“Ingenus, vam creure que l’estat mai no s’atreviria a aplicar aquests nivells de repressió. O que la Unió Europea no permetria que el govern del PP, en nom de la unitat d’Espanya, tolerés tants cops contra la ciutadania i les institucions catalanes”. Qui s’expressa així és el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras,
Costa trobar indrets sense renou, això és, el “so que no és la veu humana o d’un animal ni el so d’un instrument músic, so no musical degut a impulsions irregulars i confuses”. I els necessitam com el pa de cada dia en aquests temps atropellats i propensos a deixar escòries altament tòxiques. De cada
He sentit a dir per ràdio a la presidenta de “Loterías y Apuestas del Estado”, Inmaculada García Martínez, que la Loteria de Nadal és un gran agent cohesionador; que els dècims d’aquesta rifa ho són tant a Banyoles com a Pontevedra o a Cadis, per traçar un triangle exemplificador. Sense voler, presumptament, la presidenta García
Anant cap a les terres mallorquines de call vermell un dimecres de tardor a punt d’entrar en el capvespre, el cel pàl·lid semblava una mar tan aquietada com nostrada i els nombrosos núvols rogencs, illes de tota mida amb un cor immens just en el centre que bategava de forma ben perceptible, com si les
Aquest horabaixa, a Palma, milers de persones també ens hem manifestat per l’alliberament dels nostres 10 presos més polítics que mai. A la mateixa hora que la multitudinària mostra de suport de Barcelona. Ja és la setena convocatòria de la Coordinadora d’Entitats per a la Democràcia, que reuneix quaranta entitats, sindicats i partits polítics de
Diu el Diccionari de la llengua catalana, segona edició, de l’Institut d’Estudis Catalans sobre la veu: inquisició 2 f. [HIH] [RE] Tribunal eclesiàstic o estatal que vetllava per la puresa de la fe catòlica, indagant i castigant les doctrines que se’n desviaven. Si passam a present aquesta definició i substituïm “la fe catòlica” per la
Enguany fa 45 anys que Miquel Àngel Riera escrivia el seu tercer poemari, “La bellesa de l’home”, que guanyà el Premi Joan Alcover, Ciutat de Palma, el mateix any 1972 i que edità Moll 7 anys després a la mítica col·lecció Balenguera. Els poemes es varen escriure entre el 9 i el 15 de març
Ballen les paraules per amplificar els espais del silenci. Cap dels indicadors llampants que omplen les avingudes no indica el camí de la plenitud dels calfreds. Els dits s’irisen en repassar la pell que glateix com les estrelles de mar. L’horabaixa no canta per espantar el mal dels altres, que fa de bon passar. El
És ben cert que el camí d’anada mai no té res a veure amb el mateix camí de tornada. D’altra banda i afortunadament, no tots els camins porten a Can Gazà, aquesta mena de monestir per a engrunats de tot pelatge que sura ningú sap com ni perquè, però ho fa a ple rendiment. Entrar
Enguany fa 125 anys que Pere d’Alcàntara Penya va escriure “Un criat nou. Peça en un acte i en vers mallorquí”. Penya i Nicolau (Palma, 1823-1906) va ser un ciutadà il·lustre que excel·lí en diversos camps: l’advocacia, l’escriptura, l’urbanisme, la cartografia i el periodisme entre d’altres. Quan el 1934 Francesc de B. Moll inicià la
L’arc de sant Martí ha comparegut davant ca nostra ben d’hora per embadalir en Pau, el guru, el savi, que ha pogut comptar-li a plaer els set colors. Sense saber-ho, més o menys a la mateixa hora, el president Puigdemont i els seus quatre consellers que romanen a Brussel·les s’han lliurat a la policia per
El meu guru o preceptor -quatre anys i un mes, dia per dia- anant al parc ciutadà que més li agrada em conta el somni que ha tengut anit. Val a dir que el mestre acaba de tenir un germà i això ha comportat canvis importants en la seva rutina i, per això, va atabalat,
10 persones íntegres estan tancades a la presó per defensar democràticament i pacífica els seus anhels polítics. I són elles, precisament, les que en aquestes duríssimes condicions ens demanen fermesa, convicció i, sobretot, calma. I és molt mal de fer, davant injustícies d’aquest calibre, romandre callats i mesurats, i mantenir la regla que només mans
Poca gent de la colla que ens suportam les malhumorades i celebram el que no està escrit està per orgues però un nou membre, de bon matí és a punt de tocar mare i tot són preparatius per a una explosió d’emocions. Tocar mare vol dir parir, tastar l’aire per primer cop, sentir net l’estrèpit
La criatura més sàvia d’aquest món, quatre anys i un mes, ahir decidí que era ben hora de colcar en bicicleta de dues rodes, i dit i fet: li bastaren dues instruccions de son pare i un poc de seny del que li sobra per llançar-se a l’aventura. I des que sap anar-hi, tot són