marginàlies

Aquest horabaixa, a Palma, milers de persones també ens hem manifestat per l’alliberament dels nostres 10 presos més polítics que mai. A la mateixa hora que la multitudinària mostra de suport de Barcelona. Ja és la setena convocatòria de la Coordinadora d’Entitats per a la Democràcia, que reuneix quaranta entitats, sindicats i partits polítics de Mallorca, que des del 21 de setembre anima la ciutadania a respondre als atacs de l’Estat als drets individuals i col·lectius; a la democràcia, en definitiva.

I mentre davallàvem el carrer dels Oms pensava en els fills d’aquestes deu persones, més en concret en un, en Lluc, que té quatre anys, els mateixos que el nostre nét major, en Pau, que no es cansa de mirar, d’escoltar, de demanar, d’observar, de crear amb tot allò que descobreix. I em deia que per això, per ser activistes de la tendresa, d’alguna manera li hauríem de fer arribar, molt més que el nostre suport –que el té a balquena-, la nostra paraula per dir-li que el seu pare –com tots els altres empresonats- ha partit momentàniament, però que tornarà aviat. I que no oblidi mai que és una bona persona; que lluita aferrissadament per conviure amb el bé i per fer-lo; que és pacífic, la qual cosa significa que, per ell, el màxim valor és la paraula i mirar els ulls de l’altre per agençar enteses duradores. Ens cal fer-li arribar a en Lluc –representant tots els fills dels nostres presos- paraules com besades perquè, com sempre, els infants paguen en pròpia carn les bestieses dels adults.