(Qui sap? Potser la meva experiència li resulta útil a algun lector interessat també per la llengua de Domenico Modugno…)
Nel blu dipinto di blu (Volare)
Penso che un sogno così non ritorni mai più
Mi dipingevo le mani e la faccia di blu
Poi d’improvviso venivo dal vento rapito
E incominciavo a volare nel cielo infinito
Volare oh, oh
Cantare oh, oh
Nel blu dipinto di blu
Felice di stare lassù
E volavo, volavo felice più in alto del sole
Ed ancora più su
Mentre il mondo pian piano spariva lontano laggiù
Una musica dolce suonava soltanto per me
Volare oh, oh
Cantare oh, oh
Nel blu dipinto di blu
Felice di stare lassù
Ma tutti I sogni nell’alba svaniscon perché
Quando tramonta la luna li porta con sé
Ma io continuo a sognare negli occhi tuoi belli
Che sono blu come un cielo trapunto di stelle
Volare oh, oh
Cantare oh, oh
Nel blu degli occhi tuoi blu
Felice di stare quaggiù
E continuo a volare felice più in alto del sole
Ed ancora più su
Mentre il mondo pian piano scompare negli occhi tuoi blu
La tua voce è una musica dolce che suona per me
Volare oh, oh
Cantare oh, oh
Nel blu degli occhi tuoi blu
Felice di stare quaggiù
Nel blu degli occhi tuoi blu
Felice di stare quaggiù
Con te
—————————————————————————
(*) Fa uns deu anys, quan començava a familiaritzar-me –de manera totalment autodidacta– amb la llengua italiana, em vaig trobar amb dificultats per memoritzar correctament i no confondre els mots “su” (a dalt) i “giù” (a baix). Dos conceptes que, com és lògic, apareixen –amb derivacions com “lassù”, “laggiù” i “quaggiù”— unes quantes vegades en aquesta cançó que parla d’algú que s’envola i que des de dalt contempla el panorama que es desplega sota seu.
La solució mnemotècnica (sempre he tingut interès per les regles mnemotècniques; potser tot ve d’aquí) que em vaig empescar perquè no se m’oblidés la diferència entre les dues paraules me la va donar la seva traducció al català. Una solució que desconec si és fruit de la pura casualitat o té una base sòlida perquè la similitud prové d’una etimologia comuna:
* El “su” que ens remet a les altures es pot assimilar al mot “sobirà”, d’idèntic significat.
* El “giù” que ens remet a les parts baixes es pot assimilar al mot “jussà”, d’idèntic significat.
I, si no és així, cap problema: us diré allò tan italià del “se non è vero, è ben trovato’ i llestos.
Una petita precisió. Modugno va neixer a Polignano a Mare. Posteriorment tota la familia es va traslladar a San Pietro Vernotico.
Una petita precisió. Modugno va neixer a Polignano a Mare. Posteriorment tota la familia es va traslladar a San Pietro Vernotico.