marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

9 de novembre de 2017
0 comentaris

UN MAC REVISCOLAT ENTRE LES PEDRES

Enguany fa 45 anys que Miquel Àngel Riera escrivia el seu tercer poemari, “La bellesa de l’home”, que guanyà el Premi Joan Alcover, Ciutat de Palma, el mateix any 1972 i que edità Moll 7 anys després a la mítica col·lecció Balenguera. Els poemes es varen escriure entre el 9 i el 15 de març de 1972, excepte el primer que està datat l’octubre de 1971.

Diu Riera al prefaci que “Cap dels meus llibres és el que en diuen un aplec. Ben al contrari, si una virtut tenen –al marge de la que pugui constituir el lirisme de bon grau que els dóna el fet de ser sempre, la meva, poesia amorosa, única que vull escriure tota la vida i, potser i tot, única en la que crec- és la de la seva rigorosa unitat dins la qual es respecta sempre fidelíssimament l’ordre estricte de creació dels poemes”. Així, “La bellesa de l’home” segueix a “Biografia”, que va darrera la seva primera i també mítica obra “Poemes a Nai”.

Fa bo, al costat dels versos de Miquel Àngel Riera; hi fa molt bon estar i encomanen l’energia que reclama la mollor que se’ns encomana i a la que ens abocam amb una passivitat esfereïdora. Una mostra: el final del poema IX:

A cada dia més, existir
es conjuga en present i al costat vostre
i se’m fa clar que viure
és rabiosament viure ara i enmig de vosaltres,
tot donant a cada instant
la dimensió
i el valor
d’un cicle
on neix,
em creix
i mor
aquesta rara passió per l’home
que fa de mi un mac viu
reviscolat
d’entre les pedres.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.